CLAFOTÍS DE FIGUES

Les figues que vaig comprar a la Fira Orígens d'Olot, el diumenge, han tingut dos destins: 

A) El sopar d'ahir: unes figues amb pernil serrà...un sopar d'elaboració ben simple però que va fer les delícies de tots els de casa, i

B) Les postres del sopar d'avui: un clafotís de figues, elaborat segons la recepta trobada a Cuines de tv3. 

Feia molt temps de temps que volia preparar aquest pastís típic de la cuina occitana, i més concretament de la regió del Llemosí. La seva versió més tradicional és amb cireres, però també es pot fer amb prunes o figues, com en aquest cas. La consistència del pastís és com d'una quiche sense base, i el nom del plat en català procedeix del verb occità clafir, que igual que en català vol dir "omplir atapeïdament"...així que, el meu, per fer honor al seu nom, l'he ben atapeït de figues coll de dama!!! A veure què us sembla!!! Per cert...dir-vos que malgrat eren les postres del sopar d'avui, ja en queda menys de la meitat...o sigui que si el feu, èxit immediat assegurat!!!

INGREDIENTS

500 grams aprox. de figues de Coll de Dama
6 ous
100 grams de sucre
95 grams de farina

un pessic de sal
125 ml de nata líquida (de la de muntar)

PREPARACIÓ

Renteu les figues, les peleu, les talleu a meitat i les dipositeu, boca amunt, dins un motlle rodó, tipus ceràmica, prèviament ruixat amb spray antiadherent o mantega.

Aquest meu és nou i no em vaig poder resistir de comprar-lo perquè el vaig trobar moníssim i
estava moooolt bé de preu....(reproducció literal de l'explicació que li vaig donar a en Marc quan em va
veure arribar carregada amb un altre trasto culinari...)

Bateu a mà els ous i el sucre.

 Incorporeu-hi la farina, amb un pessic de sal, tamisada.

Bateu una mica més i afegiu la nata líquida, sense deixar de batre.

Feu una última batuda i aboqueu damunt les figues.

Enforneu a 200 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant 25 minuts...

Un cop cuit, desenforneu i deixeu refredar una mica...

Podeu servir-lo fred, però tebi és una menja celestial!!!

A casa, però, no hi ha hagut opció...tall a tall ha anat desapareixent abans de refredar-se del tot!!!

Que vagi de gust!!!