Fa uns dies vaig llegir un post que no sé si dir que no em va agradar o que fins i tot em va emprenyar...és molt estrany perquè mai em passa. Quasi sempre penso que les opinions en el món de la gastronomia virtual tenen una vessant positiva, però, en aquest cas, em va costar molt trobar-la, i no em puc estar de fer-vos-en cinc cèntims. Resulta que una blocaire de renom explicava que havia deixat de publicar perquè s'havia convertit en una mena d'esclava de les xarxes i que no podia ser que ella es passés el dia enfornant i en canvi els seus nens acabessin havent-se de comprar el berenar...i un llarg etcètera de greuges sobre tot el que s'havia perdut durant anys per culpa de les publicacions que jo tan ferventment havia seguit. Sincerament crec que l'estrès d'aquesta noia no es deu a la seva vessant blocaire, sinó a la semi-professionalització de la seva afició, que la va portar a publicar diversos llibres en poc temps, sense deixar la seva feina habitual. I trobo que la seva visió, força negativa del món blocaire, no es pot generalitzar. Per mi, preparar dolços i publicar la corresponent entrada, i veure les entrades de molta gent a la que ja considero amiga, és una de les meves grans aficions, o dèria com diuen a casa (juntament amb la lectura, les bones pelis, una bona discussió i participar en mil i una causes socials). I una de les coses per la que em fa feliç és que aquesta afició té com a destinataris els de casa...Jo investigo, busco receptes, les versiono, les cuino i ells en mengen el resultat i el valoren. És com tenir el jurat d'un concurs televisiu gastronòmic d'aquests que ara estan tan de moda, al voltant de la taula de casa, dia si, dia també...Tots tenen gustos preferits, peticions especials, encàrrecs per regalar als companys de cole i institut...i poder complaure'ls em fa mooolt feliç. I per suposat, els esmorzars i els berenars a casa són moments màgics i de sorpresa. Moltes tardes tinc uns quants ulls esperant a veure que desenforno!!! Per tant, per mi es tracta d'una positivíssima afició, i, en tot cas, quan deixi de ser-ho -si és que algun dia això arriba a passar-, no tardaré anys a deixar-ho córrer, i, per tant, intentaré no haver de lamentar-me d'haver hagut de deixar de fer ni una sola cosa.
En fi...quin rotlle us he fotut, però, com us dic, vaig pensar que res és blanc, ni res és negre...tot depèn de com cadascú ho viu, i de saber gaudir de la vida...que és una assignatura que molts tenen pendent!!! I passant ja a la recepta d'avui...(que ja era hora...)...aquests muffins són espectaculars...la recepta és una versió d'una del darrer llibre de l'Alma Obregón; "Objetivo: Cupcake Perfecto 2". Jo hi he posat nata en comptes de llet, i avellana tipus crocant en comptes de xips de xocolata...i la veritat és que han quedat deliciosos... i així he fet contenta a la colla de canalla que han passat a berenant per casa, i que han sigut uns quants!!!
INGREDIENTS (per a 12 muffins grossos)
Per la base
115 grams de mantega
150 grams de xocolata negra (jo he fet servir la de 70%)
125 grams de sucre moreno o "muscovat" que hi dóna més gustet
3 ous
1 cullerada de melassa d'arròs
275 grams de farin
50 grams de farina d'ametlla
1 culleradeta de llevat químic tipus Royal
1 culleradeta de bicarbonat
200 ml de nata líquida (de la de muntar)
un tasseta d'avellana tipus crocant
Pel glacejat
200 grams de sucre llustre
unes quantes cullerades de nata líquida
PREPARACIÓ
Desfem la xocolata i la mantega en un caçó, a foc baixet. Haurem tallat els dos ingredients a trossets per afavorir que es desfacin sense agafar massa temperatura.
Un cop tot desfet, deixem temperar durant uns moments i aboquem en un bol.
Hi afegim el sucre "muscovat", i, amb un batedor manual, l'incorporem.
Llavors fem, el mateix amb els ous, un a un.
I tot seguit és el torn de la melassa d'arròs.
Sense deixar de remenar, afegim tots els ingredients secs (farines, llevat i bicarbonat), prèviament tamisats.
I la nata líquida.
Remeneu amb l'ajuda d'una espàtula, fins que tot estigui ben incorporat.
Només us queda afegir les avellanes tipus crocant i repartir-les bé per la massa.
Arriba el torn de preparar els papers que vulguem utilitzar...Jo aquests, acabats amb punta, que em tenen el cor robat!!!
I els omplim fins una mica més de la meitat. Seguidament, enfornem, en opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), a 180 graus, durant 25-27 minuts.
Mentre es couen, prepareu el glacejat, barrejant amb una cullera, fins que no quedi cap grumoll i tingueu un líquid dens fàcil de repartir, el sucre llustre i la nata.
Un cop cuits, desenforneu els muffins, deixeu refredar una miqueta, i "glacejeu"!!!
Acabeu de deixar refredar del tot (si els de casa ho permeten...) damunt una reixeta!!!
Ja veureu com en són de bons!
Que vagi de gust!
