diumenge, 15 de desembre de 2013

COPA DALKY CASOLANA

Quan era petita, els dissabtes anàvem tota la familia a l'hipermercat...era un esdeveniment familiar de caràcter fix. A mon pare li agradava provar sempre alguna cosa nova, ma mare rebuscava entre les ofertes, i jo ma germana ens encantàvem aquí i allà, fent de tant en tant alguna petició que no sempre era escoltada...jo crec que d'aquesta tradició familiar em ve la meva dèria d'anar per les botigues d'aliments (la resta, tret de les d'instruments o estris relacionats amb la cuina, no em fan ni fred ni calor) buscant productes innovadors per incoporar a les meves receptes. Doncs bé, la copa que avui us presento, constitueix un dels meus records de l'època...m'encantava que em compressin una copa Dalky de la Danone, que degustava amb plaer (tot i trobar-li un regust d'allò més estrany) com a postres del dinar de dissabte (que normalment era paella)....en fi, que recordant vells temps, i aprofitant una crema de xocolata francesa que està boníssima, ahir vaig preparar aquestes copes, que estaven genials!!!


INGREDIENTS (Per vuit copes)
200 grams de pa de pessic (o melindros o magdalenes) engrunades
mig gotet de conyat
mig gotet d'aigua
1 pot de crema de xocolata Mont Blanc
400 ml de nata per muntar
3 o 4 cullerades de sucre llustre
sprinkles i boles de xocolata per decorar

PREPARACIÓ
Engrunem el pa de pessic (o magdalenes, o melindros...el que tinguem a mà).


Preparem les copes on les vulguem servir. Jo vaig utilitzar unes com de còctel, però baixetes, que vaig comprar al basar de davant de casa meva i que trobo molt boniques.


Al cul, hi dipositem el pa de pessic engrunat.


Després preparem un gotet de barreja d'aigua i conyac, a proporcions iguals.


Remullem el pa de pessic amb unes cullerades de la barreja de conyac i aigua.


Llavors anem per obrir el pot de crema. És feta amb xocolata al 74% de cacau, o sigui que és de gust intens, i a nosaltres, que som xocolaters de mena, ens agrada molt.


^Posem un parell de generoses cullerades de crema damunt del pa de pessic engrunat.


I, finalment, amb l'ajuda d'una mànera pastissera, sense boca, repartim la nata per sobre la crema de xocolata. La nata l'haurem muntat a última hora, amb 3 o 4 cullerades de sucre, depèn de com de dolça us agradi.


I ja teniu les tres capes d'aquestes postres a punt.


Com a decoració, per sobre, jo vaig fer servir aquests sprinkles i aquestes boles de xocolata blanca, tintades de coure metal·litzat (també tenia i vaig fer servir boles tintades de daurat), que em tenen el cor robat. Les compro a la botiga "Sabors" del Mercat del Lleó, i les trobo increïblement vistoses! A part que de gust són també molt bones!


I ja teniu la copa Dalky casolada a punt per servir a taula!




Ja veureu com a qui la serviu lleparà cullera i dits, i escurarà fins a la última engruneta!


 Que vagi de gust!

18 comentaris:

  1. Ohh que bonic !!! Ta quedat una presentació de 10 !!
    A més a d'estar molt bo!!
    Un petó.
    http://cuinanatura.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pilar, a vegades amb poques i senzilles coses obtens resultats sorprenents!

      Elimina
  2. Ohhh, molt bo. Molt millor que la copa Dalky

    ResponElimina
  3. Ai quins records la copa Dalky! A casa nostra també eren unes postres de diumenge. Ara que la teva versió la trobo molt millor, la base de pa de pessic emborratxat m'encanta. I aquesta crema Mont Blanc l'he de buscar per Lleida, mai l'he vista (o no m'hi he fixat). Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo a Girona no l'he trobada. És de Perpinyà, així que si vas per terres gal·les, ja ho saps...està molt bona! Petons Chus!

      Elimina
  4. Very beautiful and delicious :)) I'm hungry :>

    ResponElimina
  5. Ohhh quin plaer de copa!! bescuit, xocolata i nata no pot fallar! i quins sprinkles tan bonics!! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi aquests sprinkles de color coure em fascinen!!! Has vist les boles qué precioses? Petons Eva!

      Elimina
  6. Un postre delicioso sin duda alguna, con solo mirar las fotos y aentran ganas de meterle la cucharilla.

    besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Merchi...el problema és que si la poses una vegada ja no pots parar...i si és a dos copes millor que a una!!! Petons!

      Elimina
  7. Mònica als meus fills també els agradava molt la copa-Dalky.
    Però aquesta delícia, que has preparat, ummmmm, ¡que bona!!

    ResponElimina
  8. M'has fet recordar la meva infantesa.......A mi, la meva mare, no me la va comprar gairebé mai!!!! I mira que jo en tenia ganes......però, res!!! No em convenia!!!
    T'ha quedat preciosa!!!
    Petons!!
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis Olga que a casa la copa Dalky també era un extra...ja dic a l'entrada que les nostres peticions, que no eren masses, no sempre eren ateses!!! Les mares que saben que ens convé de petits (...i de grans)!!! Petons!

      Elimina
  9. Que delicia de copa, una pinta deliciosa.Buenas noches.

    ResponElimina