dimecres, 29 de gener de 2014

PASTÍS DE PATATA I NEGRETS

Els negrets, negritos o fredolics, són uns bolets que surten amb el fred i les gebrades. I vés per on, diumenge al vespre, després d'uns dies on l'hivern ha fet força acte de presència per les comarques gironines, en Martí, el meu amic i company de feina, me'n va portar una capsa que acabava de collir el seu pare, el patriarca de Can Sereno, a Riudarenes. En Martí, que comparteix la meva passió pels fogons (ell més en versió salada), i la seva dona, la Isabel, sempre se'n recorden de mi quan els arriba a les mans algun ingredient especial; i també el pare d'en Martí, que moltes vegades m'envia productes deliciosos que cull o recull de la terra. Vagi per endavant, doncs, els meu més profund agraïment, i vull que sapiguen que, amb aquests bolets, em van fer molt i molt contenta. Com que n'hi havien molts, els vaig congelar en tres paquets, i avui us ensenyo el destí que he donat al primer d'ells. Han estat el sopar d'avui, que, a més, he preparat en dos versions: la individual , fantàstica per un aperitiu; i la col·lectiva, per atipar de valent a unes 3 persones. Ambdues han tingut molt èxit. A veure què us semblen.



INGREDIENTS (per un pastís de 18 cm de diàmetre, i 6 pastissets individuals)
Una placa de pasta brisa
Dos grapats de negrets
all (jo he fet servir el ja picat i assecat, que vénen com espècie)
oli d'oliva
un sobre de flocs de patata
un pessic de sal
3/4 de litre de llet
una nou de mantega
formatge grana padano en pols

Aquests són els preciosos fredolics que em va portar en Martí!
PREPARACIÓ
Rentem els fredolics i els fregim, amb oli d'oliva. Jo els he salat lleugerament, i condimentat amb all.



Mentre els negrets es couen anem per les bases. La base grossa l'he fet amb un motlle d'uns 18 cm., i els petits amb uns motlles de silicona de muffins, tots prèviament ruixats amb spray antiadherent.



Els cobrim amb la placa de pasta brisa, i en punxem el cul.




La base gran la coem coberta amb paper de forn i amb pesos (cigrons...etc) per evitar que s'infli. I les petites, amb un motlle de magdalena al damut, perquè mantinguin la forma en coure's.


Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 12 minuts, fins que estiguin una mica daurades.



Finalment, anem pel farcit. Preparem un puré amb flocs de patata, seguint les instruccions. En aquest cas, havia de dissoldre els flocs en 3/4 de litre de llet, a punt de bullir, i lleugerament salada.




Jo també l'hi he afegit un trosset de mantega, mentre remenava per tal que quedés un puré ben suau, per fer-lo més untuós.


Escorreu bé els negrets, i els barregeu en el puré.



Repartiu el puré per sobre les bases.



Empolsineu generosament amb Grana Padano en pols, i afegiu uns encenalls de mantega, per ajudar a gratinar.




Enforneu, a 170-180 graus, també en opció rebosteria. Els petits amb 10 minuts n'hi ha prou, pel gran us caldrán uns minuts més per veure'l daurat. Un cop cuits, desenforneu i deixeu refredar.



I ja els podeu servir! Us asseguro que és una menja de textura suau i lleugera però sabor intens, que, acompanyada amb una mica d'escarola, és un primer plat, o un sopar, deliciós!




I en versió individual, podeu preparar un aperitiu ben original i gustós!



Que vagi de gust!

28 comentaris:

  1. Té molt bona pinta i a mi m'agrada molt el puré de patata o sigui que el provaré... potser no serà fàcil trobar fredolics que jo no sóc gaire boletaire, però hi ha llocs que se'n pot comprar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, jo de boletaire tampoc en tinc res...si no me'ls haguessin regalat, res de res! Això sí, un cop els tinc a casa, em vénen al cap mil receptes per preparar-los! Petons!

      Elimina
  2. ohh Mónica, un pastis salat i amb bolets, m'encanta

    ResponElimina
  3. Que ricura, tan doradito como te quedó.Buenas noches cielo.

    ResponElimina
  4. Ostres Mònica, quina bona idea!.
    M'encanten els fredolics, i amb patates combinen molt bé, però no se m'havia acudit mai fer-los així. Normalment els fregeixo i els barrejo amb patata bullida i aixafada, com si fos trinxat.
    En tinc un parell de pots en conserva perquè fa un parell de setmanes també en van sortir per aquí, el Baix Llobregat, i en vaig collir força, o sigui que m'apunto la recepta per fer-la un dia d'aquests!.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, això del trinxat també és molt bona idea per fer-ne un timbal! Me l'apunto! Petons!

      Elimina
  5. Caram, en Martí, quin bon regal que te va fer!! Nosaltres, pel Vallès occ, també n'hem trobat aquests dies, de fredolics. El temps és ben boig! Però mira, ens deixa gaudir d'aquestes delícies que has preparat. No se m'hagués acudit, això dels flocs de patata... te les penses totes!! ha ha ha. Petons, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Martí i la seva família valen un imperi! Una abraçada Marina!

      Elimina
  6. Guau Mònica, quin pastís! Molt ben aprofitat aquesat regalet que et van donar, i tant!
    Fa una pinta boníssima, és un àpat d'allò més bo!

    Petons!

    ResponElimina
  7. Saps què, que amb aquest encapçalament que has fet, ara ho imprimeixo i li portaré al Patriarca de Can Sereno. Li farem pujar els colors i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si un dia el conec en persona! Una abraçada! Mònica

      Elimina
  8. Quin regal més apreciat t’ha fet en Martí, doncs a gaudir d’aquests pastissets que n’has preparat doncs tenen d’estar boníssims
    Petons

    ResponElimina
  9. Tu ja saps que això té molt bona pinta, oi? El curiós de tot és el nom. Negrets o negritus... jo tenia entès que un negrito era un gelat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus el que tenen les denominacions pròpies de cada territori! Petons!

      Elimina
  10. Una idea excelente, me encanta la receta.
    Besitos.

    ResponElimina
  11. Oh quin pastís més bo! M'agrada perquè és com una versió lleugera de la quiche, sense ous ni nata. I segur que la patata amoroseix el farcit. Molt bon sopar. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt lleuger! Va agradar moltíssim! Una abraçada Chus!

      Elimina
  12. Quins pastissets més deliciosos, ja m'agradaria trobar algun bolet a mi també a aquestes alçades d'hivern!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si tens sort! Moltes gràcies! Una abraçada!

      Elimina
  13. Aquests pastissets salats i individuals m'encanten!! a més presentats a la taula queden genials! un petó i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Eva...en petit van quedar molt monos! Petons!

      Elimina
  14. Això d'omplir els pastissets amb puré de patata no ho he fet mai. Quina bona pinta! I amb bolets acabats de collir, una meravella! Bon cap de setmana!

    ResponElimina