AMETLLES TORRADES GARRAPINYADES AL CACAU

A Girona avui comença la nostra festa grossa: Les Fires de Sant Narcís! A la zona de la Devesa hi ha instal·lades desenes d'atraccions per petits i grans; la vora del Ter està a vessar de paradetes, barraques i xiringuitos; a la zona de la Copa un concert s'enllaça amb un altre; i la ciutat en general desprèn una aureola festiva inconfusible! Recordo un munt d'anècdotes viscudes en anys passats durant aquest dies, de la infància i de la joventut, i per això aquestes dates són molt especials...! Les meves filles ja estan desitjant d'anar a baixar i pujar de la sínia i de tots aquests enginys mecànics articulats capaços de provocar més mareigs que l'ascenció a l'Agulla du Midi!

Bé, doncs per celebrar l'inici d'aquesta setmana, i aprofitant que el Memòries d'aquest mes ens repta a preparar una recepta de garrapinyades, aquí teniu una recepta d'allò més "firaire": unes ametlles torrades garrapinyades al cacau. Sé que la majoria de gent preparar les ametlles garranpinyades prenent com a base ametlles crues amb pela...però jo no en tenia, així que he anat improvisant, i el resultat, tothom que l'ha tastat, ha dit que ha estat deliciós! A veure que us sembla a vosaltres!

INGREDIENTS
1 bol d'ametlles torrades
1 bol  de sucre (una mica menys ple que el d'ametlles)
1 bol d'aigua (una mica menys ple que el de sucre)
2 cullerades de cacau pur

PREPARACIÓ
Mesureu tots els ingredients.

Peleu les ametlles i col·loqueu-les en un caçó.

Afegiu el sucre i el cacau...

...i l'aigua.

Poseu a foc alt, sense deixar de remenar.

Veureu que l'aigua es va evaporant, i aneu obtenint una massa cada cop més densa.

Quan comenci a costar de moure la barreja, heu de baixar el foc, i continuar remenant i remenant.

Comprovareu que, en uns minuts, el sucre solidifica i queda enganxat de les ametlles.

Quan estiguin fetes, aboqueu en una safata, folrada de paper de forn, i deixeu refredar.

I uns minuts després, ja les podreu degustar!!! Qué bones que són! Per mi han sigut un vici, he començat i ja no he pogut parar!

Que vagi de gust! I pels de Girona i voltants...BONES FIRES!
Per cert, amb aquesta recepta participo al Memòries d'aquest mes....