diumenge, 25 de gener de 2015

COTTON SOFT JAPANESE CHEESECAKE O PASTÍS DE FORMATGE JAPONÈS

Des de que vaig veure aquest pastís de formatge japonès a "Mis dulces joyas" que volia preparar-lo, i, avui al matí, ha sigut l'ocasió perfecte...És el pastís de formatge més suau que hàgiu tastat mai; semblant de textura a un angel food cake però molt menys dolç i més humit...en fi...que ja m'estan demanant quan el tornaré a preparar...A més, aquest pastís és una prova contundent que la cuina japonesa existeix més enllà del sushi, el sashimi i els noodles (que m'encanten!!!)...Hi hauré de fer incursions més sovint!


INGREDIENTS
350 grams de formatge crema tipus Philadelphia
55 grams de mantega
100 ml de llet sencera
60 grams de farina de blat
20 grams de maicena
el suc de mitja llimona
la pela ratllada d'una llimona grosseta
1 cullerada de sucre de vainilla
6 rovell d'ou
6 clares d'ou
un polsim de cremor tàrtar
150 grams de sucre llustre més una mica més per decorar
un polsim de sal
melmelada de maduixa i maduixes naturals per acompanyar

PREPARACIÓ
Comencem batem les clares amb un polsim de cremor tàrtar.


Quan comencin a escumejar, hi afegim el polsim de sal i el sucre, poc a poc, a cullerades, sense deixar de batre a velocitat alta.


Heu d'obtenir una merenga ben ferma, que reservarem.


Per altre costat, batem el formatge i la mantega (que haureu tret una bona estona abans de la nevera). Jo he fet servir l'accessori pala de la KA.



Quan tinguem una mena de crema, hi afegim el suc de llimona i la pela ratllada de llimona, i continuem batent.



Tot seguit, és el torn del sucre de vainilla, i els rovells, d'un en un.



Per acabar, hi afegim la farina i la maicena (prèviament tamisades), i la llet, i acabem de batre el just perquè tot quedi integrat.



Us ha de quedar una massa més o menys així.


Ara és l'hora de, a mà, molt a poc a poc, i amb moviments de baix a dalt, incorporar la merenga que havíem reservat.



Us ha de quedar una massa molt i molt lleugera.


Aboquem la massa en un motlle de bundt, que prèviament haurem ruixat generosament amb spray antiadherent.



Enfornem, al bany maria (l'aigua ha d'estar ja calenta quan introduïu el pastís), a 150 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador) durant una hora. Quan estigui cuit (podeu punxar-lo per comprovar que està al punt...que és quan el punxó surt ben net), deixeu-lo refredar dins el forn, amb la porta una mica oberta. Veure que baixa una mica: no passa res, és normal.


Un cop ben fred, desemmotlleu...


...empolsineu amb una mica de sucre llustre...


I serviu acompanyat de melmelada de maduixes i maduixes naturals....


Ja veureu com n'és de suau i gustós!!! En un tres i no res desapareixerà!


Que vagi de gust!

6 comentaris:

  1. Sí que sembla suau i flonjo com el cotó, ha de ser una passada aquesta textura. No te n'haurà sobrat un trosset? Petons.

    ResponElimina
  2. Quina bona pinta!. L'hauré de provar...
    Una abraçada,

    ResponElimina
  3. Si que ens queda molt per aprendre de la cuina japonesa, només ens ha arribat una part. Aquest pastís sembla molt suau, com tu dius, el tall es veu molt esponjós!
    Petons

    ResponElimina
  4. Com t'ho fas Mònica per fer aquestes coses tant xules sempre?? M'encanta!
    Anna

    ResponElimina
  5. Quina pinta tan bona que fa aquest pastisset Mònica! Ja es veu que ha de ser esponjós, me l'apunto, va directe a pendents!

    Petons!

    ResponElimina
  6. La textura, súper flonja! i ho expliques també que sembla relativament fàcil! Havia llegit altres receptes i eren molt complicades! Així encara m'animo a fer-ho! Una abraçada!

    ResponElimina