CARQUINYOLIS...UN HOMENATGE AL GANXETES TOUR EDICIÓ CONCA AL QUE VAN TENIR L'HONOR D'ASSISTIR FA UNS DIES!!!

Fa dos dissabtes, en Marc i jo vam agafar el cotxe de bon matí, per anar a un altre Ganxetes Tour: les fantàstiques trobades organitzades per la Glòria de No tot són postres, a les terres del sud del principat. En aquest cas, a un edició emmarcada a la comarca de la Conca de Barberà...un espai culturo-gastronòmic que no us podeu deixar perdre!!!

La trobada va començar amb una visita-taller-degustació a la Pastisseria Ferrer, de l'Espluga de Francolí, un bé de Déu d'obrador artesanal, on en David Ferrer prepara, ell tot sol i amb tècniques i mètodes tradicionals, carquinyolis, ventalls, neules, torrons i un munt d'especialitats dolces més que no us podeu deixar perdre de cap manera.

Nosaltres vam tenir la sort de poder presenciar l'elaboració en directe de dos dolçaines celestials: carquinyolis i torrons de praliné, xocolata blanca i fruits secs.

Pel que fa els carquinyolis, en David ens va explicar que, inicialment, era un dolç que es preparava amb les restes d'ingredients d'altres receptes i l'excedent d'ametlles del poble...és a dir, era un dolç d'aprofitament...però, mica en mica, va anar agafant protagonisme per si sol, i, avui dia, és molt apreciat i es prepara amb ingredients de proximitat i primeríssima qualitat.

En David ens va llistar els ingredients per preparar-los (aigua, sucre, ous, sal, mantega, farina, vainilla, i ametlla marcona, però sense desvetllar-nos ni proporcions ni les essències que hi afegeix per aconseguir un gust peculiar i únic), i també el procés d'elaboració: amassat, formació de les barretes, cocció i tradicional tallat...i tot per arribar a un producte, molt de casa nostra, essencial a qualsevol sobretaula festiva!!!

També ens va ensenyar, pas a pas, com fer un torró de xocolata blanca, praliné, taronja confitada i fruits secs, de sabor i textura celestial...

Finalment, vam veure en directe com cremava uns dels torrons estrella de totes les taules, i especialment de la de  casa meva: el de gema cremada.

I per acabar d'arrodonir un matí d'allò més dolç...en David ens va preparar un tastet de tots els seus productes...si us sóc sincera...o trec en Marc del davant de la taula, o acaba a l'hospital d'un empatx sever.

Sortint de la Pastisseria Ferrer, vam fer via cap a les Caves Carles Andreu, regentades per una família dedicada al cultiu de la vinya des del segle XVIII, i propietària d'unes vuitanta hectàrees de vinya a la Conca de Barberà, on principalment hi conreen les varietats tradicionals de la comarca: macabeu, parellada i trepat.

Si haig de destacar alguna cosa del que vaig descobrir sobre aquestes magnífiques caves, i el món vinícola en general és el tret diferencial principal de la Conca de Barberà dins la regió del cava: la producció de vins rosats base cava amb el trepat, una varietat autòctona.

Precisament el tast que ens van oferir va ser a l'entorn d'aquesta varietat. Vam poder tastar dos vins i dos caves elaborats amb varietat de raïm trepat 100%, i ens van agradar moltíssim...tant que vam escollir-ne un per brindar en la última nit de l'any! I a més, vam acompanyar tant preuats beures amb unes olives i uns fruits secs de Ca Rosset, un petit productor de Vilallonga del Camps, especialitzat en l'avellana negreta, l'ametlla marcona, les olives arbequines, l'oli i la melmelada de mandarina.

Un cop ben il.lustrats sobre el món del vi a la Conca, vam acabar la jornada a Montblanc, al Restaurant El Molí del Mallol, on vam degustar un àpat original, abundant, variat, sorprenent i innovador, i el que és més important: deliciós!

Per això sortim tan refets a la foto de final tots els que hi vam participar (No tot són postres, 

Decuina.net, Cocinillas online, Tiritinyam, Gloriacookies, La cuina de l'Olga, Pa de nous, Roba bruta Fem cuinetes, Cuinetes, Cangrejo Grande, Retalls de cuina, Cuinant entre llibres, La cuina de casa, Com a casa res, La cuina de tots natros, Pebre i Xocolata, Gastropadilla, Bufet de postres, M'agrada Cuinar, La cuina de la mussola, i Ensucrat).

I com a colofó a la diada, ens vam endur cap a Girona unes ulleres delicioses del Forn Sistaré, una botelleta d'oli d'Oleum Flumen, unes originalíssimes galetes de  Casabella Natura, que va portar des d'Olvan l'Anna Fornells, i una mica de l'oli de cal Pelat, elaborat artesanalment per la Glòria (per mi la Gloriacookies). Prometo fer bon ús d'aquests delicats presents!

Va una jornada genial, i com sempre inoblidable, que hem d'agrair a la Glòria de No tot són postres, magnífica organitzadora i amfitriona, i a tots els que la van ajudar i fer possible la trobada...Això si...com que em vaig quedar amb les ganes de saber el secret dels carquinyolis, en arribar a casa em vaig posar a fer proves...i aquí teniu la recepta que em vaig empescar, agafant d'aquí i d'allà. Haig de confessar que, malgrat no ser com els d'en David -que no podeu deixar de tastar-, van quedar prou bons!!! I si voleu saber el meu ingredient secret, que a partir d'aquest moment deixa de ser-ho...un bon rajolí de ratafia de la bona...

INGREDIENTS
150g de farina
100g de sucre
1 ou
1 culleradeta de pasta de llimona
1 culleradeta de llevat en pols
1 culleradeta de canyella
1 rajolí de ratafia de la bona
100 grams d'ametlles crues amb pell
ou batut per pintar

PREPARACIÓ

Barregem tots els ingredients excepte les ametlles. Primer amb l'accessori pala de la KA, i després amb les mans. 

Afegim les ametlles.

Formem unes barretes com les de la fotografia.

Les pintem amb ou batut, i enfornem, a 180 graus (amb escalfor a baix, a dalt i ventilador), durant uns 25 minuts.

Traiem del forn i tallem al biaix.

Si volem que encara siguin més torradets, posem de cantó cada carquinyoli, i gratinem 3 o 4 minuts per banda.

I ja els teniu a punt de servir!!!

Que vagi de gust!