dissabte, 30 de novembre del 2013

MAGDALENES DE MAGRANA

En Martí, el meu amic i company de despatx, aquesta setmana em va donar unes magranes delicioses, que havia collit el seu sogre a ca seva, a Amer. Eren unes magranes amb uns grans grossos i rojos preciosos, que vaig decidir fer servir, entre altres coses, per preparar unes magdalenes! La idea la vaig treure d'una web que es diu http://www.rousesbakery.com, encara que vaig canviar una mica la recepta per aconseguir que tinguessin una mica més de gust a magrana. Queda un pastisset esponjós i suau, amb uns entrebancs sucosos que esclaten en queixalar-los, i, per tant, resulta una combinació de textures molt interessant! A veure què us semblen! Per cert, vaig estrenar unes de les càpsules que vaig comprar amb BCN&CAKE que van resultar ser espectaculars! No es deformen gens, no perden color i tenen una forma preciosa...total que ja pateixo per quan se m'acabin!!!



INGREDIENTS (per unes 15 magdalenes)
250 grams de farina blanca
2 culleradetes de llevat químic tipus Royal
1/2 culleradeta de bicarbonat
1 ou
125 grams de sucre blanc més un sobre de sucre de vainilla
50 ml d'oli de girasol
40 ml de suc de magrana ben colat
2 iogurts naturals
200-250 grams de magrana desgranada
sucre llustre per empolsinar

PREPARACIÓ
Primer de tot batem (jo vaig fer servir l'accessori globus del batedor elèctric) l'ou i el sucre fins que tripliquin el seu volum i esdevinguin una barreja lleugera i esponjosa.


Hi afegim el sucre i batem una miqueta més, a velocitat baixa.


Després hi anem afegint, a tongades, la farina (barrejada amb el llevat, el bicarbonat i el sucre de vainilla), i l'oli i el suc de magrana, fins acabar, i barrejant a velocitat baixa, just fins que tot estigui integrat.



Finalment, ja a mà, hi incorporem els grans de magrana i barregem amb una espàtula. Com que són molt lleugers no cauran cap avall, i, per tant, no cal que per evitar-ho, com fem amb les panses o altres fruits secs més pesants, els enfarinem abans.


Ara ha arribat el moment d'omplir les càpsules. Quin goig que fan!!!


Per obtenir magdalenes de més o menys la mateixa mida, vaig utilitzar, per omplir els motlles, una cullera d'aquelles de servir gelat, col·locant una mesura a cada càpsula.


I cap al forn, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador) durant uns 18-19 minuts.


Quan estiguin dauradetes, i en prémer la massa amb el dit, aquesta retorni (és a dir, no quedi enfonsada), ja estan llestas, i les podeu desenfornar i deixar refredar.


Un cop fredes, empolsineu generosament amb sucre llustres.


Us quedarà un pastisset deliciós, apte per a qualsevol hora del dia!


I mireu quin interior més curiós!!!


Que vagi de gust!

8 comentaris:

  1. que rico te ha quedado….me encanta,la verdad qu por este lado del oceáno usamos muy poco las granadas, besotes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és una llàstima perquè està deliciosa! En dolços però també en amanida! Petons!

      Elimina
  2. Mònica,
    que bones les magranes! I magdalenes de magrana han d'estar delicioses. JO fa uns dies vaig fer galetes de magrana y també van quedar molt bones.

    Blanca
    http://acalablanca.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he vist...és una recepta més que original! L'haig de provar! Petons!

      Elimina
  3. Que bones Monica!! Tenen una pinta deliciosa, i amb el contrast de textures han de ser molt interessants!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Neus! Això de trobar cruixent dins flonjo m'agrada molt! Petons!

      Elimina
  4. Ostres, el punt cruixent de la magrana deu ser ben curiós, no?

    M'encanta l'interior!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que la magrana no pesa, van quedar els gran molt ben repartits! Petons Víctor!

      Elimina