dilluns, 3 de febrer de 2014

PANNA COTTA DE TORRÓ DE XIXONA I PRALINÉ D'AVELLANA

En Víctor, àlies Pumuky (http://pumukyalacuina.blogspot.com.es/), és un dels meus blocaires de referència. M'agraden les anècdotes que comparteix, la senzillesa de les seves explicacions, i l'originalitat de les seves receptes, que, malgrat ser sovint innovadores, no són excessivament difícils de preparar! L'altre dia va preparar pannacotta de torró de xixona, amb els sobrants nadalencs, i com que em va encantar, vaig decidir preparar-la diumenge....però.....diumenge al matí, quan ja tenia coll avall que menjaria panna cota de postres, ma mare, que era la dipositària del nostre excés de torrons, em va informar que la meva filla mitjana havia passat per la teula abans que jo, i que només en quedaven 70 grams...així que vaig haver d'improvisar! Amb la base de la recepta d'en Víctor vaig acabar fent panna cotta de torró de xixona i praliné d'avellanes (jo sempre he trobat que ametlles i avellanes són un combinació infal·lible), i cobrint-les amb canyella i engrunat de galetes speculoos, una de les novetats que vaig portar de la darrera visita a terres franceses! Només una advertència (que jo no vaig seguir d'en Víctor i em va acabar comportant algun problemilla...): feu servir motlles llisos, no estriats, i així serà més fàcil desemmotllar-les! A veure què us sembla!


INGREDIENTS (per 8 individuals)
400 ml nata
70 grams torró xixona
80 grams praliné avellana
4 fulls gelatina
20 grams de sucre llustre
canyella en pols
galetes speculoos en format engrunat

PREPARACIÓ
Primer de tot, poseu a hidratar la gelatina en aigua freda. Jo vaig fer-ne servir quatre fulles perquè les fulles de la marca Belbake, del Lidl, no són gaire grosses.




Tot seguit, i amb l'ajuda d'una forquilla, esmicolem el torró de xixona.


I preparem el praliné.


Posem un caçó al foc amb la nata i el sucre llustre (foc baixet).


Afegim el torró i el praliné.



Remenem i remenem fins que quedi una mescla homogènia.



Quan vagi a arrencar el bull, assequem bé les fulles de gelatina amb un paper de cuina, i les incorporem.



Remenem fins que es ben dissolguin.


Preparem els motlles de silicona (com us he dit, a poder ser, no estriats!)...


i els omplim amb la barreja.


Deixem refredar una estona a l'aire lliure, i després unes 3 hores a la nevera.


Passat el temps, i comprovat que estiguin ben quallades, traieu i desemmotlleu...(aquí va ser on vaig tenir algun petit entrebanc, que vaig mirar de solucionar com vaig poder, per culpa de les estries dels motlles).


Empolsineu amb canyella....


I afegiu un pessic de galetes speculoos engrunades (que ja es comerciatlizen així...tipus crumble) damunt de cada pannacotta.



I ja estan llestes per treure a taula i menjar! Estan delicioses i molt suaus!



Que vagi de gust! I gràcies Víctor per la recepta!

16 comentaris:

  1. Realmente deliciosa, gracias guapa.Buenas tardes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Doris per sempre està a l'altra banda de la xarxa! Petons!

      Elimina
  2. Quan vaig veure les pana cotta al blog d'en Víctor ja vaig salivar, i ara tornem-hi!! quina pintassa i què bones que han de ser!!! un petó!

    ResponElimina
  3. MMMMmmm...bones postres!!!! La pannacotta de torró és molt bona!!!!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  4. ¡Uhmmmm! Que rica tiene que estar, deliciosa. Bss

    ResponElimina
  5. Veig que els ensurts culinaris povocats pels fills també passen en altres cases: no és el primer cop que he de canviar de menú perquè els ingredients senzillament han volat... però ho has solucionat perfecte, perquè el praliné hi havia de quedar molt bé. Delicioses postres de diumenge. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que a casa teva i a casa meva, n'hi ha d'aquells o aquelles que sempre tenen el budell buit!!! Una abraçada Chus!

      Elimina
  6. oh, que boniques! El víctor també em té els dies ben entretinguts, amb la seva manera d'explicar les receptes i amb unes receptes ben divertides, tal i com has demostrat tu, Mònica!! Molt bé, això de l'speculoos per a rematar! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em perdo cap de les seves receptes ni explicacions! Una abraçada Marina!

      Elimina
  7. Normalment ja ho fas Mònica, però avui m'has dibuixat un somriure encara més gran que habitualment!
    Moltes gràcies per les teves paraules, per mi és un plaer compartir anècdotes i receptes per a tot aquell que les vulguir llegir, i més encara veure-les reflectides (i millorades!) en d'altres blogs!

    Estic convençut que el praliné d'avellanes li va anar de conya a aquesta panna cotta, i culminar-ho amb el crumble de speculoos, no em podia semblar més bona idea!

    De nou, gràcies a tu, molts petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu crack per aquesta i tantes altres receptes fantàstiques, i per enriquir cada dia la "blogosfera"! Una abraçada!

      Elimina
  8. Sí noia, jo també vaig llegir la recepta del sr. pumuky i la tinc pendent. De moment encara tinc torró de xixona però em falta la nata!! Sempre que vaig al super me n'acabo oblidant!! :)
    T'ha sortir una improvisació rodona!! Molt bona i aconseguida!! A la cuina s'han de tenir recursos i a tu no te'n falten ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Dolors!!! Que sàpigues que em van encantar els teus panets dolços "carregadets". Em van semblar genials! Els prepararé un dia que no tingui massa clientela infantil...! Petons!

      Elimina