diumenge, 26 de gener del 2014

PASTÍS DE FLAM

Aquesta cap de setmana he anat una mica de bòlit perquè a Girona s'ha celebrat el Girona 10, una iniciativa per promoure la ciutat (que no està malament malgrat que, soc del parer que la ciutat no només cal promoure-la i obrir-la als turistes sinó i sobretot, als que hi viuen) que inclou estades i àpats a preus econòmics, i l'obertura del mercat del Lleó, tota la tarda del dissabte, per fer un berenar sopar amb els tastets preparats pels comerciants amb els seus productes. Doncs bé, la raó del meu estrés ha sigut que vaig ajudar a preparar els tastets de la parada on compro la majoria de productes que faig servir en els meus postres...va ser divertit, però també entretingut...ja us ho explicaré amb tot luxe de detalls demà! Per això, avui diumenge, he volgut fer unes postres senzilles, que no portessin gens d'enrenou, i que pogués deixar preparades abans d'anar a visitar unes ruïnes romanes que tenim en un poble molt proper a Girona, Sant Julià de Ramis. Us haig de dir que visita i postres han estat un èxit! A veure què us sembla!


INGREDIENTS (per un motlle rodó de 24 cm aprox).
Una placa de pasta de full
4 ous
200 ml de nata
250 ml de llet
3 cullerades de sucre blanc
nata, maduixes i caramel líquid per decorar

PREPARACIÓ
Agafem el motlle i el ruixem amb spray antiadherent.


El folrem amb la placa de pasta de full.


Premem molt bé les vores (jo fins i tot ho he fet amb una forquilla), i punxem el cul.


Enfornem, amb un pel al damunt, a 180 graus, durant uns 14-16 minuts. Si veieu que les parets se us cargolen, les torneu a aplanar, encara que sigui a mitja cocció, amb una forquilla.


Un cop una mica dauradet, desenfornem, pinterm amb ou, i tornem a enfornar 3 o 4 minuts més. Aquesta operació és per mirar de convertir la pasta de full en un recipient menys porós.


Un cop fet aquesta tractament "d'impermeabilització" a la pasta de full, la reservem i anem pel farcit.


En el bol del batedor elèctric col·loquem els ous...


...la nata...


...la llet...


...i el sucre.


Batem a velocitat mitjana-alta durant tres minuts.


Aboquem el farcit dins la pasta de full.


Enfornem a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durants uns 35-40 minuts, o fins que veieu l'interior quallat. Si abans que passi això, observeu que la crosta es torra massa, podeu tapar-la amb un tros de paper d'alumini.


Un cop cuit, desenfornem i deixem refredar dins el motlle.


Una eston abans de servir, desemmotllem.


És un pastís boníssim a temperatura ambient.


Mireu quin tall més formós!


I pel que fa les opcions de presentació, us en suggereixo dues. La primera, menys dolça, amb una mica de nata i una maduixa sencera tallada a làmines.



La segona, pels més llaminers, amb nata, maduixetes tallades a trossets i macerades amb una mica de llimona i sucre, i un bon rajolí de caramel líquid.



Us ben asseguro que les dues opcions són delicioses!


Que vagi de gust!

17 comentaris:

  1. Uuuuuuf aquest pastis està bonissim!!! Jo tambè l'acostumo a fer i a casa ens torna bojos!! T'ha quedat amb una pinta espectacular! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Laura, aquest pastís és la demostració que també hi ha rebosteria ràpida casolana, que dóna resultats ben vistosos! Petons!

      Elimina
  2. Ummmm, ha d'estar boníssim. Aquest me l'apunto!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Aquest pastís ha de ser deliciós amb aquest farcit amb nata. I acompanyat amb més nata i maduixes, una passada. Ja ens faràs cinc cèntims dels tastets que vas preparar, segur que tots boníssims. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic preparant el post de demà sobre el Girona 10! Ara vaig a veure les patates que he vist has publicat, suposo que pel repte del Memòries d'aquest mes! Petons artista!

      Elimina
  4. Òndia, Mònica, que bo!! Jo m'ho apunto sí o sí!! Petons

    ResponElimina
  5. òndia mònica, que bo!! Jo me l'apunto sí o sí!!

    ResponElimina
  6. UUUuuuiiiiii!!! Quina delícia!!! Unes postres ideals pel diumenge!!!
    Petons i bona setmana!
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que són unes postres de diari tunnejades per esdevenir unes postres festives de primera! Petons!

      Elimina
  7. Mare meva Mònica! Jo just acabo de dinar, però crec que encara tinc un foradet per degustar aquest senyor pastís que has fet!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entra bé. A casa ma mare, ahir, després d'un bon dinar, va acabar-se...o sigui que no era feixuc i passava com si res!!! Petons!

      Elimina
  8. Queda molt molt llaminer! Em quedo en la seva versió sense caramel, però en tot cas, la presentació és fantàstica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo me'n vaig menjar un trosset amb i un trosset sense, i tots dos eren molt bons! Una abraçada Marta!

      Elimina