Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PASTES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PASTES. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de maig de 2015

PASTETES DE MEL I SÈSAM

Setmana esbojarrada, el que vol dir poc temps per estar entre fogons...M'he passat la setmana viatjant d'aquí a allà, i avui, a més, hem tingut a casa una convidada vinguda de molt lluny, d'Etiòpia...en fi...un no parar...Espero que dissabte i diumenge em permetin carregar piles...Mentre arriba el descans del guerrer, us deixo aquestes pastetes de mel i sèsam...que es fan en un tres i no res, i tenen un gust molt original!


INGREDIENTS (per unes 25 pastetes...encara que dependrà de la mida d'aquestes)
280 grams de farina
125 grams de sucre llustre
125 grams de mantega
50 grams de mel
1 ou més 1 rovell
3 cullerades de llavors de sèsam

PREPARACIÓ
Amb l'ajuda d'un batedor, barregem bé la mantega i el sucre llustre fins obtenir una massa cremosa.


Hi afegim la mel i barregem una mica més fins que s'integri.



Llavors és el torn de l'ou, que també haurem de barrejar.


I, per acabar, la farina i un terç de les llavors de sèsam.


Amassem bé, fins obtenir un resultat més o menys així.


Donem forma de corró al a massa, i l'emboliquem amb paper film.


La deixem reposar un parell d'hores a la nevera, i en acabat, la tallem a rodanxes.


Aixafem una mica les rodanxes, sense que perdin la forma...


...pintem amb rovell d'ou....


...i recobrim amb la resta de llavors de sèsam.


Només queda enfornar, en opció rebosteria (baix, dalt i ventilador), a 180 graus, durant 12-14 minuts, o fins que estiguin ben daurades.


Les deixeu refredar una estona damunt una reixa...i a degustar!!! Amb el cafè, o per picar a mitja tarda...són ideals!


Que vagi de gust!

dilluns, 28 d’abril de 2014

"PERRUNILLES"

Ni idea si aquest dolç té nom en català...(ja veieu que jo n'he catalanitzat la terminació), però, en tingui o no, són unes pastetes genials, que heu de provar. A casa meva, de peque, en menjava moooltes, perquè la mare de la veïna, que era masovera a pagès, en feia produccions en massa, i tota l'escala (que érem com una gran família) en consumien dia si, dia també!!! Són com una mena de "mantecados" que es desfan a la boca. Per això, quan vaig veure el repte d'aquest mes de la Carmen de Tía Àlia, vaig decidir que les havia de preparar, i encara que, com sempre, tard, ho he aconseguit! La veritat és que són facilíssimes de fer. I, a més, aquesta vegada, he reduït considerablement la quantitat de llard de la recepta original de bon principi (el llard està molt present a algunes de les receptes del receptari de la Tía Àlia, i a vegades el resultat el trobo massa oliós), i he obtingut unes "perrunilles" delicioses, a la primera!!!


INGREDIENTS (per unes 20 peces...dependrà de la mida)
150 grams de llard
3 rovells d'ou
1 clara d'ou
200 grams de sucre
350 grams de farina de blat
1/2 culleradeta de pasta de llimona
una mica més de sucre per ensucrar el damunt, abans de coure

PREPARACIÓ
Primer de tot batem una mica el llard, que haurem tret una estona abans de la nevera.


Hi afegim els rovells d'ou, un a un, i batem fins que estiguin ben integrats.


Afegim la 1/2 culleradeta de pasta de llimona i el sucre, poc a poc, sense deixar de batre.



Finalment incorporem la farina, a grapats, mirant de no abocar-ne més si l'anterior grapat no està ben homogeneïtzat.


Per acabar d'amassar, jo he canviat l'accessori globus pel pala, i m'ha anat millor. Un cop obtinguda una massa espessa, però no dura, l'estirem sobre una superfícies lleugerament enfarinada, fins obtenir una placa de 1,5 cm de gruix aprox.


Tallem les pastes amb el tallador que preferim...jo he fet servir aquest de flor.


Disposem totes les pastes tallades en una safata untada (o amb paper de forn, que a mi se m'havia acabat).


Batem la clara d'ou, i amb ella pintem generosament totes les pastes.



Per acabar, les ensucrem generosament.


Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durants uns 10-12 minuts, o fins que estiguin dauradetes.


Deixem refredar una miqueta i desemmotllem...i llestes per degustar! Són boniques i moooolt gustoses...i gens complicades de preparar, no es pot demanar res més!




Ja veureu com és impossible evitar que algú, abans que estiguin fredes, hi clavi queixalada!


Que vagi de gust...ah! i com us he dit, amb aquesta recepta participo al repte Tía Àlia d'aquest mes!