MELMELADA D'ALBERCOC

Aquest cap de setmana vam anar a casa d'uns amics a Sant Salvador de Vianya. És un indret fantàstic, en plena natura, i ens ho vam passar d'allò més bé! El dissabte a la tarda va ploure una miqueta, però no ens va fer res, perquè la Sònia i en Pau ens van ensenyar a fer melmelada, i ens va passar el temps volant! El resultat d'aquesta mena de taller improvisat va resultar espectacular, i crec que va ser degut a dos factors: la traça de la Sònia i en Pau; i la matèria prima: uns albercocs ecològics de la seva vinya senzillament deliciosos! Gràcies Sònia, Pau i Sam (la seva filla), per un cap de setmana genial, i per ajudar-me en aquesta meva dèria rebostera!

INGREDIENTS

Albercocs

La meitat del pes dels albercocs en sucre

Un raig de llimona (opcional)

Una mica de conyac

Aquests són els fantàstics albercocs que vam utilitzar!

 PREPARACIÓ

Es tallen els albercocs a meitats, se'ls treu el pinyol, i se'ls barreja amb el sucre (i la llimona si es decideix posar-li). Es deixa aquesta barreja, dins una cassola tapada, durant unes 12 hores. Veureu que ells mateixos deixaran anar  l'aigua que servirà per coure'ls. Un cop passat aquest temps, es posa a coure la barreja a foc lent. És molt important anar barrejant continuament, per evitar que s'enganxi al cul de la cassola.

Veureu com, mica en mica, la barreja es va estovant, espesseint i canviant de color.

Al mateix remenar, es van trinxant els albercocs, de manera que, al final, té una textura similar a un puré. Tot el procés es pot allargar, perfectament una hora-hora i mitja (depenent de la quantitat que n'esteu fent).

Mentrestant, bulliu els pots que volgueu fer servir per guardar la melmelada en una olla, amb abundant aigua.

Un cop bullits, els deixeu assecar.

Paral·lelament, retireu del foc la melmelada, i deixeu-la refredar una miqueta. Un cop es pugui manipular sense perill, aneu omplint els pots (prèviament bullits).

La Sònia i en Pau, per tapar-los van fer servir un sistema que no havia vist mai. Van sucar en conyac, per les dues bandes, trossets de paper d'alumini, que van col·locar al capdamunt dels pots plens, i llavors els van tapar. No els van tornar a bullir, ni posar boca avall, perquè ens van explicar que l'alcohol ja fa de conservant de la superfície de la melmelada, que és per on normalment es fa malbé. També ens van explicar que, de totes maneres, si en voler-la consumir veiem la tapa inflada, l'hem de descartar immediatament.

En qualsevol cas, no us penseu que tota va anar a parar dins els pots, per conservar-la, sinó que, una bona porció va anar directament a les nostres panxes, untada al damunt d'una llesca de pa amb mantega: EL MILLOR BERENAR DEL MÓN MUNDIAL!

Que vagi de gust!