El tiramisú era una recepta que tenia al calaix de pendents, però que presentava un gran inconvenient: a mi no m'agrada el cafè!!! La solució al conflicte que m'impedia decidir-me a fer la recepta, me la va donar l'altre dia la meva amiga Cristina de Castelldefels. Ella em va explicar la recepta infal·lible que seguia -i que li havia transmès un veí italià-, i em va dir que es podia rebaixar el cafè amb cacau...i qui diu rebaixar diu substituir, o sigui que, dit i fet! A més, com que no tenia amaretto (el licor d'albercoc i ametlla que hi posen els italians a la crema), i a més volia que en poguéssin menjar les peques, he decidit posar el meu licor preferit, marc de cava, però al xarop on es suquen els melindros, que, com es bull prèviament, fa que se n'evapori l'alcohol i només en quedi el gustet! En fi, que esteu davant una versió xocolatera del clàssic tiramisú, apta per totes les edats! Ah! per cert, me n'oblidava...aquesta recepta és millor preparar-la d'un dia per l'altre, i reservar-la a la nevera fins al moment de servir! A veure què us sembla!
INGREDIENTS (Per un pastís rodós d'uns 20 cm)
18 melindros
300 ml d'aigua
3 culleradetes de cacau
2 culleradetes de sucre llustre
2 cullerades de marc de cava
6 rovells d'ou
500 grams de formatge mascarpone
8 cullerades soperes de sucre blanc
una mica més de cacau en pols per empolsinar el pastís
PREPARACIÓ
Escolliu el plat o safata en el que volgueu presentar el tiramisú, i hi col·loqueu les parets d'un motlle al damunt.
Preparem els melindros, que, com veieu, han de ser dels tous, des de sucar amb xocolata de tota la vida!
Anem per l'almívar amb el que els banyarem. Posem l'aigua en un caçó, al foc.
Hi afegim el cacau...
...el sucre llustre...
...i el marc de cava...i remenem bé.
Deixem bullir una miqueta, per tal que s'evapori l'alcohol.
Retirem del foc i dipositem en un recipient que vagi bé per sucar els melindors. Deixem refredar.
Mentre es refreda l'almívar, anem per la crema. En el bol del batedor elèctric, barregem el sucre i els ous, fins obtenir una textura cremosa i lleugera.
Ho passem a un altre bol i, hi afegim el formatge, que incorporarem a mà, molt suament, amb l'ajuda d'una cullera de fusta.
Quan tot estigui ben integrat, i la barreja ben cremosa, ja la tenim llesta!
Anem per muntar el pastís. Per desemmotllar les parets més fàcilment, les cobrir amb una tira de paper de forn.
Al cul hi posem una capa de crema.
Després una capa de melindros ben sucats amb l'almívar de cacau (que ja tindrem fred).
I una altra capa de crema...i així fins a quatre capes de crema i tres de melindros, tenint en compte que hem d'acabar i començar amb una capa de crema.
Aquest és l'aspecte que presentava el meu després de tanta capa...
Només queda tapar-lo amb paper film, i reservar a la nevera fins l'endemà, al moment de servir.
Just abans de servir, traieu el paper film, les parets, i el paper. Alliseu una mica les parets, i empolsineu amb cacau, amb l'ajuda d'un colador de reixeta. I ja el teniu llest per servir a taula! Mireu quin goig que fa!
Mentre feia les fotos, he estat a punt de fotre-li cullerada!
Però al final he sigut educada i bona nena i m'he esperat a les postres!...Mmmmm!
Que vagi de gust!
