dijous, 5 de desembre del 2013

COQUES DE VIDRE A L'ANÍS

Aquesta recepta té una mica d'història familiar. Resulta que la meva tieta Dolors havia sigut sempre un desastre a la cuina, i quan dic un desastre vull dir un desastre absolut. Es va comprar un super robot de cuina per intentar millorar, però ni amb aquestes. Li preníem força el pèl per aquesta qüestió, i ella s'emprenyava com una mona. Suposo que, amb el temps, un dia va decidir que ens havia de fer callar a tots, i es va endinsar en el món de l'experimentació culinària. Va preguntar-me receptes, mesures i tècniques, i va començar a preparar cosetes, majoritàriament dolces. I, renoi, amb poc temps ha aconseguit deixar completament enrera la mala fama que la perseguia!!! Ara fa uns dolços boníssims!!! Doncs bé, us explico tot això perquè aquesta recepta (que jo tenia moltes ganes de preparar des de que en vaig veure una versió fantàstica a un dels meus blocs de referència, el de la incombustible Marina http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2013/07/coca-de-vidre-vestides-amb-puntes-de.html), i les explicacions per preparar-la, me les ha donat ella, la meva tieta, la que fa uns anys no entrava a la cuina a enfarinar-se ni que l'amenacessin! Total, que he passat de ser coach a alumne!!! Ja veureu què fàcils i que bones!!!


INGREDIENTS (per unes 10-12 coques)
200 ml d'aigua
50 ml d'oli (més una mica més per untar les coques)
25 grams de llevat fresc
400 grams de farina
una culleradeta de sal
sucre i anís al gust

PREPARACIÓ
Desfem el llevat en l'aigua, que haurà d'estar tèbia.


En el bol del batedor elèctric, col·loquem la farina i la sal.


Llavors hi afegim el llevat dissolt en l'aigua...


...i l'oli.


Amb l'accessori ganxo, amassem uns minuts.


Ha de quedar una massa homogènia, tipus pa, que no s'enganxi.


La deixem llevar durant una estona (la meva tieta diu que amb mitja hora n'hi ha prou, però jo l'he deixada una hora), en un lloc càlid. Veureu com dobla el volum.


Llavors, un cop llevada, dividiu la massa en boletes.


A cada porció li doneu una forma allargada.


I l'aplaneu amb el corró, sobre una superfícies una mica enfarinada, fins a obtenir una peça allargada molt i molt primeta.


Les col·loqueu damunt una safata d'anar al forn.


Les pinteu amb oli d'oliva.


Les empolsineu generosament amb sucre.


I les ruixeu amb unes gotes d'anis, i les enforneu, a 170 graus opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), fins que estiguin ben torradetes (aproximadament uns 20-25 minuts, però dependrà del torrades que les volgueu!!!).


Passat el temps, i assolit el punt de torrat desitgeu, desenforneu i deixeu refredar.


I la les tindreu llestes per servir....


...als grans acompanyades d'un vaset d'anís...per alegrar-les encara una mica més....


...i als petits amb una bona teula de xocolata!


Que vagi de gust!!!

15 comentaris:

  1. Quina pinta!!! Ja he visto com 2 ó 3 receptes de coques de vidre y tinc unes ganes de fer-la!!!
    petons i bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són molt fàcils de fer Aisha, i més fàcils encara de menjar!!! Petons des de Girona!

      Elimina
  2. M'agraden molt les coques de vidre, aquestes t'han quedat de pastisseria! A veure si et pot passar alguna recepta més la tieta...
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ha agafat carrera, segur que no hi ha qui la pari!!! Petons Sandra!

      Elimina
  3. Hola Mònica soc la Dolors Gràcies !!!, per les teves paraules..... Però és cert , i has estat tu, el teu blog i el teu entusiasme el motiu de la meva inspiració pastissera. una abraçada gran....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Dolors quin honor!!! Gràcies a tu per aquest fantàstica recepta! A veure si al final haurem de posar una factoria pastissera familiar! Petons!

      Elimina
  4. la meva sogra també en feia molts cops. estan boníssimes. ara ja es gran i no fa tantes coses. hauré d'agafar-li el relleu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es poden deixar perdre dolços tradicionals tan bons com aquest! Petons!

      Elimina
  5. Boníssimes!! l'anís dóna un toc genial a les postres, veritat??? jo les faig amb la mateixa massa que les pizzes, ràpides, senzilles i per triomfar!

    ResponElimina
  6. Quina bona pinta!!! Tenia ganes de saber com fer coca de vidre, i m'apunto la recepta perquè ho provaré seguríssim!!!
    Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria si proves de fer-les veuràs que són molt simples de preparar, i el resultat no et fallarà!!! Petons!

      Elimina
  7. M'encanten les coques de vidre amb el puntet de l'anís. T'han quedat perfectes, amb el sucre caramel·litzat pel damunt. I amb la copeta d'anís, ja és tot un luxe. Petons.

    ResponElimina
  8. Mònica aquest finde em vaig estrenar amb les teves coques de vidre, crec que és la millor recepta que he trobat, per això les he posat al bloc. Et deixo l'enllaç aqui. Moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres, són boníssimes us les recomano! http://amossegadetes.blogspot.com.es/2014/12/coca-de-vidre.html

    ResponElimina