dijous, 14 de març del 2013

PANNA COTTA DE VAINILLA AMB UN TOC DE TARONJA

Si no teniu gens de temps, però no voleu renunciar a portar a taula un postre elaborat per vosaltres i original, aquesta és la vostra recepta!!! Això si, l'heu de preparar el dia abans, deixar-lo a la nevera, i desemmotllar just abans de servir!
Ja veureu qué senzill és portar una mica d'Itàlia a la taula!!!


INGREDIENTS (per tres panna cottes per compartir, o sis més petites)
400 grams de formatge tipus quark
200 grams de nata líquida
1 sobre de sucre avainillat
2 culleradetes de gelatina en pols
la pell d'una taronja ratllada
6 cullerades de melmelada de taronja
spray antiadherent per untar els motlles

PREPARACIÓ
Primer de tot, preparem els motlles, ruixant-los amb l'spray antiadherent, i reservem. Si tenen una mica de forma, millor, perquè així quedarà la panna cotta més resultona.


Després poseu al foc la nata líquida i, abans que arrengui el bull, afegiu la gelatina i el sucre avainillat. Barregem bé fins que tot quedi ben dissolt, retirem del foc i deixem refredar. Com que he fet servir dos ingredients no massa comuns, us explico la marca que he fet servir jo, i que ha resultat prou bé:
A)Aquest és el sucre avainillat que he fet servir, i que vaig comprar al LIDL,


B)I aquesta és la gelatina en pols que vaig emprar. Amb dues culleradetes (una mica menys d'un sobre, la panna cotta va quedar amb una textura presa però no massa espessa, com a mi m'agrada).


Un cop refredada una mica la nata amb el sucre i la gelatina, anem afegint, a cullerades, el formatge, tot remenant amb un batedor de mà.


Per últim, afegim la pela de la taronja ratllada (sobretot només la part taronja, i molt finament, per no donar un gust massa amargant), doneu una última batuda, i aboqueu als motlles.


Deixeu reposar a la nevera, durant tota la nit, i, just abans de servir, desemmotlleu (picant una mica els motlles boca avall), i acompanyeu de melmelada de taronja, per sobre la panna cotta, i pel costat.



Oi que fa goig??? Que vagi de gust!!!

4 comentaris:

  1. Sembla fàcil de fer, ho provaré! Gràcies per la recepta, Mònica! Els teus dolços sempre captiven... he he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest la veritat és que porta molt poca feina pel goig que fa...i, a sobre, he deixat descansar el forn un dia...que està a les últimes!!! Una abraçada

      Elimina
  2. Respostes
    1. I suau al paladar, tant de textura com de sabor!!! A mi la cuina italiana m'agrada molt!!! Una abraçada Rosa Maria!

      Elimina