dimecres, 6 de febrer de 2013

DITETS ENSUCRATS

Aquesta recepta que us proposo -no us enganyaré pas- és una mica entretinguda, perquè s'ha de preparar per un costat la massa, per l'altre el farcit, i després muntar peça a peça (i a mi me'n van sortir cap a cinquanta). Però el resultat és de veritable boulangerie parisenca. La meva germana diu que són com eclairs, però jo prefereixo anomenar-los "ditets ensucrats", em sembla més gràfic i, sobretot, més català. Val a dir, a més, que és la primera vegada que faig la pasta choux amb aigua i oli, en comptes de amb llet i mantega, i la veritat és que el resultat m'ha agradat molt. Ho repetiré. Aquí va la recepta i el que vol ser una mica de pas a pas...



INGREDIENTS

Per la massa
5 dl d'aigua
2 culleradetes de sucre
1 dl d'oli d'oliva
200 grams de farina
4 ous
2 clares d'ou
un pessic de sal
mantega per untar el paper de forn

Per la crema
4 rovells d'ou
5 dl de llet
100 grams de sucre
2 cullerades de maizena
la pela d'una llimona
1 o 2 canons de canyella

Pel caramel
150 grams de sucre
2 o 3 cullerades d'aigua

PREPARACIÓ
Primer de tot heu de preparar la crema del farcit, perquè l'heu de deixar refredar una bona estona abans d'utilitzar-la. Cal que poseu a bullir la llet amb la pela de la llimona i els canons de canyella. Un cop arrenqui el bull, treieu la pela i els canons de canyella, i hi afegiu el sucre i els rovells d'ou que haureu barrejat prèviament, de manera enèrgica, fins obtenir un liquid cremós. Abans d'afegir-li el sucre i els ous, va bé que retireu una tasseta de llet, on disoldreu la maizena, que serà l'últim ingredient que incorporareu. El secret és no parar de remenar fins que tot plegat es torni espès. Un cop ben espesseït, ho retireu del foc, doneu les darreres remenades, i ho aboqueu en una safata, on la deixareu fins que es refredi totalment.
Fet això, poseu una cassola al foc amb l'aigua, el sucre, l'oli i un pessic de sal. Quan comenci a bullir la retireu del foc i afegiu la farina (tota de cop), remeneu, i ho torneu a posar al foc. No pareu de remenar (jo ho faig amb un batedor de mà) i mantingueu la barreja a foc baix uns minuts. Cal que la massa obtinguda es desenganxi totalment del cul de la cassola. Un cop passi això, retireu i deixeu refredar uns 15 minuts.
Un cop refredada, hi afegiu els ous i les clares, i continueu removent. Jo aquí vaig fer servir el batedor elèctric (amb l'accessori per masses flonges), fins que quedi tot ben integrat. Per tal que es pugui considerar llesta, la massa ha de tenir aquest aspecte i ser corretjosa:


Quan ho aconseguiu (que a vegades costa una miqueta i, si ho feu a mà, es cansa força el braç) la poseu en una mànega, i feu els ditets damunt un paper de forn untat amb mantega (o amb spray antiadherent). Per fer-los fas tres boletes que es toquin, enganxades. Més o menys així:


Aquí és podrien pintar d'ou, però com que els recobrirem, un cop cuits, de caramel, no és imprescindible.
Han de coure al forn, a 180 graus, uns 20 minuts. En desenfornar-los han d'estar dauradets i inflats.


Mentre es refreden, fem el caramel col·locant en un caçó el sucre amb les dues o tres cullerades d'aigua, i posant-lo al foc, força viu, fins que es caramelitzi. Quan estigui preparat, vigilant que no se us cremi massa, el retireu del foc i en poseu una culleradeta a sobre de cada ditet.


A partir d'aquí ve l'operació més delicada, que és la del farcit. Primer poseu la crema en una mànega amb una boca llisa, no gaire gran, i a poder ser metàl·lica i allargada. Després fes una incisió, amb un ganivet o tisores, al cul de cada ditet.


Llavors els farciu de crema, amb l'ajuda de la mànega pastissera. No els ompliu en excés per evitar que vessin.


Fet això, els aneu col·locant ben posadets en una safata, i ja els tindreu llestos per servir!


Val a dir que jo en vaig omplir uns quants, per la canalla, amb nocilla, i que també els van trobar espectaculars!
Espero que, si els proveu, us encisin tant com a mi!!!

2 comentaris:

  1. Uau, Mònica! Que bons! No els coneixia pas, els eclairs o ditets... això que són entretinguts, però val la pena! Petons

    ResponElimina
  2. Són unes postres dignes de diumenge...on un es llueix una mica més!!! Que vagi bé el dijous gras marina i el carnestoltes, encara que no estiguis a Venècia!!!!
    Una abraçada

    ResponElimina