dissabte, 19 d’octubre de 2013

PASTISSETS DE MATÓ I MAGRANA

Avui fa exactament un any que vaig començar el bloc. Per això, aquesta entrada em fa especial il·lusió. Fa un any no em podia imaginar el munt de receptes que he preparat i explicat, ni el gran número de persones encantadores amb qui he acabat creant vincles a través de la xarxa. Gràcies a tots per haver fet que m'apassionés encara més per un tema, el de la rebosteria, que actua en la meva persona com la millor de les teràpies d'aquest món. Vaig començar amb unes entrades massa senzilles, explicant la recepta i incorporant alguna foto de la creació ja enllestida. En Ferrán, un amic i company de lluita en el barri, em va dir que havia d'incorporar el pas a pas, i així ho vaig fer. Espero que, mica en mica, i amb l'ajuda dels vostres comentaris, vagi millorant explicacions i imatges, contingut i continent, i que aquest sigui el primer any d'una llarga vida blocaire!
En tot cas, he decidit que la millor manera que celebrar el primer any de vida del meu bloc, és explicant-vos una recepta per commemorar el quart aniversari d'un altre bloc, Pastissets (http://www.pastissets.cat/) -, un bloc, pas obligat i de referència de totes les persones amants del món del dolç, i amb unes iniciatives sempre molt interessants!!! Aquesta vegada, i en honor al seu nom, ens proposa preparar receptes que portin per títol "Pastissets de....". A veure què us semblen aquests pastissets de mató i magrana...


INGREDIENTS (Per uns 8 pastissets o 16 de més petits)
1 placa de pasta de full
ou i sucre moreno
mató
magranes desgranades
mel

INGREDIENTS
Esteneu la placa de pasta de full i la partiu en trossos. La mida queda a gust del consumidor.


Poseu els trossos en una safata d'anar al forn, folrada de paper, i punxeu-los bé per evitar que s'inflin en coure's.


Pinteu amb ou...


i empolsineu generosament amb sucre moreno.


Coeu, a 190 graus, amb opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), fins que quedi unes plaques ben torradetes. Si durant la cocció se us inflen, punxeu-les altre cop, perquè han de quedar unes plaques planes, sense prominències.


Un cop cuites, desenforneu i deixeu refredar completament. Llavors, emplateu, individual o col·lectivament, en la safata que volgueu servir els pastissets a taula.


Ha arribat l'hora de fer servir el mató. Si és del grumollós, molt millor. Jo vaig fer servir aquest del Cadí, que em sembla que no fa gaire que ha sortit al mercat, i que va resultar deliciós.


Repartim un parell de cullerades per damunt de cada placa de pasta de full. Ha de quedar amb aspecte una mica "rústic", no ben untada.


Disposem un parell o tres de cullerades de magrana desgranada pel damunt.


I regueu amb una mel d'aquelles tan dolces i bones!


Ja tindreu el pastisset de mató i magrana preparat i a punt per servir!


La combinació del blanc i el grana dels ingredients principals d'aquest pastisset, i la brillantor que li confereix la mel, fan que, a més de ser boníssim, llueixi amb força esplendor!



Ah! Per cert....el que us deia al principi, aquesta recepta l'envio a l'Annie i la Catieu, per incorporar al recull de receptes de pastissets que estan fent per commemorar el quart aniversari del seu bloc. Moltíssimes felicitats!

27 comentaris:

  1. Moltes felicitaaats guapíssima!!! I per molts més!!!

    Moltes petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Neus...i felicitats a tu també que hem celebrat el cumple del bloc quasi al mateix temps!!!

      Elimina
  2. Bon dia Mònica!

    Moltíssimes felicitats! Bé, em presento, sóc una noia de només quinze anys i ja fa bastant vaig descobrir el teu bloc. Des d'aleshores, sempre que tinc un momentet, per petit que sigui, em connecto a l'ordinador per remenar amunt i avall la gran quantitat de receptes que tens! Són totes fantàstiques! N'he fet més d'una i la veritat és que han sortit totes boníssimes!

    Espero que poguem celebrar molts més anys de l'Ensucrat:)

    Júlia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Júlia! Em fa moltíssima il·lusió el que m'expliques...i estic a la teva disposició pel que necessitis. Si amb 15 anys ja cuines, quan en tinguis 39 com jo pots ser tota una xef!!! Pensa que jo, quan vivia a casa ma mare, no tocada una paella ni per casualitat! Una abraçada molt gran, i espero que algun dia m'ensenyis alguna de les teves receptes! Petons!

      Elimina
  3. per molts anys cumple-blog.
    Uns pastissets bonissims

    ResponElimina
  4. Quina bona idea! Molt senzilla i sembla boníssima! Queden uns pastissets perfectes per acabar un bon àpat i quedar la mar de bé!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta...precisament aquest finde els farem amb ma germana, amb diferents fruites, per un dinar solidari!

      Elimina
  5. Moltes felicitast Mònica!!!! una recepta molt original i segur que boníssima!! La combinació és fantàstica i fa una fila deliciosa!

    ResponElimina
  6. mmmmmmm con granada, que original, aqui en Andalucia se crian muy buenas las granadas y ahora es temporada, un saludo chao chao te ha quedado muy chulo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de fer una excursió per la teva terra per tastar aquestes vostres magranes!!! Una abraçada!

      Elimina
  7. Quin pecat Mònica!! Això ha d'estar deliciós! Les mangranes em recorden a la meva infantesa, sempre n'hi havia a casa de la meva àvia. Aquesta combinació sona genial!
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també... ma mare sempre ens les preparava!!! Una abraçada!

      Elimina
  8. Un any ben productiu Mònica!! FELICITATS i felicitats també pels pastissets: una proposta molt interessant!!
    Petons bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Dolors...sobretot ha estat un any on he conegut, encara que sigui a través de la xarxa, gent fantàstica com tu! Una abraçada!

      Elimina
  9. Moltíssimes felicitats, Mònica!! I per molts anys!!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  10. Molt bones, Mònica. Jo en tinc unes publicades similars, però fetes amb massa de creppe. El mató m'encanta barrejat amb magrana. I hem d'aprofitar que n'és el temps, oi? Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres...amb massa de crep...ho haurem de tastar!!!

      Elimina
  11. Abans de res felicitats per l'any.

    Que bones aquestes tartaletes, amb magrana i mató... cal aprofitar ara les magranes que estan tan bones.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies...i tant, encara que aquest cap de setmana també les prepararé amb gerds perquè crec que lliguen amb el mató tan bé com les magranes!

      Elimina
  12. Ohhhh!!!! Mil gràcies Mònica!!! Quina il·lusió ens ha fet la teva entrada!!! I que generós per part teva voler compartir la celebració del teu primer aniversari commemorant el nostre quart. Sempre més t'estarem agraïdes.
    Moltes felicitats i que per molts anys més puguem anar celebrant plegades el compartir aquesta mateixa passió.
    Pel que fa a la teva proposta, una recepta deliciosa!!!
    - El nostre mató!!! És el primer que va dir l'Anna quan llegíem plegades la teva entrada i és que a casa en comprem molt sovint del mató Cadí. jejeje..... és boníssim!!!
    De nou moltes gràcies i mil petonets
    Annie i catieu

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em fa il·lu compartir dades d'aniversari...encara que vosaltres amb molta més edat i, per tant, experiència!!! Per cert...el mató del Cadí....brutal!

      Elimina
  13. Feliç primer aniversari! Ja saps que no comparteixo massa les teves receptes, però en puc fer variacions i, de fet, aquí radica la gràcia de tot plegat, oi?
    Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Marta, no havia vist encara aquest comentari...moltes gràcies, i espero preparar, encara que sigui de tant en tant, quelcom "tolerable"!!! Una abraçada molt gran!

      Elimina