Em reincorporo al bloc després d'un dies de descans a la neu...bé, més que de descans, d'esbarjo, perquè això d'esquiar és molt gratificant però també et deixa una mica baldat! És l'esport que més m'agrada practicar... Quan m'enfilo amb el telecadira, muntanya amunt, tanco els ulls i respiro fondo...són moments com aquests els que et permeten recarregar piles i/o bateries al màxim, per tornar a submergir-te regenerat en el caòtic dia a dia! I, a més, normalment, el practiquem en un dels meus indrets preferits del món, i això no és una frase feta...realment, la Vall de Núria és un dels llocs més bonics que he vist mai....i en el que la seva situació aïllada, fa que s'hi respiri un ambient d'història i tradició irrepetibles! Si no hi heu estat, no us ho podeu deixar perdre...tant a l'estiu com a l'hivern, és un destí obligat!
Bé, doncs avui, dia de recuperació i, sobretot, de rentadores (perquè la roba d'esquiar de diverses jornades de cinc persones és descomunal) m'he decidit per una versió (i dic versió perquè els he fet sense ou i variant algun altre ingredient) d'unes postres ràpides que vaig trobar a la darrera revista "Postres" de Lecturas, i que combinen un ingredient de temporada deliciós -la maduixa-, i una presentació més "quaresmal" impossible -com d'una mena de bunyol-. A veure què us semblen!
Pels bunyols
25 o 30 maduixes de mida mitjana
300 grams de farina
1 sobre de llevat químic tipus Royal
2 gots de llet
3 cullerades soperes de sucre blanc
1 sobre de sucre avainillat
sucre per arrebossar els bunyols
Per la salsa
200 grams de xocolatada negra de cobertura
100 ml de nata líquida
un rajolí de rom
PREPARACIÓ
Trieu unes maduixes ben precioses, com les que he comprat aquest matí al mercat de Fornells de la Selva! Les renteu, els hi traieu la cueta i les ben assequeu amb l'ajuda del versàtil paper de cel·lulosa o, com en diem a casa, paper de cuina!
Per altres costat, calenteu la llet i hi afegiu el sucre i el sucre avainillat. Mantingueu al foc fins que el sucre estigui ben dissolt. Llavors retireu i deixeu refredar una mica.
Mentre la llet es refreda, barregeu la farina amb el llevat.
Passeu la llet ensucrada en un bol, i, poc a poc, i tot remenant, hi afegiu la barreja de farina i llevat tamisada.
Un cop obtinguda una massa homogènia, deixeu reposar unes 30 minuts.
Passat aquest temps, suqueu les maduixes a la massa...
...i poseu a fregir en oli de girasol ben calent.
Aquests bunyols s'enrosseixen ràpidament, o sigui que heu d'estar al cas.
Un cop fregits, deixeu escórrer uns moments també damunt un paper de cuina.
Per altra banda, prepareu la salsa. És molt fàcil. Només es tracta de posar a escalfar la nata i, quan estigui a punt de bullir, la retireu del foc i hi afegiu la xocolata i la cullerada de rom. Remeneu, remeneu i remeneu fins que la xocolata es desfaci, i obtingueu una deliciosa salsa on sucar els bunyols.
I ja teniu les postres preparades. Només us queda ensucrara els bunyols, i servir-los amb una bona ració de salsa de xocolata! Ja veureu com us llepareu els dits!
Que vagi de gust!
JA ET DEIXEM ANAR A ESQUIAR TOT EL QUE VULGUIS SI QUAN TORNES VENS CARREGADA AMB PROPOSTES COM AQUESTA. QUINS BUNYOLS MÉS BONS... AMB SORPRESA DE MADUIXA ;-)
ResponEliminaPTNTS
DOLÇA
I força lleugers, tot i el fregit! Una abraçada M Glòria!
EliminaEstic totalment d'acord amb el comentari de la M. Glòria!.
ResponEliminaLa veritat és que aquests bunyols tenen molt bona pinta. Jo ja tinc ganes de fer-ne un dia d'aquests dels de quaresma...
Una abraçada
Comença l'etapa bunyolera...jo en tinc pensats uns de llimona que em sembla quedaran prou bons...ja us explicaré! Petons!
EliminaComença l'etapa bunyolera...jo en tinc pensats uns de llimona que em sembla quedaran prou bons...ja us explicaré! Petons!
EliminaHola, he trobat a faltar els teus dolços, però m'alegro molt que hagis gaudit d'unes vacances a la neu.
ResponEliminaaquests bunyols són una meravella
Moltes gràcies Lolines! Una abraçada!
EliminaMolt bona idea, Mònica! Uns bunyols ben originals, sense dubte! També he estat un parell de dies a la neu, que bé que s'hi està.... oi? llàstima que s'hagi de tornar tan aviat! Petons
ResponEliminaJa ho pots ben dir...jo em quedava a Núria per veure-hi esclatar la primavera! Petons!
EliminaOstres, no sé quant fa que no anem a Núria, ni a l'hivern ni a l'estiu! L'últim cop va ser justament per anar a esquiar! I encara que sigui cansat, si que és veritat que desconnectes un munt, oi?
ResponEliminaAquests bunyols són una idea molt original, i sucar-los després en aquesta salsa de xocolata, què bons!
Petons!
Núria està preciós...i quan hi arribes té un efecte especial que et permet oblidar el brogit i maldecaps de la ciutat! Això si...la muntanya fa venir gana...! Una abraçada Víctor!
EliminaHoooo...reina quin plaer.....això ha de ser pecat segur....que bones les maduixes aixi....ufffff.
ResponEliminaPetonets.
Hola Monica!!! bienvenida de tu precioso viaje!!!..recuerdo que de joven yo tenia la misma sensación cunado iba a esquiar :) esa sensación de aire pleno, de belleza absoluta!! ..con el tiempo dejé de esquiar.pero no olvido eso :)
ResponEliminaRegresar cuesta, poner lavadoras..más..pero si al final hay unos buñuelos de fresa maravillosos esperando..merece la pena!!! ;)
cariños Monica linda!
Uauu m'ha semblat genial i deliciós!! I sucats amb xocolata ja es per morir-se jjejej petons
ResponEliminaQuina sorpresa!!!!! Quins bunyols més originals!!!! Què bons han de ser....mmmmmm.....
ResponEliminaPetons i bona setmana!!
Olga
Bufff.. no tinc paraules... mossegar el cruixent de la massa, trobar la maduixa i sucar-la a la xocolata.... com diu un anunci, "plaer adult". Petons.
ResponElimina