dimarts, 11 de juny de 2013

PASTÍS DE CREMA DE TORRÓ I PRALINÉ

L'altre dia vaig fer galetes de praliné, però no vaig gastar tot el que havia comprat, així que tenia a la nevera un pot que cada vegada que l'obria em deia: pensa alguna recepta on utilitzar-meeee! I, dit i fet, aquest cap de setmana em vaig aixecar disposada a fer un pastís amb ell. En realitat, vaig anar improvisant mentre el feia, i, tot i aquesta circumstància (no massa aconsellable en rebosteria, que sol ser una ciència força exacta), el resultat va ser molt vistós i molt gustós! Crec que és ideal per un aniversari d'un adult, o per un dinar festiu. I, no patiu si el prepareu per després d'un tiberi, perquè malgrat porta ingredients contundents, queda molt lleuger.

INGREDIENTS
1 placa de pasta brisa
ou per pintar-la
125 grams de praliné d'avellanes
600 ml de nata per muntar
3 cullerades generoses de sucre llustre (o icing sugar si en teniu)
200 grams de pasta de torró
un grapadet d'ametlles
(una mica més de praliné per decorar)

PREPARACIÓ
Esteneu la pasta brisa damunt un motlle rodó, prèviament untat amb mantega o spray antiadherent. Punxeu el cul perquè no s'infli i enforneu, a 180 graus (opció rebosteria: dalt, baix i ventilador) durants uns 14-15 minuts.


Desenforneu, pinteu amb ou i torneu a enfonar uns 4-5 minuts més.


Un cop desenfornat, deixeu refredar, i llavors recobriu el cul amb el praliné d'avellanes. No cal que la capa sigui gaire gruixuda.



Fet això, col·loqueu la nata líquida en el bol del batedor elèctric, amb tres cullerades de sucre llustre (o icing sugar si en teniu, que encara és més fi que el llustre normal), i bateu, amb l'accessori globus, a velocitat alta. Mireu de tapar el bol amb un drap si no voleu que sembli que ha nevat a la vostra cuina!


Heu de vigilar de no batre massa, no sigui que se us talli. Heu de parar quan faci pics i, si aboqueu el bol,  la nata no baixa

Quan la tingueu amb la textura indicada, afegiu, poc a poc, els 200 grams de la pasta de torró. Jo en vaig fer servir una feta a base de torró i sucre, sense mantegues, i, per tant, gens oliosa, que es fa servir per recobrir pastissos i cupcakes. Perfecte per evitar interferències amb la nata muntada.


Barregeu amb molt de compte, de dalt a baix, fins que la pasta de torró quedi integrada, i tingueu una crema homogènia.


Llavors col·loqueu en una mànega pastissera de plàstic, sense boca, i repartiu-la per sobre la base, que prèviament hem recobert amb praliné.


Per decorar, jo vaig fer servir unes ametlles que em va regalar la Teresa (de la parada Sabors del Mercat de Lleó de Girona), amb closca i un puntet salades, per fer contrast. Això sí, abans les vaig pelar.



I com a toc final, vaig afegir uns fils de praliné per sobre (que vaig fer amb una mànega de plàstic, de les de llençar, a la que vaig fer una obertura molt petita!).


I ja el teniu llest per servir! En tot cas, mentre no ho feu, guardeu-lo a la nevera!


Que vagi de gust!

17 comentaris:

  1. Ohh quina delícia! Deu ser irresistible! petons

    ResponElimina
  2. Hola Mònica.
    Apa baja pastisset que em portes!!!! Amb lo golafra que sòc i amb aquesta pinta tan exquisita... no podré resistir-me,,, ja ja ja!!!! Menys mal que encara tinc una tableta de torró reservat per fer unes postres tan bones com aquestes.
    felicitats per la recepta.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no me'n quedava, i per això vaig fer servir la crema de torró. L'any que ve seré més previsora! Una abraçada!

      Elimina
  3. Quina gana Mònica, i ara més que ve de gust una mica de dolç. L'esgotament m'ho demana.Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res com una mica de dolç per recuperar forces! Una abraçada Àgata!

      Elimina
  4. Mònica, aquesta recepta és anti-operació bikini total!! Quina pinta més bona!
    Petonet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Pili...però com que aquest any l'estiu tarda en arribar...encara hi ha temps!

      Elimina
  5. Ostres Mònica, aquest m'agradaria moltíssim, segur!! Quina combinació més bona, m'encanta!!

    Molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va quedar molt suau i cremós i dolcet (però sense enfarfegar)! Una abraçada Cristina!

      Elimina
  6. Sembla boníssim, Mònica! Amb el praliné jo tinc un problema... m'agrada massa!! Molt bona idea, això de la pasta brisa. I fent-lo cremós també l'has convertit en un pastís ben original!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també...! Crea addicció! Una abraçada Marina!

      Elimina
  7. Mònica, era anar veient les fotos, i cada cop em venien més ganes de tastar el pastís, sempre venia un ingredient per afegir que millorava la foto anterior!!
    Segur que va volar en un plis plas!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Víctor! Si que va tenir èxit, si!!! Una abraçada!

      Elimina
  8. M'he quedat sense paraules. Boníssim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Rosa Maria, però ja veus que és ben senzill de preparar!

      Elimina
  9. Per estar fet d'imprevist t'ha quedat un pastís fantàstic!!! M'encanta el praliné, així que aquesta combinació amb la nata de turró i la pasta de full ha de ser boníssima!!!

    ResponElimina