Fa molt temps que tenia pendent de preparar-les. Des de que les vaig veure als interessantíssims blocs de la Marina (http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2013/06/napolitanes-de-xocolata-by-xavier.html), i de la Núria (http://cuinemambnuria.blogspot.com.es/) que les portava de cap. Elles van treure la recepta del llibre d'en Xavier Barriga, un dels actuals gurus dels fans de la rebosteria com jo! I avui, que les nenes han arribat famolenques del casal, ha sigut l'ocasió ideal! He fet mini napolitanes, i han quedat molt xules i boníssimes! En fi, que només n'he pogut tastar un trosset! Proveu-les de fer que ja veureu que són espectacular! Moltes gràcies Marina i Núria, per ensenyar-me tots els secrets del vostre saber fer culinari!
INGREDIENTS
Una placa de pasta de full
xocolata negra de cobertura
rovell d'ou per pintar
cagallons de xocolata per decorar
PREPARACIÓ
Esteneu la placa de pasta de full, i la talleu (jo, d'una rectangular, n'he fet 8 porcions també rectangulars).
En un dels costats petits, fem una filera de pastilles de xocolata negra de cobertura (també hi podeu posar un parell de preses, si la teniu en barra, procurant que no siguin gaire gruixudes).
Tapeu la xocolata, fent un doblec a la massa.
Sobre el doblec, feu una altre filera de pastilles de xocolata negra de cobertura.
Torneu a doblegar la massa, per tapar aquesta segona tanda de xocolata.
Col·loqueu en una safata, fent que la junta quedi a la part de sota, i pinteu amb rovell d'ou (així queden més daurades). Penseu en separar-les perquè creixen al coure's.
Per acabar, empolsineu generosament amb cagallons de xocolata (penseu que no es desfan, i queden molt xulos com a decoració cuita).
Enforneu, a 200 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant aproximadament uns 18 minuts. Un cop ben daurats, traieu del forn i deixeu refredar (això si ningú no se n'agencia unes quantes abans!!!).
Queden molt boniques, i encara més gustoses...i són un berenar excel·lent!
Que vagi de gust!
Tot el que porta pasta de full m'agrada i si a més li posem xocolata, ummmmm, em torna boig.
ResponEliminaA mi també...és veure pasta de full i xocolata negra, i perdre el nord! Una abraçada Lolines!
EliminaQue bones Mònica!! Jo estic perdudament enamorada del llibre del Xavier Barriga. Quan les vaig veure, vaig dir: "aquestes també les faré!" (igual que totes les receptes del llibre... tinc feina!).
ResponEliminaT'han quedat molt xules Mònica, felicitats!!!
Petons
És un crack, i totes les companyes blocaires que les han fet primer, i han mostrat les seves experiències també! Una abraçada Pili!
EliminaUn berenar ideal
ResponEliminaTotalment d'acord!
EliminaLes preparo, segur!!! Acabaré amb les existències de pasta de full del súper...jejeejej....i de la xocolata!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Jo hi vaig tan sovint, a buscar els mateixos ingredients, que es pensaran que tinc un obrador clandestí!!! Una abraçada Olga!
EliminaEi, molt xules, Mònica! i m'agrada aquesta decoració de fideus que hi has fet! A la propera m'hi apunto! Petons
ResponEliminaLes teves eren genials! I això dels cagallons, m'agrada perquè no es desfan! Una abraçada Marina!
EliminaT'han quedat de conya Mònica!!
ResponEliminaJo m'estava fent un café, un parell no m'anirien gens malament per acompanyar... amb llet i sucre? jejeje!
Petons!
Quina llàstima que no es puguin "teletransportar"!!!! Una abraçada Víctor!
EliminaQuin vici per favor!
ResponEliminaJa ho pots ben dir!!!
EliminaPrecioses Mònica! I fan una bona pinta, que és massa! Ja me'n menjaria una per berenar ara mateix!
ResponEliminaPetons guapa!
I el més important és que són "hipermegasenzilles" de preparar!
Elimina