BARRETES DOLCES DE MONIATO

Em van sobrar un parell de moniatos de la castanyada -bé això de sobrar és un dir, perquè a casa els encanten i se'ls mengen a tota hora...la pura realitat és que els vaig amagar...-, i vaig decidir emprar-los en una recepta que feia dies tenia al calaix de pendents: les barretes de moniato. Ja tinc publicada una recepta de pa de carbassa i moniato, feta amb panificadora, que va resultar deliciós (veure a aquí), però en aquest cas volia fer una versió dolça, i em vaig decidir per la proposta que havia descobert feia uns dies en un dels meus blocs de capçalera, "CuinaDiari", on la Marta (una valenciana a la que la vida ha portat prop de de Barcelona, que té un do especial per això de la cuina i la rebosteria) la presentava en forma de fogassa i panets. Jo vaig decantar-me per la forma de barreta per poder emprar-los pels esmorzars setmanals, i si us haig de dir la veritat, és del millor pa dolç que mai he tastat!!! I amb una textura tipus brioix que el fa irresistible!!! Animeu-vos a preparar-lo!!!

INGREDIENTS (per unes 15 barretes)
Per la massa mare
200 grams de llet tèbia
300 grams de farina (jo la vaig fer servir de força)
20 grams de llevat fresc

Per la massa
300 grams de moniato cuit al forn i pelat
300 grams de sucre llustre
100 grams de llet sencera tèbia
50 grams de llevat fresc (2 paquetets dels que vénen al supermercat)
4 ous grans
120 grams d'oli de girasol
la massa mare anterior
800 grams de farina (jo en aquest cas la vaig fer servir normal...i va quedar molt bé, però la recepta original la feia servir de força).

Per decorar:

una mica de llet per pintar les barretes

sucre moreno

PREPARACIÓ

Unes hores abans (tres o quatre), prepareu la massa mare. Desfeu el llevat en la llet tèbia...

...ho barregeu amb la farina...

...i amasseu amb l'accessori ganxo de la KA fins obtenir una massa compacta i que es desenganxi del bol.

Poseu en un altre bol i tapeu. Heu d'esperar que llevi. Jo vaig tenir-la un parell d'hores a temperatura ambient, i llavors la vaig reservar a la nevera (tres o quatre hores més), just fins abans de fer servir. Però era perquè vaig començar al matí, i vaig fer una llarga parada pel dinar de Tots Sants!!!!

Un cop tingueu llesta la massa mare llesta, començarem a treballar. En el bol de la KA, disposeu els moniatos, i el sucre llustre.

Amb l'accessori pala, bateu fins obtenir un puré que ja veureu que és d'allò més brillant i untuós.

Llavors desfeu el llevat en la llet tèbia...

Hi incorporeu a la massa tot batent a velocitat mitjana-baixa.

Feu el mateix amb els ous, que afegireu un a un...

...i amb l'oli, que abocareu a rajolinets.

Arribats a aquest punt, és l'hora d'incorporar la massa mare i fer una darrera batuda.

Per acabar, canvieu l'accessori pala pel ganxo, aneu afegint la farina, i amasseu fins obtenir una massa homogènia, que encara que sigui un pèl enganxosa, permeti ser tocada sense prendre's als dits. Perquè tingueu una referència, jo la vaig amassar uns cinc minuts. La quantitat de farina pot variar una mica, depenent de l'aigua que tinguin els moniatos. Si veieu que us queda molt enganxosa, afegi-ne una miqueta més.

Un cop llesta, l'aboqueu en un bol, que haureu untat una mica d'oli, i deixeu llevar, tapada, un parell d'hores.

Quan la massa hagi doblat el volum...la tindreu a punt!!!

Passeu-la al damunt d'una superfície enfarinada, i treballeu-la un xic per treure l'aire (veure que reduirà sensiblement el seu volum).

Li doneu forma allargada, i amb l'ajuda d'un ganivet enfarinat, la talleu en porcions.

Cada porció serà una barreta.

Feu tres talls a la superfície de cada barreta, i deixeu llevar una horeta més.

Per acabar, i just abans d'enfornar, pinteu amb llet i empolsineu de sucre moreno.

Enforneu a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 15 minuts, i, en acabat, ja teniu aquest bé de Déu de barretes al punt!!!

Mireu quin goig...i quina llàstima que no us pugui arribar la flaire!!!

Farcits de mantega i pernil dolç....van ser el sopar del dia de Tots Sants (o sigui que bona part ja no van arribar al seu destí inicial, que no era altre que els esmorzars de la setmana!!!).

Que vagi de gust!