Fa uns dies a ma germana li van regalar el llibre que ha publicat l'autora del bloc La receta de la felicidad, la Sandra Mangas, i me'n va parlar molt bé. La veritat és que ja coneixia el bloc, però no és dels que més sovint visito, així que vaig decidir posar-hi remei i fer una repassada a les darreres receptes publicades per aquesta rebostera (i cuinera) que sempre ens ofereix imatges tan i tan elegants de tot el que prepara. I va ser en aquest recorregut que vaig trobar aquesta mena de pastes de te farcides que avui us ensenyo i que ella anomena "pastas rizadas". La veritat és que he variat una mica la forma de les galetes (les he fet més curtes i amples i no tan arrissades), però el resultat crec que ha sigut força similar i, sobretot, deliciós!. Si les hagués de definir diria que són unes galetes que porten molt pocs ingredients, i que es desfan a la boca....! A veure què us semblen!
INGREDIENTS (per unes 30 galetes)
250 grams de mantega amb textura pomada
100 grams de sucre llustre
2 ous petits
350 grams de farina
un pessic de sal
pastilles o teules petites de xocolata negra
una mica més de sucre llustre per empolsinar
PREPARACIÓ
En el bol del batedor elèctric barregem bé el sucre llustre i la mantega amb textura pomada. Jo he fet servir l'accessori pala primer, i després el globus.
Quan tenim una massa ben integrada i cremosa, afegim els ous, un a un. Mireu que no estiguin gaire freds perquè, cas contrari, la Sandra avisava que la massa pot semblar que es talla!
Un cop els ous ben homogeneïtzats amb la massa, afegim la farina i la sal, i remenem el justet perquè s'integri, només un minutet més o menys.
Un cop feta la massa, la posem dins una mànega equipada amb boca arrissada.
Fem tiren de la mida que volguem les galetes. Han de quedar com una mena de xurros, però com que jo volia fer les galetes una mica més amples que les de la Sandra, he ajuntat dos "xurrets" per fer la base de cada galeta.
Fet això repartim les pastilles de xocolata negra pel damunt. No si val xocolata líquida o nocilla, perquè s'escamparia. Ha de ser una barreta o una presa o una pastilla de xocolata.
I tapem amb un tercer xurro de massa que, amb la mànega, farem just sobre la xocolata. L'únic que us haig d'avisar és que costa una mica treballar aquesta massa amb mànega, perquè és una mica densa, però amb una mica de traça i voluntat, acabareu dotant a les galetes d'una bonica estètica.
Enfornem a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador) durant uns 13-15 minuts, i ja estaran llestes! Desenforneu i deixeu refredar una mica.
Abans de menjar-vos-les o servir-les, empolsineu generosament amb sucre llustre.
I mireu quin interior més bonic i suculent!
Per cert, com que me n'han sortit forces, amb una resta de la massa he decidit fer una prova de pasta de te rodona anb una pastilla o presa de xocolata al bell mig, i també ha quedat prou bé!
Que vagi de gust!
Aquestes pastes serien la meva perdició, Mònica. Quan vaig a esmorzar a la pastisseria del costat, em prenc un entrepà I un cafè amb llet amb una pasteta d'aquestes. Què bones que són! Petons.
ResponEliminaCosta parar-les de menjar! Petons Chus i bon cap de setmana!
EliminaOMG!! aquestes pastes han d'estar realment irresistibles!! quin perill tenir-les a casa ;). Un petó!
ResponEliminaSón màgiques...són vistes i no vistes!!! Petons!
EliminaJo les provaré de fer ja!!!! Han d'estar boníssimes
ResponEliminaSi que ho són, si!!! Petons!
Eliminauau! Aquestes pastetes són de pastisseria de les que diumenge tenen cua a la porta!! ha ha ha. Quina delícia, Mònica. Avui m'ha encantat, la proposta. Petons i bon cap de setmana.
ResponEliminaQuan era petita, a mi m'encantava mirar els pots de plàstic on guardaven les pastes de te a la pastisseria que anàvem diumenge al matí...i aquestes s'assemblen força a un tipus que recordava! Petons!
EliminaAquestes les haig de fer! I són galetes amb textura de galeta?!?! Semblen més aviat pastissets... Quin vici, mare meva!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Són pastes de te, o pastes seques com diu ma mare! I tens tota la raó: són un vici! Petons!
EliminaFantàstic Mònica!! Si just la Sandra treu una recepta, ja la fas!! D'on treus el temps? Mare meva!
ResponEliminaUna pregunta, saps i d'un dia per l'altre aguanten bé? És que les faria demà pel diumenge, però no estic segura de que aguantin bé...
Gràcies!
Petonet
Aguanten bé! Només ho he pogut comprovar amb unes 5 o 6 (que són les úniques que van sobreviure a la tarda d'ahir), però continuaven delicioses! Petons Pili!
Eliminajajaja, ja m'ho penso que en sobrarien poques!
EliminaMoltes gràcies Mònica!!!
Petons!
De lúxe aquestes pastes!!
ResponEliminaUfff a casa no duraríen gaire jeje...
Un petó!