diumenge, 18 de gener de 2015

PASTÍS DE FERRERO ROCHER DESCONSTRUÏT

A casa els encanten els Ferrero Rocher, aquells bombons d'avellana dels anuncis tan carrinclons...i avui he decidit fer un pastís, a partir de la desconstrucció del famós dolç...A veure si m'explico...he analitzat les capes d'aquests dolços i els he aplicat, en diferent ordre, a un pastís, tipus tartalette big size...Resum: unes grans postres de diumenge, i, a més, d'aprofitament, perquè m'han servit per gastar dos mitjos paquets de galetes que feia uns dies que corrien per l'armari de la cuina....A veure què us semblen!


INGREDIENTS
200 grams de galeta (en aquest cas digestives i de mantega i cacau)
avellanes torrades pelades (un grapat per la capa de galeta, i un grapat pel farcit)
1 o 2 cullerades de sucre moreno
65 grams de mantega fosa
4 o 5 cullerades de nutella
150 grams de xocolata negra de cobertura
30 grams de mantega
130 ml de nata d'ametlla
una cullerada d'ametlla caramel·litzada tipus crocant

PREPARACIÓ
Amb la picadora, piqueu les galetes i les avellanes, fins que quedin amb textura sorrenca.



Afegiu el sucre moreno...


...i la mantega fosa.


Amb una forquilla, barregem molt bé fins obtenir una massa homogènia i humida.


Repartiu aquesta massa per un motlle rodó, de tartalette, prèviament  ruixat amb spray antiadherent i premeu molt i molt per a compactar-la. Reserveu a la nevera durant una bona estona (jo l'he deixat un parell d'hores).


Passada l'estona, repartiu per sobre la massa unes cullerades de nutella. Jo ho he fet amb l'ajuda d'una mànega pastissera de plàstic sense boca, i fent una mena d'enreixat, per tal que quedi uniformement disposada.




Després toca la capa de xocolata (la que en el ferrero va en últim lloc, la embolcallant). En un bol hi posem la xocolata i la mantega, tot ben petit, i hi aboquem la nata bullint.


En aquest cas, una nata vegetal, d'ametlla, que m'encanta.


Deixeu reposar un parell de minuts, i barregeu molt i molt bé amb una espàtula.


Estarà a punt quan tot estigui ben fos i barrejat.


Llavors aboqueu damunt la nutella, on prèviament haure repartit un bon grapat d'avellanes. Si us queden totes enfonsades, repartiu-ne alguna més un cop posada la xocolata, perquè es bonic que algunes es vegin.


L'últim toc és el de repartir, abans que la xocolata s'assequi, per sobre d'aquesta, una mica d'ametlla picada tipus crocant, que en el ferrero original queda amagada sota la capa més superficial de xocolata.


Reserveu altre cop a la nevera fins al moment de servir (com a mínim, perquè la xocolata prengui, un parell d'hores més). Ja veureu que, si la serviu a talls, amb una mica de nata, i un bombo dels que inspiren aquest pastís, perquè la gent pugui comparar...teniu l'èxit assegurat.


Que vagi de gust!

9 comentaris:

  1. Mònica... que bona ha de ser aquesta desconstrucció. Me la apunto i no tardarà a caure. Buscaré una ocasió d'aquelles en que cal, és necessàri menjar xocolata moooolta xocolata!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un pecat de xocolata d'aquells tan bons...i tens raó...ideal per ocasions en que necessites xocolata en vena!!! Petons!

      Elimina
  2. Genial! Amb el que ens agraden els Ferrero a casa, aquesta te la copio ja! Bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa també agraden molt...sobretot a les peques!!! Petons!

      Elimina
  3. Estic tipeta del sopar però no dubtaria a clavar-li mossegada! Els ferrero tb m'encanten!! Un petó!

    ResponElimina
  4. Sobre el pastís només puc dir que la meva admiració pels segles dels segles....!! Nyam!!

    ResponElimina
  5. L'haurem de provar, segur que ningú s'hi resisteix!
    Has provat de fer boletes? jeje.. aquesta recepta també és una deconstrucció, però de gust...mmm!
    http://cuinem-cuinem.blogspot.com.es/2014/01/boletes-de-xocolata-i-avellana.html

    ResponElimina
  6. uaaaaaaaaaaaua... això ha d'estar de mort!!!!
    petons

    ResponElimina