Aquesta entrada té dues finalitats:
-Finalitat A: Cantar les excel·lències d'una altra melmelada de Can Bech, la de taronja al cacau, que té un gust molt peculiar, i, per mi (val a dir que en Marc no va opinar igual), més que deliciós. Ja sabeu, que sóc una fan de les melmelades d'aquesta petita fàbrica, i que m'entusiasma provar-ne gustos nous!
-Finalitat B: Cantar les excel·lències d'un petit estri de plàstic, que vaig comprar l'altre dia al basar xinès de davant de casa meva, em sembla que per 0,75 euros, i que, com hagués dit la meva àvia, he descobert que "va de perles" per preparar crestes.
Pel que fa a l'estri per fer les crestes, em sembla increïble que, amb un trosset de plàstic, puguis estalviar-te estones i estones de plegar, doblegar i aixafar amb un forquilleta, així com els nombrosos forats que, inevitablement, després d'una quinzena de crestes, tres esbroncades a les nenes, i haver d'agafar el telèfon o obrir la porta, inevitablement acabaves fent; foradets pels que, en coure's, indefectiblement, s'escapa el farcit.
Així doncs, si voleu fer crestes, feu aquesta petita inversió, que amortitzareu en el primer ús!
INGREDIENTS
1 paquet de crestes La Cocinera
melmelada de taronja al cacau
ou per pintar-les
sucre moreno per empolsinar-les
 |
| Aquesta és la melmelada que personalment vaig trobar que era per llepar-se els dits! |
PREPARACIÓ
Obriu el paquet de crestes, i separeu-les (és molt fàcil de fer perquè van molt correctament disposades entre paper satinat).
Ara és l'hora d'utilitzar l'enginy tan pràctic del que us he parlat!
Col·loqueu una cresta, estesa, damunt de l'estri. Cal que premeu una mica les vores per assegurar un bon tancament posterior.
Dipositeu una culleradeta de farcit -en aquest cas la melmelada de taronja al cacau, per pot ser de qualsevol altre gust- en un costat...
...i tanqueu-lo, pressionant amb força per aconseguir que quedi una bona i marcada "costura". Oi que és senzill???
I mireu que ben tancadetes que queden!!!
Un cop repetida la mateixa operació en totes les crestes que volgueu preparar, poseu-les en una safata de forn, folrada de paper.
Pinteu amb ou.
I empolsineu generosament amb sucre llustre.
Enforneu a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 12 minuts, o, en tot cas, fins que estiguin dauradetes.
Desenforneu, deixeu refredar una miqueta, i serviu. Fredes del tot, i fins i tot l'endemà, també són molt bones!
Que vagi de gust!
