L'altre dia us vaig dir que tinc predilecció per les "quiches", i que us aniria ensenyant les variants que preparo, per si alguna us pot interessar per alguna ocasió! Aquesta la vaig preparar un dia per dinar, acompanyada d'una amanida, i d'unes croquetes, i la veritat és que, a més de quedar una taula que feia força patxoca, va causar bona sensació en tots els comensals que van degustar-la!
INGREDIENTS
1 placa de pasta brisa
200 ml de nata
100 ml de llet
4 ous (més mig per pintar la massa)
1 ceba grossa morada
250 grams de xampinyons
un rajolí de conyac
100 grams de pernil
150 grams de barreja de formatges ratllats
una miqueta de pebre
una miqueta de sal
PREPARACIÓ
En aquesta ocasió, comencem pel farcit perquè l'hem de coure prèviament. Així que, en primer lloc, tallem a rodanxes primes la ceba i la fregim, a foc lent. En aquest cas, jo vaig fer servir una ceba morada perquè donés color a la quiche.
Quan tenim la ceba mig cuita, hi afegim els xampinyons, que salpebrarem, i courem amb un rajolí de conyac.
Quan ceba i xampinyons estiguin ja cuitats, afegim el pernil salat, que només saltejarem, i reservarem.
Després anem per la massa. Estenem la pasta brisa sobre d'un motlle rodó i pla.
Enfornem, a 180 graus, durant uns 10 minuts. Després traiem, pintem d'ou, i tornem a enfornar durants uns 3-4 minuts (és per segellar la massa, perquè no s'escoli el farcit). Ha de quedar daurada.
Mentrestant, acabem de prepararar el farcit. Batem els ous, la llet i la nata fins que quedi tot incorporat, i afegim la ceba, els xampinyons i el pernil, també els formatges ratllats i un polsim de pebre. Acabem de barrejar.
Mentrestant, acabem de prepararar el farcit. Batem els ous, la llet i la nata fins que quedi tot incorporat, i afegim la ceba, els xampinyons i el pernil, també els formatges ratllats i un polsim de pebre. Acabem de barrejar.
Un cop segellada la massa (veureu que queda dauradeta), hi aboquem el farcit, el repartim bé, mirant que no vessi, i tornem a enfornar, durant uns 25 minuts aproximadament.
Veureu que està cuit quan s'infla, es daura, i queda ben pres.
Ja em direu, si la prepareu, si preferiu aquesta versió o la clàssica quiche lorraine! Jo no sé per quina decantar-me.
Que vagi de gust!
Hola Mònica,
ResponEliminaAquesta quiche té molt bona pinta!.
Jo també sóc una "fan" de les quiches: en faig bastant sovint i amb farciments diversos. El que no he fet mai és pintar la massa amb ou i trobo que és una gran idea. El proper cop ho faré així.
Per cert, si no l'has fet mai de porros o calçots et recomano que algun dia ho provis: són realment espectaculars!.
Una abraçada,
Marta
No les he provat mai, però com que és un plat força recurrent a casa, ho faré ben aviat! Una abraçada Marta!
Elimina