Ahir, a casa, vam celebrar la revetlla...i, com no podia ser d'altra manera, vam menjar coca tot mirant els focs d'artifici que donaven color al cel estrellat de Blanes!!! Unes coquetes individuals boníssimes...amb tocs cítrics, que vam cruspir-nos tot just després de sortir del forn...en realitat, em sembla que les tornaré a preparar ben aviat..perquè ens vam quedar amb ganes de més! Aquesta recepta és una versió lliure (molt lliure), de la de la Marina, del fantàstic bloc "Tapa't de tapes", que va preparar un parell de dies abans de la diada, per endur-se-la d'excursió...Per si de cas la voleu preparar per la revetlla de San Pere...aquí us en deixo la recepta!
INGREDIENTS (Per 5 coquetes individuals)
Per la massa mare
200 grams de farina
120 ml aigua tèbia
5 grams de llevat fresc
Per la massa definitiva
La massa mare anterior
280 grams de farina de força
110 grams de llet
5 grams de llevat fresc
50 grams de sucre
1 ou
30 grams de mantega
1/2 culleradeta de sal
2 cullerades de pasta de llimona
Per la decoració
1 ou
melmelada de taronja
taronja confitada
cireres confitades
sucre llustre
PREPARACIÓ
El dia abans preparem la massa mare. Barregem el llevat amb l'aigua tèbia, i després ho barregem amb la farina i ho amassem (amb els ganxos del batedor elèctric) fins obtenir una massa elàstica, que es desenganxi de les parets del bol.
En fem una bola, la tapem amb paper film, i la guardem a la nevera fins l'endemà.
L'endemà veureu que ha triplicat el seu volum.
Passades les 24 hores, i amb la massa mare preparada, anem per la massa definitiva. Barregem la llet, que haurem escalfat una miqueta, amb el llevat, i la col·loquem en un bol.
Hi afegim la farina i amassem.
Tot seguit hi incorporem la massa mare i l'ou i continuem amassant.
Ara és l'hora de la pasta de llimona...
...la sal...
...i el sucre...i continuem amassant.
Per acabar, hi afegim la mantega, a trossets, i acabem d'amassar fins que quedi ben integrada, i obtinguem una massa altre cop elàstica i que no s'enganxi a les parets del bol.
En fem una bola, la tapem amb paper film, i la deixem reposar un parell d'hores en un lloc càlid.
Quan hagi, com a mínim, duplicat el seu volum, ja està preparada.
La posem sobre una superfície enfarinada i la treballem una mica per treure l'aire.
La dividim en cinc porcions i les estenem formant les coquetes, que deixarem reposar una mitja hora més.
Passat el temps, les pintem amb ou.
I les decorem amb tires de melmelada de taronja (com es fa normalment amb la crema) i fruita confitada.
També l'ensucrem una mica, i cap al forn, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), fins que estigui ben inflada i daurada.
Un cop desenfornades les coquetes, les tornem a ensucrar amb sucre llustre i cap a taula...això si hi arriben!
Va ser una revetlla genial!
Como me ha gustado esta coca, que maravilla estas viendo la berbena con este delicioso bocado , me llevo la receta por que tengo que hacerla aunque no sea el dia de San Juan Mil besicos
ResponEliminaMmm, què bona amb la melmelada de taronja, una variant per canviar de la clàssica de crema. És que no cal esperara a Sant Joan per gaudir d'una bona coca. Petons.
ResponEliminaAmb aquestes coques, no m'estranya que anés tan bé la revetlla!!!
ResponEliminaPetons,
OLga
Menuda pinta mas buena, son unas fiestas preciosas y ahora yo estoy de vacaciones en mi casa de Torrevieja.Besoss
ResponEliminaQuines coquestes més bones que t'han quedat! Amb aquests colors, són patriòtiques i tot!! Segur que vau disfrutar molt per Sant Joan i que ho tornareu a fer per Sant Pere!! Petons
ResponEliminaSegur que la revetlla va anar genial i amb aquestes coques, encara més! Et van quedar genial Mònica, fan tota la pinta d'estar delicioses!!
ResponEliminaPetons guapa!
Que bones han d'estar, a mi m'encnta la taronja confitada, es el que més m'agrada de la coca de Sant joan, així que aquesta només de taronja m'encantará. perque segur que te la copio! jejeje Una abraçada maca!
ResponElimina"Les receptes que m'agraden"
Encara que no sóc massa de coques haig de reconeixer que aquestes fan molt bona pinta !!!
ResponEliminaUna abracada
Una versió diferent de la Marina, pero, ummmm que bona.
ResponEliminaEn quin moment afegeixes la masa madre????
ResponEliminaOstres Laura, gràcies pel comentari...no ho havia posat...ara ja està corregit...just abans que l'ou! Petons i mil gràcies!
Elimina