Quan vaig veure la recepta dolça Tía Àlia d'aquest mes, vaig pensar que es veia força senzilla...però, com quasi sempre, l'elaboració ha tingut alguna dificultat, sobretot, ajustar la quantitat de llard (que en la recepta original trobo molt excessiva) per aconseguir una massa lleugera, suau i esponjosa. També els he volgut donar un toc innovador, per això els he acabat fent cruixents, gràcies a una boníssima ametlla crocant que dissabte passat vaig comprar a granel al mercat. En fi, els he fets petits, quadradets, en uns paperets trobats al fons d'un dels calaixos rebosters, que no tardaré en tornar a utilitzar, perquè han resultat ser molt resistents, i tot i no dipositar-los dins cap forat per coure, han conservat prou bé la forma. També us haig de dir, que aquests infantes cruixents han sigut trobats més que bons per la persona menys llaminera de casa meva, en realitat, per la menys menjadora: la Tisge, la peque de la família. He comentat altres vegades que tret de les xuxes, la botifarra negra i els oreos, res li ve mai de gust...però avui, m'he quedat de pedra quan s'ha cruspit sis o set infantes cruixents seguits...en fi, que serà qüestió de tornar-los a preparar ben aviat! A veure què us semblen!
80 grams de llard
100 grams de sucre
100 grams de farina d'ametlla
50 grams de farina de blat
1 culleradeta de llevat químic tipus Royal
50 grams de farina de blat
1 culleradeta de llevat químic tipus Royal
5 clares d'ou
mitja copeta de conyac
una tasseta d'ametlla crocant
2 o 3 cullerades de sucre llustre per empolsinar
2 o 3 cullerades de sucre llustre per empolsinar
PREPARACIÓ
Col·loquem el llard, el sucre, les farines i el llevat en el bol del batedor elèctric.
Afegim les clares d'ou...
...i el conyac.
Batem, a velocitat baixa-mitjana, fins obtenir una massa homogènia. Us aviso que la textura que queda és una mica estranya, no massa lligada.
Hi afegim les tres quartes parts de la tasseta de crocant, que incorporem a mà, i amb moviments suaus.
Repartim la massa entre els paperets.
Acabem de repartir l'ametlla crocant per sobre.
Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 15 minuts o fins que us quedin ben dauradets.
Desenforneu i deixeu refredar. Un cop freds, empolsineu amb sucre llustre.
I ja els teniu preparats per ser degustats!
Mireu quin interior més flonjo...i de gust són boníssims, amb un gustet a ametlla deliciós!
Per cert, com ja us he avançat, amb aquesta recepta participo al Reto Tía Àlia del mes de març, que aquest mes visita el bloc "La cajita de Nieveselena".
Que vagi de gust!
Que ricos!!! Te han quedado jugosos y muy blanditos, me encantan los dulces con almendras, da un sabor muy bueno. Te han quedado geniales.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Gràcies Montse...ha costat una mica trobar les proporcions d'ingredients per fer una recepta digna pel repte, però al final el resultat ha sigut molt bo! Petons!
EliminaUn gran descobriment, desconeixia els infantes. Faré un cop d'ull al repte Tía Alia,.....veig que sou moltes les que en parleu, però és clar....teniu un nivellasso impressionant!!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Està bé, encara que normalment, les receptes proposades has d'acabar adaptant-les una miqueta pel que fa ingredients i proporcions!!! Petons!
EliminaMe encanta esta receta, te ha quedado con un aspecto maravilloso.
ResponEliminaBesos
Gràcies Naroa! Una abraçada!
EliminaTampoc coneixia els infantes, però tenen un aspecte fantàstic i es beuen molt esponjosos. Comencem el dia aprenen coses noves
ResponEliminaPetons
Ostres...jo en temes de cuina...això d'aprendre coses noves, com deia la meva àvia, és un "continu"!!! Petons!
EliminaHola Mónica, qué buena idea la de añadir crocanti de almendra a la masa. Me parece la bomba. Esta te la robo para probarla en casa, ya sea con esta elaboración o con otras. Jamás se me había pasado por la cabeza.
ResponEliminaMe alegra que a la peque de la casa le gustaran tanto pero espero que no se empachara con tanta cantidad, jajaja...seis o siete seguidos...wow !!!
Bss y hasta pronto :)
Gràcies Carmen per la recepta i pel repte!
EliminaQuins gustos tan contrastats, la Tisge! Si li agraden aquests infantes, que no m'estranya, doncs vinga a fer-ne un altre cop, que amb aquesta molla han de ser deliciosos. Petons.
ResponEliminaJa ho pots ben dir...des de peque que té uns gustos gastronòmics del tot estrambòtics!!! Petons Chus!
EliminaHola Mònica, amb aquests ingredients, hem preparats uns pastissets ben bons. Amb l´afegit d´ametlla crocant han d´estar estupendos. Ens trobem en el proper repte. Petons,
ResponEliminaBen cruixents!!! Petons Joaquina!
EliminaOstres amb les infantes!! Jo tampoc n'havia sentit parlar mai! M'ha agradat molt descobrir-les. Gràcies!! :)
ResponEliminaUns dolços ben de família reial! Una abraçada Dolors!
EliminaHe anat veient altres versions d'aquestes magdalenes per altres blogs que participen al repte i haig de dir que fan una pinta espectacular! Smblen molt humits i gustosos...
ResponEliminaMarta
Són molt bones!!! I això que, com sempre, tothom n'ha fet una versió un xiquet diferent! Petons Marta!
EliminaMhan agradat molt aquets infants
ResponEliminaMoltes gràcies Mar! Una abraçada!
EliminaMe los imagino riquísimos, con un gran sabor a almendra. Enhorabuena. Besitos.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies! Una abraçada!
Elimina