diumenge, 25 de novembre de 2012

BCN & CAKE 2012

Ahir vaig anar al BCN&CAKE, la primera edició de la fira de pastisseria creativa de Barcelona, i va ser un veritable caos. Pel que va anar comentant la gent a la cua, i he pogut llegir avui als diaris, es veu que una il·luminada organització va vendre un número d'entrades molt superior a l'aforament del pavelló on es realitzava, confiant, suposo, que la gent hi aniria, no quan pugués, sinó quan a l'organització li convingués, i que, a sobre, només hi estarien un momentet de res. Total, que es van formar cues quasi bé quilòmetriques.
El caos va arribar a tal extrem que fins i tot va haver d'acabar intervenint la policia, i això no és conya,  i perquè us ho creieu us ho documento gràficament.
Furgonetes de Mossos davant el Palau on es celebrava la Fira...

Malgrat que hi havia la possiblitat de no poder arribar a entrar, vaig decidir, en un atac de paciència poc habitual en mi, aguantar estoicament a la cua, i avançar a pas de formiga per l'avinguda de la Fira de Barcelona. L'espera -durant la qual vaig conèixer gent d'arreu, aficionats i professionals de la rebosteria creativa- es va allargar més de tres hores, però, finalment, vaig aconseguir entrar. L'interior també estava a vessar, cosa que dificultava força el pas entre els expositors, i l'examen d'algun dels stands amb més èxit. Amb tot, es va fer el que es va poder, i la veritat és que hi havia coses fantàstiques, tan a nivell de creacions com d'estris per treballar.
La parada que més em va agradar, i on em vaig ben firar, va ser una de molt petitona, on venien talladors de galetes molt originals i bé de preu.



I pel que fa les creacions, aquí us en deixo alguna mostra de les que més em van captivar (i vaig poder fotografiar, perquè hi havia tanta gent que era pràcticament impossible que ningú passés pel davant en disparar la càmara...).






En resum, em va agradar moltíssim el contingut, però em va decepcionar i crispar fins a límits insospitats l'organització, que espero demani disculpes formalment a tots els damnificats per la seva lamentable actuació. Us deixo una última foto per tal que comproveu que, malgrat les quasi quatre hores de cua, no vaig perdre la il·lusió i m'ho vaig passar d'allò més bé!



2 comentaris:

  1. Bones,

    doncs jo vist lo del dissabte, i tenint la fira a 2 hores de cotxe, deixant la familia i feina mig penjada, vaig estimar no anar-hi.

    Em va saber molt de greu, doncs em feia molta il.lussió, però m'alegro que hi hagués gent que ho hagi pugut disfrutar.

    Esperem una propera ocassió.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vols que et digui la veritat, gaudir-ne dissabte va ser molt complicat, perquè dins hi havia molta gent, i hi havia alguns stands en els que era impossible arribar a veure allò exposat, o la cua per pagar un article era immensa... Jo vaig aguantar perquè havia deixat les meves tres "fierecillas" a casa, i el marit col·locat...sinó, hagués estat "missió impossible". A veure si l'any que ve l'organitzen millor i la pots veure. Una abraçada!

      Elimina