dimarts, 5 de febrer de 2013

PASTÍS MARBRE DE VAINILLA I XOCOLATA

Sempre m'han fascinat els pastissos amb massa de dos colors. Fins i tot, aquells "industrials", tot i que, en tastar-los, l'encanteri es desfeia. D'aquí que aquesta recepta de pastís "marbre" de vainilla i xocolata, és una de les meves preferides! Veureu que, malgrat no ser un bundt cake, vaig fer servir un motlle corona. La massa va quedar molt bé i així, en tallar-lo, quedaven unes porcions fantàstiques!
Veureu que ràpid i senzill és aconseguir una petita obra de rebosteria abstracta!


INGREDIENTS
225 grams de mantega a temperatura ambient
225 grams de sucre blanc
4 ous
225 grams de farina de blat
2 cullerades de llet
1 cullerada d'aroma de vainilla
2 culleradetes de llevat tipus Royal
2 culleradetes de cacau en pols
sucre llustre per decorar

PREPARACIÓ
Amb un batedor elèctric, es barreja la mantega i el sucre fins obtenir una massa cremosa i blanquinosa. S'hi afegeixen els ous, un a un, sense deixar de batre, fins que quedin ben integrats. Afegim la resta d'ingredients, i es continua barrejant amb el batedor fins obtenir una massa suau i homogènia. Es fan dos porcions de la massa, i a una li afegim el cacau en pols, i acabem de barrejar bé.

Agafem el motlle escollit i hi col·loquem la massa sense cacau.


Tot seguit, hi aboquem la massa de cacau, i, amb cura, la mirem de repartir, mirant que cobreixi tota la primera capa.









Després, enfonsem una forquilla a la massa, i la fem voltar per tota la massa.



Llavors, cap al forn, a un 180 graus, durant uns 40-45 minuts. Punxeu el pastís per veure si està cuit (si ho està, el punxó sortirà net). El resultat ha de ser més o menys aquest:



El deixeu refredar, el tombeu i l'ensucreu amb sucre llustre.




I ja veureu com, ben aviat, us en faltarà un bon tros!


Que vagi de gust!

4 comentaris:

  1. Mònica, m'encanten els pastissos marbre ,tot i que reconec que no en faig gaire perquè són molt calòrics. M'ha encantat això de: obra de rebosteria abstracta! Queda ben clar, artista!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Marina, és que quan vaig veure l'interior, amb aquests dibuixos tan sinuosos i variats, vaig pensar que en remenar la massa amb la forquilla era ben bé com si hagués fet traces sobre el paper!!! I tens raó amb això de calòrics, però a casa hi ha tres nenes en edat de créixer, i la veritat és que no sé on van a parar les calories que ingereixen... Una abraçada

      Elimina
  2. Doncs jo si que el faig sovint el pastís marbrejat, amb una recepta bastant semblant a la teva.

    És el preferit dels meus nens i clar, per ells val la pena!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lourdes, a les meves tres principals fans, que sempre tenen un budell buit, també els entusiasma...en realitat, quasi tot el que és dolç els fa perdre el cap així que, com tu dius, elles són un dels principals motors de la meva dèria pastissera!!!
      Ah! Per cert, m'encanten els cupcakes de llimona que has publicat, seguint la recepta de l'Alma Obregón. Jo encara no els he provat, però si em queden la meitat de formosos que a tu, val la pena provar de fer-los!!!

      Elimina