dissabte, 23 d’agost de 2014

DOLÇOS DE PORTUGAL (PRIMERA PART)

Aquestes vacances ha tocat, altre cop, Portugal! Quan les nenes eren peques, vam estar uns dies al nord, a Viana do Castelo, Barcelos, Porto..., i ens va agradar molt. Ara que ja són més grans, i els agrada més visitar llocs concorreguts, i és menys feixuc anar amunt i avall, ens hem decantat per la capital i el seus voltants...Estem veient indrets molt bonics i interessants, coneixent gent i històries encisadores, i, com no podia ser d'una altra manera, fent una ruta per les més famoses "pastelarias" que provocarà que arribem a Girona amb uns quants quilos de més...perquè penseu que, així com a Catalunya trobem bars en una cantonada si i a l'altra també, a Portugal, l'establiment nacional de referència són les "pastelarias"...n'hi ha per triar i remenar...Però en fi, tot sigui per fer cultura gastronòmica internacional!!! Aquí va el primer recull que us vull ensenyar...


PASTÉIS DE BELÉM
Els pastéis de Belém potser són els més famosos i coneguts fora del país. S'anomenen pastissets de nata o de Belém, perquè són originaris del barri de Belém a Lisboa. Vam decidir anar a visitar-ne la fàbrica, l'autèntica, i malgrat la cua i aglomeració que vam trobar, vam aconseguir menjar-ne uns quants acabats de fer, i visitar l'obrador. Es mengen empolsinats de sucre llustre i canyella, i són fets de pasta de full (molt cruixent), farcida d'una mena de crema, i enfornats fins que es torren...mmmm! Es van començar a fabricar l'any 1837, segons una antiga recepta del Convent dels Jerónimos, que es troba allà a tocar...i estan per llepar-se els dits!

Aquesta és l'autèntica fàbrica de Pastéis de Belém...amb en Marc prenent posicions per a la degustació!

L'aparador, una mica carrincló, no fa honor al que hi ofereixen dins...

I aquí la munió de turistes intentant aconseguir el seu botí: una capseta de pastéis de Belém!
 L'obrador em va fer molta gràcies de veure, i vaig comprovar que la producció massiva no està renyida amb la qualitat, el manteniment de tècniques artesanes, i el respecte a receptes ancestrals!



I acabada la visita, i una vegada aconseguit el repte d'adquirir-ne una capseta, vam empolsinar els pastéis amb el sucre i la canyella, i ens els vam cruspir abans d'arribar a la cantonada!



Com que la foto del pastisset original és una mica galdosa, perquè la vaig fer amb el mòbil (vaig oblidar posar la targeta a la càmera grossa, cosa que em va ser retreta durant hores i hores....), aquí us en deixo unes dels primes pastissets que vam menjar l'endemà d'arribar a Portugal, i que malgrat no ser com els originals, tampoc estaven gens malament!




PASTÉIS DE CERVEJA
A la mateixa Rua de Belém del barri de Belém, a Lisboa, hi vam trobar una altra pastisseria, més modesta i menys concorreguda, especialitzada en els pastissos de cervesa...i com que encara teníem un foradet, vam entrar a comprar-ne una caixa, que també va ser degudament degustada a peu de carrer!


 Són cruixents per fora i com de massapà per dins...I, malgrat atipar més que els de Belém...passen d'allò més bé!


QUEIJADAS
Finalment, en aquest primer recull (encara tinc força més dolços per ensenyar-vos...) us vull parlar de les queijadas de Sintra, les més famoses de Portugal. Estan fetes amb formatge fresc, i són una mena de pa de pessic dens i torradet, en format mini. Són molt bones però el paquet que en vam comprar, com diu en Marc, li va servir només "d'aperitiu"!!!

Aquí altre cop en Marc prenent posició per atacar el mostrador!
 L'embolcall de les queijadas, una mena de cilindre de paper, i que crec que deu ser molt semblant a l'embalatge inicial, em va agradar per senzill, pràctic i vistós!


I aquí el dolç en qüestió... Així, a primera vista, no et diu massa res...


Però quan es tastes...comproves que, a vegades, les aparences enganyen!


Bé...espero que us agradi aquesta ruta dolça per Portugal que començo amb aquest post...i que, si mai hi aneu, us serveixi de referència per no perdre-us cap de les joies rebosteres d'aquest dolç país!!! Continuarà....!

12 comentaris:

  1. M'encanta Portugal i els seus dolços i en fi...tota la gastronomía en general!!! Un país on es menja molt i molt bè. M'alegro que t'agradi.
    Esperan properes cròniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Abril...i tens tota la raó...menjar a Portugal és una delícia!!! Petons!

      Elimina
  2. Ets un geni fins i tot explicant les teves rutes pastisseres! Fas que visquem en directe el que et passa o degustes a cada moment! Una bona escritora i oradora! A mes de pastissera! Potser si necessites advocat.... Prons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Núria...és que quan em posso a explicar...sigui oralment o per escrit...no hi ha qui em pari!!! Petons!

      Elimina
  3. No m'agrada,no... M'encanta! Aquesta mena de post són dels que m'agraden més, ja estic desitjan veure la continuació, o les continuacions! una abraçada Mònica, i gracies pel reportatgem es fantàsic!

    Les receptes que m'agraden

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Pilar per llegir-me! Una abraçada!

      Elimina
  4. Carai nena ...quin viatge mes dolcet...que rebons aquets pastisos, una entrada molt interesant...tinc ganes de continuar lleguinte....fins la próxima !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mamilu...com pots comprovar, a les nostres vacances sempre hi ha un espai dedicat a la meva dèria! Petons!

      Elimina
  5. Quin far de menjar que em feria si hi anés!! Tot té una pinta boníssima i és que en saben eh! Molt bona entrada Mònica! ;)

    Molts petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cristina...els dolços, a Portugal, són cosa de no parar!!! Petons!

      Elimina
  6. Que ruta mas interesante ...la próxima ruta del dulce me apunto huuuuu.Bsss

    ResponElimina
  7. Fa molts anys vaig estar a Portugal, però només vaig provar els pastissets de Belem, els autèntics igual que tu, i en tinc molt bon record! veig que aquest viatge l'hauré de repetir perquè quants dolços i a quin més bo!!! vaig a llegir la segona entrega ;)

    ResponElimina