diumenge, 31 de març del 2013

MONA DE PASQUA DE CONFITURA

Avui, a casa, ha sigut un dia de producció, quasi en cadena, de mones de Pasqua. He fet mones per postres  i mones pels meus fiols, i a les següents entrades, us dono quatre indicacions per si, us animeu, demà, en proveu de fer una!!!. Són molt senzilletes però, com podreu comprovar, força vistoses, i n'hi ha per tots els gustos!!! Aquesta és la tradicional mona de confitura...

Per la base
120 grams de mantega
180 grams de sucre blanc
230 grams de farina
2 cullerades de llevat tipus Royal
3 ous
120 ml de llet
un rajolí d'aroma de vainilla
2 cullerades de llet condensada

Pel farcit i recobriment
melmelada de préssec
cireres confitades
ou filat
ametlla torrada picada tipus crocant
ouet de xocolata, pollet i ploma

Preparació
En el batedor elèctric, barregeu la mantega (a temperatura ambient) i el sucre, fins obtenir una crema. Després afegiu els ous un a un. Quan estigui tot ben integrat, incorporeu la meitat de la farina (que haureu barrejat prèviament amb el llevat), i la meitat de la llet (a la que haureu incorporat l'aroma de vainilla), i continueu batent. Aboqueu la resta de farina i llet i acabeu de barrejar. Per últim, només us queda agregar la llet condensada i, quan estigui ben integrada, abocar en un motlle rodó, untat de mantega o ruixat amb spray antiadherent. Enforneu, a 180 graus, durant uns 35 minuts (o, en tot cas, fins que, punxada la massa, surti el punxó ben net).
Un cop cuita la massa, desenforneu i deixeu refredar. Feu servir com a part superior el cul (perquè haurà quedat ben pla). Talleu per la meitat i unteu l'interior amb abundant melmelada de préssec. Abans de tapar la part untada amb la part superior, ruixeu aquesta darrera amb una miqueta de melmelada, ben triturada (amb la minipimer), i barrejada amb una mica d'aigua (com si d'un xarop es tractés), perquè així quedi ben melosa.
Recobriu tot l'exterior de la base amb melmelada de préssec. Enganxeu l'ametlla crocant pel voltant, i decoreu la part superior amb les cireres confitades, l'ou filat, i la resta de galindaines pròpies de l'època!




Que vagi de gust!!!

4 comentaris:

  1. Respostes

    1. Ostres Núria, com que és força mona i força bona, mai millor dit!!!

      Elimina
  2. I una altra que també ens emportem. Que Mona així petiteta!!!
    Petonets
    Annie i Catieu

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que aquesta la vaig fer per qui no agradés la sara, sense massa convicció, però muntada feia molt de goig, amb tants colors!!! Una abraçada Annie i Catieu!!!

      Elimina