dimecres, 13 de febrer de 2013

PA DOLÇ TRENAT

Ahir, per sopar, vam menjar pa fet a casa. Un pa dolcet, amb gust a vainilla, i cruixent, que ens va agradar força. El vam acompanyar amb formatge fresc, i va ser molt aplaudit per la majoria de membres de la meva família (la petita, que només s'alimentaria de pa anglès, va dir que el trobava massa torrat). Personalment, us haig de confessar que el vaig trobar una mica massa espès, així que, en transmetre-us la recepta, ja augmento una mica els temps de llevat que vaig seguir, i així, crec encara us quedarà més bo. El que més em va agradar de fer aquest pa, és fer la trena, i aconseguir que quedés tan vistosa. Jo, que de petita era un desastre pentinant-me i pentinant a les nines (totes les Nancys, amb gran disgust de la meva mare, acabaven amb el cabell tallat curt, a l'estil "garçon", com el portava jo), de gran, en ser mare i tenir tres princeses, amb llargues melenes plenes de cargols, he hagut d'aprendre a fer pentinats a marxes forçades... D'aquí que, aquestes trenes, hagin sortit com les de la Rapuntzel!!!


Aquí va la recepta...

INGREDIENTS (per a dues trenes)
1 beina de vainilla
225 ml de llet
15 grams de llevat fresc
625 grams de farina + 75 grams per afegir al final
1 culleradeta de sal
75 grams de mantega fosa
3 cullerades de mel
3 ous + 1 rovell per pintar-les
2 culleradetes de llavors de rosella

PREPARACIÓ
Posem al foc la llet amb les llavors de la beina de vainilla (per extreure-les, cal que feu una incisió longitudinal a la beina, i en rasqueu l'interior). Quan arrenqui el bull, retirem del foc i deixem refredar (fins que quedi tèbia). Llavors hi disolem el llevat fresc.
En el bol del batedor elèctric, amb l'accessori ganxo, per amasar, posem la farina, la sal i comencem a batre mentre incorporem a poc a poc la barreja de la llet que tindrem tèbia. Quan estigui ja integrada a la masa, afegim la mantega, que haurem fos en el microones. Tot seguit, hi aboquem la mel i els tres ous, i continuem amasant. Ha de quedar una massa elàstica i que se separi de les parets del bol. Per aconseguir-ho, si cal -és a dir, si la massa encara és massa enganxosa-, afegirem fins a 75 grams de farina, a cullerades. Pararem d'afegir-ne quan la massa es separi de les parets.
Aconseguida aquesta textura, pasarem a un altre bol, que haurem untat amb oli o mantega, i taparem amb un  drap humit. Deixarem llevar, en un lloc càlid, durant 1,30 hores, o fins que dobli el seu volum.
Un cop passi això, aplanarem la massa, i la dividirem en sis porcions.


Amb cada una de les porcions farem un xurro, mirant que tots quedin més o menys del mateix gruix i llargada.


Llavors n'agafarem tres i farem una trena, amagant cap a sota les puntes.


Quan les tingueu així, heu de tornar a tapar-les, amb el drap humit, i tornar-les deixar llevar durant 1,30 hores, o fins que dupliqui el seu volum (això de veure si ha doblat el tamany és una mica difícil de veure, així que millor que us assegureu, deixant passar una mica més de temps de llevat).
Després, les posarem a una safata al forn, pintada d'oli o mantega (o ruixada d'spray antiadherent) i les pintarem amb el rovell d'ou, barrejat amb dues o tres cullerades d'aigua. Per acabar, hi repartirem per sobre les llavors de roselles.


Per acabar, enfornar durant uns 35 minuts (jo he fet uns 25-30 minuts amb el forn, i els darrers 5 minuts amb  l'opció rebosteria del forn -dalt i baix- per acabar de daurar-se).
Ja veureu que queden amb una vista excepcional, i, per ser la primera vegada, tampoc no van quedar malament del tot de textura!!!


Va, animeu-vos a fer de flequers!!!


Que vagi de gust!

4 comentaris:

  1. Ideal també per esmorzar i berenar. Ja m'imagino que és bonīssim i molt ben presentat smb les trenes

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que la presentació amb trena és molt original! També es pot fer amb forma d'espiral!!! És qüestió d'anar provant!!! Una abraçada Rosa Maria!

      Elimina
  2. oh Mònica, doncs sembla molt bo! jo tinc por pel tema de llevar de la massa... perquè em passa com a tu avui, que de vegades queda massa espès i per més que coguis i coguis ja no ho arregles... potser la petita el va trobar torrat, però jo el veig maquíssim! Quina gràcia, amb això de les nancys, m'has recordat que jo també ho feia! Cabells com un nano i fora vestit, en pilotes!! ha ha . Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que això de no encentar-la amb el llevat, Marina, és mal de molts!!! Ara que, pel que veig, "masculinitzar" les nancys també era habitual entre la nostra generació!!! Una abraçada!!!

      Elimina