Fa uns dies vaig comprar una revista molt xula que es diu "Postres". És una mena de monogràfic, i no sé si en sortiran més, però, en tot cas, aquest primer número està farcit de bones idees. La primera que he posat en pràctica, tot i que amb moltes variacions (d'ingredients i de quantitats), és aquesta pastís de magrana i mascarpone que està deliciós i, a més, no necessita forn per preparar-lo! Ja veureu quin resultat tan vistós amb poc temps i pocs recursos!!!
INGREDIENTS (amb aquestes quantitats a mi me'n van sortir un d'individual i un de familiar per 6 persones)
18 melindros (dels tous, dels que en castellà es diuen de "soletilla")2 magranes desgranades
250 grams de mascarpone
150 ml de nata líquida per muntar
4 cullerades de sucre llustre
1 rovell d'ou
1 tasseta de suc de taronja
PREPARACIÓ
Primer de tot muntem la nata i la reservem a la nevera.
Tot seguit, traiem de la nevera el formatge mascarpone, i el barregem amb el sucre i el rovell d'ou (jo vaig fer servir un batedor elèctric amb l'accessori globus).
Un cop obtinguda una massa cremosa, hi afegim la nata que havíem reservat a la nevera. A poc a poc i amb l'ajuda d'un batedor manual.
Finalment hi afegim la magrana. Si us agrada molt, com a mi, sigueu ben generosos. Reserveu aquesta crema a la nevera fins el moment de muntar el pastís.
Abans de començar el muntatge del pastís, exprimiu taronges fins a obtenir una tasseta de suc.
Per fer el pastisset individual, remulleu amb un parell o tres de culleradetes de suc de taronja tres melindros, que haureu disposat sobre el plat que volgueu emprar per servir el pastisset.
Amb un "aro" (jo faig servir el tallador gran de galetes rodones), talleu les puntes sobreres dels melindros. Es tracta d'obtenir una base rodona.
Llavors, sobre els melindros, col·loqueu una primera capa de crema de formatge i magrana.
Al damunt, disposeu d'una altra capa de melindros.
Remulleu-los amb unes culleradetes de suc de taronja.
I cobriu amb una darrera capa de crema de formatge i magrana.
Ara només queda retirar l'aro (el pastís té força consistència i, per tant, no és una operació gens difícil), i decorar amb uns quants grans de magrana pel damunt!
Oi que fa patxoca?
I està més que deliciós!
Si teniu convidats, en podeu fer la versió familiar, seguint el mateix procediment però prenent com a base sis melindros (per fer "d'aro" rectangular, i poder fer les diferents capes, jo vaig fer servir els laterals d'una capsa de farina). El podeu preparar el dia abans, i guardar-lo bo i muntat a la nevera.
Ja veureu que bo i refrescant! Que vagi de gust!
