divendres, 19 de setembre de 2014

PASTÍS DE VAINILLA I DOLÇ DE LLET

Ahir a casa els Tarradellas va ser festa grossa perquè la Nini, ma germana petita, va fer 36 anys!!! Mare de Déu...!!! Encara recordo el dia que va néixer...i, sobretot, com ma mare me la feia gronxar al cotxet, que situava al menjador del piset on vivíem, just al costat d'on jo tenia la meva cuineta, mentre cantava cançons molt folklòriques!!! Us haig de confessar, però, que, en fer-nos gran, ràpidament es va fer evident que la Nini i jo som com la nit i el dia: físicament ella és alta i rossa (jo més aviat baixeta i morena), i té els ulls clars (mentre que jo els tinc força foscos)...I pel que fa el caràcter, es veu que quan van repartir la capacitat de ser ordenada, concisa, primmirada i hipermegadetallista, jo vaig arribar tard...i ella la primera!!! En això darrer...ella decanta a la mare i jo al pare!!! En fi...que no coincidim en massa res, tret que, malgrat les diferències que ens porten sovint a discutir-nos (perquè en geni i figura si que estem si fa no fa...), ens estimem molt! A més, tinc una gran sort: que ma germana em segueix en totes i cadascuna de les bogeries que em proposo, i les acaba fent possible! Tant li és fer teatre per nens, engalanar un carrer, repartir xocolata o fer postres per un regiment...ella sempre està disposada a ajudar-me a sortir del "berenjenal" on m'hagi fotut....i penseu que, en això de fotre'm en "berenjenals...", sóc tota una experta!!! Per això avui per sopar li he preparat unes crêppes ben bones i aquest pastís de vainilla i dolç de llet que ha quedat esplèndid, i que ha bufat amb les ninetes dels seus ulls: les meves filles! Moltes felicitats Nini i mil gràcies per ser la meva companya d'aventures!!!


INGREDIENTS (Per un pastís de 15 cm de diàmetre de dos pisos)

Per la base
260 de mantega a temperatura ambient
260 de sucre llustre
260 de farina
4 ous
8 grams de llevat químic tipus Royal
3-4 cullerades de llet
1 cullerada generosa de pasta de vainilla Bourbon

Pel farcit
Almíbar fet amb aigua, sucre i pasta de vainilla Bourbon
Confitura de dolç de llet

Per la cobertura
500 grams de mascarpone
4-5 cullerades de sucre llustre
sprinkles de colors i gominoles

PREPARACIÓ
El pa de pessic d'aquest pastís és un pèl diferent als que faig normalment. L'he fet emprant una tècnica que he vist a vegades per internet, per aconseguir bases més consistents...ideals si es volen folrar amb fondant, o aconseguir un tall perfecte! Per tant és més espès, i cal "almívarar-lo" força, però us asseguro que està molt bo!. En primer lloc posem en el bol de la batedora elèctrica la mantega a temperatura ambient, i la batem durant uns 5-6 minuts a temperatura mitja-alta.


Cal que ens quedi hipermegacremosa!!!


Llavors hi anem afegint els ous, un a un. Sobretot, sobretot, sobretot....si no voleu que us quedi una massa líquida inservible, feu-ho de un en un, no incorporant el següent fins que el primer estigui ben integrat (és a dir, fins que torneu a tenir una massa cremosa). És un procés que pot portar uns quants minuts, però imprescindible per obtenir un bon resultat! Al final incorporeu la pasta de vainilla Bourbon (la quantitat d'aquest darrer ingredient dependrà una mica de la intensitat de sabor que li volgueu donar a la massa!) i la llet.


Al final d'aquest procés la massa ha de tenir un aspecte similar (us haig de confessar que jo ho vaig aconseguir en el segon intent!!!).


Després tamiseu la farina, el sucre llustre i el llevat...



...i ho incorporeu a la massa, a cullerades, mentre bateu a velocitat baixa...i només el just perquè els ingredients sòlids quedin incorporats...si cal, acabeu amb un batedor manual.


Ja veureu com us queda una massa brillant i densa però molt cremosa.


Llavors unteu o ruixeu amb spray antiadherent dos motlles de la mateixa mida. També ho podeu fer amb un de sol, més alt. L'únic canvi serà que la cocció al forn serà més llarga.


Els he folrat les parets amb paper de forn per evitar que, cas de pujar massa, es deformessin.


Repartiu la massa entre ambdós motlles...perquè fossin més o menys iguals, ho vaig fer amb la cullera de servir el gelat a tall de mesurador.



I enforneu, a 180 graus (el forn l'heu de tenir ja calent), i opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 50 minuts (recordeu que si feu servir un sol motlle, més alt, el temps augmentarà fins a 65-79 minuts). Per saber si estan ben cuits podeu fer servir la tècnica clàssica de punxar-los!!!


Deixeu refredar sobre reixes.


Si cal igualeu les parts que no siguin planes i llavors "almivareu-les" molt generosament.


Com  que aquest pastís era de vainilla, jo ho vaig fer amb un almívar aconseguit fent arrencar el bull a un gotet d'aigua amb tres culleradetes de sucre i una de pasta de vainilla bourbon. Ho deixeu refredar una mica, i ho col·loqueu en un biberó de cuina...que és el millor per repartir bé l'almívar!



Un cop les dues parts igualades i ben "almívarades", anem a muntar el pastís. Pel farcit interior (jo només he fet una capa, però podeu partir la base única en tres o, si feu dues bases, en dues cada una, i aconseguir així tres capes de farcit intern...això va a gust del consumidor...) he fet servir el confit de dolç de llet que em va portar l'homenatjada d'Andorra aquest estiu...i que està boníssim!!!




I, per acabar, un cop el pastís ben fred...anem a recobrir-lo! No colia utilitzar mantega, així que vaig fer la cobertura només amb mascarpone, que a mi em perd...


Bateu bé el mascarpone, amb el sucre i la pasta de vainilla, fins obtenir un resultat ben cremós.




Llavors, folreu la base del pastís. No cal que quedi perfecte, perquè aquest folre inicial no es veurà! 


Folreu el lateral amb sprinkles de colors i poseu a la nevera una estona perquè prengui una mica de consistència.


Per acabar, amb la resta de crema de mascarpone, i una mànega pastissera amb boca rodona, cobriu la part superior.


Decoreu amb gominoles...en aquest cas unes estrelles precioses que vaig comprar a Blanes, i que feien joc amb les espelmes, i cap a la nevera a esperar el moment de servir!!!




I no podia acabar aquest post sense ensenyar-vos a l'homenatjada en plena operació bufada d'espelmes!!!



Sempre amb la inestimable ajuda de les princeses de la casa...en aquest cas acompanyades d'una de les seves amigues de l'ànima, la Laura!!!


Felicitats Nini!!! 

14 comentaris:

  1. Felicidades a tu hermana, seguro que le encanto la tarta, la pinta que tiene es estupenda y seguro que estaba muy buena.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse!!! VA ser una bona celebració! Petons!

      Elimina
  2. Moltes felicitats a la teva germana i a tú, el pastís és fabulós

    ResponElimina
  3. Muchas felicidades, se os ve muy felices y eso me encanta.La tarta es una pasada huuuuuu.Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben acolorida, perquè malgrat fer anys, la Nini és d'esperit molt jove! Petons Doris!

      Elimina
  4. Moltes felicitats a les germanes Tarradellas, la que fa els anys i la cuinera. Un pastís preciós, com no podia ser d'altra manera venint de qui ve. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que no ens poden dir és que no som unes germanes dolces...perquè la Nini és una gran fan de la rebosteria també!!! Petons!

      Elimina
  5. Moltes felicitats a la teva germana! Segur que li va encantar el pastís, que per cert té molt bona pinta!!

    I pel que fa a les diferències, a mi em passa una mica el mateix, tot i que fisícament ens assemblem força, però de caràcter, no gaire!! Tot i així, l'amor de germanes és únic! hehehe

    Petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Naltros ni físicament ni de caràcter...com la nit i el dia...sort que en la diversitat també hi ha la diversió -si més no a vegades!!!-... Petonarros!!!

      Elimina
  6. Moltes felicitats a ta germana Mònica!! De ben segur que va quedar encantada amb el pastís, les fotos ho demostren!!

    Em sembla que entre germans acostuma a ser així, la nit i el dia, jo amb ma germana ens passa una mica el mateix, jeje!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel consol Víctor...ja tenia jo sospites que passava a moltes cases!! Petons!

      Elimina
  7. T'ha quedat molt bé! Sempre que em toca fer algun frosting tinc por de buscar una recepta snse mantega per allò de si perd la forma un cop damunt del pastís, però ja veig que aquesta recepta teva aguanta! Quina pinta! Felicitats a ta germana i a tu també!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mascarpone és genial per cobrir pastissos...a mi m'agrada molt, i aguanta molt bé!!! Petons!

      Elimina