dissabte, 23 de gener del 2016

TALLER DE PASTA FRESCA...I UNS RAVIOLIS CASOLANS DE XOCOLATA AMB SALSA DE MADUIXA D'ALLÒ MÉS ORIGINALS!!!

Com recordareu, fa un temps vaig tenir el privilegi d'assistir, a l'Espai Cuina'm del Mercat de la Vall d'Hebron -un lloc especial-, a un taller de pa per blocaires, impartit pel gran Daniel Jordà. Va ser fantàstic...gràcies Àgata (l'ànima de l'Espai Cuina'm), per fer que tot fos tan perfecte!!! Doncs bé, allà vam participar en una mena de prova gastronòmica, que va guanya el meu equip, i que tenia com a premi un nou taller a l'Espai Cuina'm. Ens va costar una mica, perquè n'hi ha un munt de molt interessants, però al final, totes les components de l'equip vam decidir apuntar-nos al de pasta fresca de dissabte passat, que donava l'Alícia, de LamammaAlicia, que de pasta fresca, i en general de cuina, en sap un niu!!! I cap a Barcelona vam fer camí, on l'Àgata ens va tornar a rebre meravellosament, i a oferir unes hores inoblidables!
Aquí teniu a l'Àgata i l'Alícia, just abans de començar el taller!
I aquí el meu equip...la Blanca, la Montse i jo...faltava l'Eva, a qui,
per un boníssim motiu li vam posar falta..
.Eva, et vam trobar un munt a faltar!!!
Hi aquí teniu el que crec que és el secret de la gran pasta que fa l'Alícia...la semola rimacinata!!!

 L'Alicia ens va ensenyar a fer la tradicional pasta d'ou.

Però també en vam fer de pastanaga....


D'espinacs...


I de tinta de sèpia!!!


A més, ens va ensenyar a estirar-la mecànicament, i amb el corró (pels qui no tenien la màquina)...


I també a tallar-la, manualment i amb l'aparatet.


Pel que, al final del taller, allò era un festival de pasta fresca de mides, colors i sabors diferents!


Total, que en sortir del taller, el tema de la pasta fresca m'havia entusiasmat tant, que vaig anar directa a una botiga a comprar la màquina d'estirar i tallar, i en baixar de l'AVE a Girona, em vaig rentar les mans i em vaig tornar a posar mans a la massa...


Havia de practicar abans que se m'oblidessin els savis consells de l'Alicia...així que, tot i arribar a Girona passades les cinc de la tarda, aquest va ser el nostre sopar!!! 


Per ser la meva primera pasta fresca, no va estar malament... Fins aquí, podríem dir, que va ser l'entrenament, però ara us ensenyo el resultat final de les hores de pràctica, que us anunciava en el títol del post i que va sorgir ahir divendres, que em vaig tancar a la cuina per veure si oblidava el munt de maldecaps laborals que he tingut aquests dies: els meus primers raviolis de xocolata, amb crema de maduixa...un dels sopar més divertits dels darrers temps a casa!!! I que malgrat l'originalitat del gust, tothom va coincidir que eren molt bons!!! Com sempre, amb el pas a pas per si us atreviu a preparar-los! Per cert la recepta base de la pasta és la que ens va donar l'Alícia...que és infal.lible i impossible que us surti malament!!!


INGREDIENTS (per 8-9 platets de postres de raviolis aprox.)
300 grams de farina de blat
200 grams de sèmola rimacinata (més una mica de sèmola per empolsinar la pasta feta)
4 ous
un rajolí d'aigua
100 grams de xocolata negra
una nou de mantega
2 cullerades soperes molt generoses de crema de formatges tipus Philadelphia
un grapat d'ametlles picades
sucre per bullir la pasta
melmelada casolana de maduixes

PREPARACIÓ
Barregeu la farina i la sèmola en el bol de la KA.


Hi afegiu els ous, i comenceu a amassar, amb l'accessori ganxo.



A mig amassar, hi afegiu el rajolí d'aigua, i continueu amassant fins obtenir una massa consistent, homogènia i que no s'enganxi (si s'enganxa, agafar una mica més de farina).



La deixem reposar una mica, tapada amb paper film, i un cop reposada, la dividim en porcions i la comencem a estirar. Cada porció l'hem d'estirar primer a 6 de gruix, enfarinar la placa resultant amb sèmola per un costat, doblegar sobre si mateixa pel costat no enfarinat, i tornar a passar per la màquina al mateix gruix. Aquesta mateixa doble operació, l'hem de repetir en el gruix 4, 2 i 1. Si féssiu spaguettis o tagliatelle, es para en el gruix 2. Per la pasta farcida l'Alicia recomana el gruix 1, però si us dic la veritat, jo ho vaig deixar al gruix 2 (perquè amb el 1 no me'n vaig acabar d'ensortir), i van quedar prou bons!!!





Un cop acabada l'operació estirament, que és la més entretinguda de preparar pasta fresca, tindreu un munt de plaques com aquestes. Perquè no s'enganxin, enfarineu-les generosament amb sèmola.


És l'hora de començar a fer els raviolis...Jo vaig fer servir aquest kit, superpràctic que em va regalar la meva millor amiga. A ella no li entusiasma cuinar, però com que sap que a mi m'apassiona, sempre em regala un munt d'estris que són la joia de la meva cuina (la iogurtera que no sé com no s'ha cremat de tan fer-la servir, també va ser un present seu!!!).


És molt fàcil de fer servir. Es posa una placa de pasta al damunt, i amb la placa blanca es pressiona per aconseguir els forats que s'han de farcir.


Es posa el farcit a cada forat, es tapa amb una altra placa de pasta i es passa amb força el corró per sobre, i ja queden tallats els raviolis.




En aquest cas, el farcit (que l'Alicia ens va avisar que no podia ser massa humit), me'l vaig inventar sobre la marxa...i va quedar deliciós!!! Intentaré reproduir el procés...Vaig fondre la xocolata negra...


La vaig barrejar amb una nou de mantega, tallada a bocinets, perquè es fongui ràpidament.


I hi vaig incorporar el formatge crema tipus Philadelphia, amb moviments molts suaus.



Per acabar, hi afegim l'ametlla picada.


I ja tenim el farcit a punt!!!


 Ja només quedar bullir els raviolis, amb aigua abundant i sucre, durant uns 4 o 5 minuts. Procureu bullir-los a tongades no massa grans, perquè així segur que no se us enganxen ni trenquen.



Llavors escorreu bé...i ja teniu la pasta a punt...mireu quin cor fos de crema de xocolata!!!


I, per servir, amb platets petits, i ben salsejats amb melmelada casolana de maduixa!!!


Oi que fan goig??? Doncs a més són requetebons!!! Que vagi de gust! I mil gràcies Àgata per aquest fabulós premi que ha permès incorporar a la meva cuina tot un nou ventall de plats!!!

9 comentaris:

  1. Gràcies Mònica per aquesta crònica tan fantàstica i per la versió dolça de la pasta, ha de ser boníssim. Una abraçada, ja saps on tens casa teva!

    ResponElimina
  2. mmmm, em sembla que sortiré a buscar la màquina JA!!!!
    Saps com vaig tastar la pasta farcida de xocolata??? Com a petit-four amb el cafè...fregidets i emposimats amb sucre glaç...una passada també... És que la cuina dona per tant, veritat Mònica???
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
  3. Ohhh el que em vaig perdre!!! A mi també m'hagués encantat passar el matí amb vosaltres... I aprendre a fer pasta fresca però vaja, amb el pas a pas que has fet igual m'hi animo jo soleta! La proposa d'avui molta original i llèpola! Un petonàs ;-)

    ResponElimina
  4. Alguien tenia que atreverse a hacer unos raviolis dulces y no podía ser otra nada más que tu. Un relleno bien atrevido con un aspecto fantástico.
    Un abrazo
    Blanca de JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
  5. Nena, ets una font inesgotable d'idees dolces! Aquests raviolis són per punxar directament en vena. Quina passada! Petons.

    ResponElimina
  6. Quin taller!! Quina gran classe!!! Has fet molt bé de comprar-te la màquina...ja veuràs com xalaràs!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  7. Un taller molt xulo!
    I la pasta per postres, genial!
    A mi em falta temps per posar-me a fer pasta.. tinc la màquina una mica oblidada.
    A vore si m'engresco amb auwesta recepta teva! Gràcies!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Doncs si que et va cundir el taller!! Aquesta invenció sembla que va valdre la pena, oi? Boníssims!
    Marta

    ResponElimina
  9. Quin taller més interessant! I quin profit que li has tret! Em moro de ganes de veure quines noves receptes penjaràs de pasta fresca! Aquesta primera t'ha sortit ben llaminera! Un petonet!

    ResponElimina