Els gerds em perden en qualsevol format: frescos, en suc, en batut, en smoothie, en gelat, en gelatina...en fi...els gerds són una de les meves fruites predilectes...i de la Dinke, la meva filla mitjana, també... Avui n'he comprat de frescos a bon preu (ja veurem què prepararé), però ahir, mireu que vaig fer amb un grapat de congelats! A veure què us semblen!
INGREDIENTS
160 grams de clara d'ou
250 grams de sucre llustre
unes gotes de suc de llimona
un grapat de gerds congelats
3 o 4 cullerades de crispys de gerds
PREPARACIÓ
Primer de tot, deixem descongelar una estoneta els gerds...
i els triturem bé.
Passem el puré per un colador ben fi, per separar el suc de les moltíssimes llavors que tenen els gerds. Reservem el suc dens obtingut.
Per altre costat, agafem les clares d'ou, i afegim unes gotes de suc de llimona, i les comencem a batre, a velocitat alta, en el batedor elèctric, equipat amb l'accessori globus.
Quan ja hagin pujat una miqueta, hi afegim el sucre llustre.
I tot seguit el suc dens de gerds que havíem reservat.
Acabem de batre uns minuts més. Ha de quedar una massa consistent. Heu de poder donar la volta al bol i que no caigui la merenga.
Per últim, afegiu unes cullerades de crispy de gerds....que és boníssim!
Feu una última barrejada, ja a mà, i col·loqueu la massa en una mànega, amb boca rodona llisa. Amb l'ajuda de la mànega, repartiu la massa. En aquest cas, he fet servir paperets petits de magdalena, que han acabat de donar a les merengues una presència molt elegant! Aquesta idea, de fer-les en paperets, me la va donar fa un temps la fantàstica cuinera del bloc Tapa't de tapes: Marina, tenies raó. Queden genials així!
Quan tingueu tots els paperets plens, enforneu, a 110 graus, en opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant unes 6 hores...si, si...no és un error, durant unes 6 hores...perquè són merengues dures, que han de coure's molt i ben poc a poc.
Passat el temps de coccció, ja els podeu desenfornar, deixar refredar cinc minuts, i llestos! A degustar uns dels dolços més bons del món mundial, amb un gust a gerds encisador! Per cert, que dins una capsa, durant uns quants dies...això si, sempre que l'amagueu bé i ningú la trobi, perquè, cas contrari, desapareixerà el seu contingut ràpidament...perquè són d'aquells dolços que comences a menjar i ja no pots parar!
Que vagi de gust!
Preciosos y deliciosos Mònica!! Com m'agraden els merengues i de gerds... mmmm... boníssims!!
ResponEliminaUna abraçada!
Queden molt i molt bé...i amb un gustet un pèl àcid que és el contrapunt perfecte a la dolçor de les merengues! Petons!
EliminaEls merengues, li encantaven al meu pare, ¡¡que bons!! i amb gerds, ummm
ResponEliminaA mi em tornen boja...en fi...el problema és que hi ha un munt de coses, de menjar vull dir, que m'hi tornen...no tinc solució! Petons Lolines!
EliminaEts una artista!!!!
ResponEliminaNo siguis exagerada! Vosaltres si que teniu les mans d'or! Petons!
EliminaQue bonnisima idea!! i que bons han de estar!!
ResponEliminaUn petonet desde Cocina con mente!
Moltes gràcies! Una abraçada!
EliminaQuè bons han d'estar amb el sabor dels gerds! I això dels crispis de gerds no ho coneixia, però segur que acaben de brodar aquests pastissets. Petons.
ResponEliminaAquests crispies són addictius...fins i tot són boníssims amb el iogurt! Petons!
EliminaFelicidades que ricos hija que manos tienes.Besosss
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Doris! Ara, t'haig de reconèixer que aquestes merengues són supersenzilles de preparar! Una abraçada!
EliminaUna idea genial per a modernitzar els clàssics merengues, han d'estar ben bons amb els gerds, a mi també m'encanten!! un petó i feliç pasqua!
ResponEliminaM'agraden tant que tinc al cap un munt de versions diferents! Al final a casa me'ls vetaran! Petons!
Elimina