França és un dels destins més habituals de la meva família....en coneixem molts racons i, sobretot, som experts tastadors dels seus productes estrella...entre els que, sense cap mena de dubte, destacaria els formatges! En fi, això porta com a conseqüència que tingui accés a molts llibres i revistes de cuina francesos, i precisament d'una fantàstica revista anomenada Régal, he tret la idea d'aquesta recepta de pastís de tapioca i raïm...que en Marc (que també m'ha fet d'ajudant per les fotos) ha dit que és deliciós! A la recepta original fan servir sémola, però amb la tapioca (farina de mandioca o iuca) ha quedat espectacular! A veure què us sembla!
INGREDIENTS (per un motlle d'uns 24 cm de diàmetre)
1 placa de pasta "sablée"
100 grams de tapioca
0,5 l de llet sencera
60 grams de sucre de canya
3 ous
1 rajolí d'aroma natural de vainilla
3 cullerades de rom
un grapat de raim negre i un de blanc despinyolat
 |
| Aquesta és la revista origen de la present recepta! |
PREPARACIÓ
Desenrotllem la massa sablée i la col.loquem dins el motlle rodó, prenent bé les parets. Si no trobeu pâte sablée- que jo compro a França- us pot servir perfectament la brisa.
Punxeu bé per tots costats i enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (escalfor a baix, a dalt i ventilador) durant uns 10 minuts. Llavors traieu i reserveu.
Mentrestant, poseu la llet al foc. Quan arrenqui el bull, hi tireu la tapioca i remeneu bé.
Després d'un parell de minuts al foc, remenant, retireu i hi afegiu el sucre i els ous, prèviament batuts.
Per acabar, aromatitzeu amb el rom i la vainilla i bateu una mica amb la "minipimer" per evitar qualsevol grumoll.
Despinyoleu el raïm.
Aboqueu la crema de tapioca obtinguda a l'interior de la massa precuita.
Repartiu els raïms despinyolats i enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (escalfor a baix, a dalt i ventilador), durant aproximadament 40 minuts, o fins que veieu ben quallada i daurat el farcit. Si se us crema la massa exterior, tapeu amb paper d'alumini els darrers minuts de cocció.
I ja només us queda desenfornar, deixar refredar i menjar!
El seu interior és cremós, dolcet i deliciós...i veieu que aquest tipus de massa, fins i tot sense haver engreixat el motlle, no s'enganxa i es talla i desemmotlla perfectament!
Que vagi de gust!
Nosaltres anem sovint a França, i em torno boja en els supermercats per la varietat de productes per fer rebosteria. Vaig estar la setmana passada uns dies de vacances i he vingut carregada de coses per fer un munt de receptes.
ResponEliminaM'encanta el teu bloc.
Una abraçada.