Aquest any les mones de Pasqua, a casa, han sigut d'allò més cítriques. La de la meva fiola va ser de llimona, i la d'en Quirze, el fill d'en Martí, el meu company de feina, l'he feta de taronja. A en Quirze, per estar en consonància amb la seva edat (encara no té dos anys), li he fet una mini mona, petita però força alta, que ha quedat prou vistosa, i amb la que he decidit participar al fantàstic repte per adults que aquest mes ens proposen a Pastissets! A veure què us sembla!
INGREDIENTS
Pel pa de pessic (del que només en farem servir una part)
3 ous
125 grams de sucre
125 grams de farina de blat
50 grams de farina d'ametlla
1/2 culleradeta de llevat químic tipus Royal
4 o 5 cullerades de cagallons de xocolata
Pel farcit
melmelada de mandarina
Per la crema de mantega de taronja
200 grams de mantega
200 grams de sucre llustre
1 cullerada de pasta de taronja
1 cullerada de llet
Ametlla picada tipus crocant, pollets, plomes i pilotes de xocolata per decorar
PREPARACIÓ
Comencem per la base, de la que només farem servir una part, pel que la resta la podrem congelar i fer-la servir per fer cakepops, per exemple... Posem en el bol del batedor elèctric els ous i el sucre, i batem fins que dupliquin el seu volum.
Llavors hi afegim les farines (de blat i ametlla) i el llevat, a poc a poc, i prèviament tamisades, i les incorporem a la massa amb moviments suaus de baix a dalt.
Per acabar afegim els cagallons de xocolata.
Disposem la massa en un motlle petit i alt, ben ruixat amb spray antiadherent.
Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (baix, dalt i ventilador) durants uns 45 minuts, o fins que punxem i veiem que el punxó emprat surt ben net... En treure del forn, deixem refredar una mica, desemmotllem i deixem acabar de refredar cap per avall.
Un cop ben fred, obrim per la meitat, i amb l'ajuda d'un aro o un tallador gros rodó de galetes, tallem una porció ben rodona (jo he agafat la part del mig del pa de pessic). Untem generosament amb la melmelada de mandarina les dues meitats.
Tot seguit, anem per la crema de mantega de taronja, que farem batent, amb l'accessori globus del batedor, durant uns 7 o 8 minuts, el sucre, la mantega i la llet.
Abans d'afegir-hi la pasta de taronja, separem una mica de crema de mantega, per poder jugar amb dos tons de crema de mantega a l'hora de decorar. Acabem de batre la pasta de taronja amb la resta de crema de mantega, fins obtenir una crema suau, lleugera i ataronjada.
Posem una capa d'aquesta crema damunt la melmelada, i tapem amb l'altra meitat.
Recobrim tota la base amb la resta de crema de taronja (reservant-ne una mica per decorar).
Folrem tot el voltant amb ametlla picada tipus crocant.
Amb la mica de crema de mantega de taronja reservada decorem per sobre, i afegim la pilota de xocolata.
Acabem de decorar amb la crema de mantega sense color que havíem guardat, els pollets i les plomes! I ja està llesta!
Oi que fa patxoca?
I aquí teniu al destinatari de la mini mona: en Quirze...un guapíssim gironí, ros com un fil d'or i amb ulls d'escandinau, que se la deu haver cruspit per postres de sopar!
I, com ja us he dit, amb aquesta mona participo al repte per adults d'aquest mes del fantàstic bloc Pastissets!
Que vagi de gust!
Uau Mònica !!! Fa una pinta exquisida ... Cada dia ets superes. Felicitats
ResponEliminaEn Quirze és mereixia una mini mona en condicions! Petons!
Eliminaquina cara de sorpresa posa len Quirze
ResponEliminaaquesta mona a més de preciosa és una delícia.
En Quirze no sabia ben bé si era per menjar o per jugar...estava una mica a l'expectativa...en fi...espero que en tastar-la n'hagi esbrinat la finalitat! Petons!
EliminaQue gracioso y que guapo, seguro que le gustó tan rica la mona de pascua.
ResponEliminaGràcies Doris... si que és guapo en Quirze...i això que la foto no li fa gaire justícia, perquès estava seriós en no poder remenar un xic la mona pel seu compte!!! Petons!
EliminaQue guapo que és en Quirze!! i t'ha quedat una mona molt i molt xula!! Una pregunta, com t'ho fas per enganxar el crocant pels costats? Sempre em costa, a mi, per efecte de la gravetat... petons!
ResponEliminaOstres, jo premo una mica amb la mà...això si...prèviament hi poso un gruix significatiu de crema de mantega! Petons Marina!
EliminaMust be very delicious ;) Amazing look!
ResponEliminaThanks a lot! Kisses!
EliminaQue xula Mònica!! Ja ho diuen... al pot petit hi hala bona confitura! I aquesta mini mona no és l'excepció!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Sílvia...la mona era proporcional a la mida del destinatari! Petons!
EliminaUna Mona esplèndida!!! una decoració super xula i un gustet deliciós.
ResponEliminaUn petonàs al Quirze i a tu també ;-)
Moltes gràcies Carme, de part meva i d'en Quirze! Petons!
EliminaSí, noies, la Mònica es va superar, com sempre! I en Quirze, encantat amb la mini-mona!
ResponEliminaI he de dir que m'heu fet pujar els colors i tot amb tan de "piropo" pel nen.
Merci!
Isa els piropos són més que merescuts...i això que ja els he explicat que estava seriós perquè, a part que s'aixecava d'una becaina...crec que ell volia llibertat absoluta per fer i desfer amb el pastís, i no tant foto amunt i avall! Petonarros!
EliminaOstres en Quirze, com haurà gaudit d'aquesta mona! Jo segur que sí que n'hauria gaudit, m'encanta la combinació de sabors que hi has posat i la presentació és fantàstica, tan alta i coberta amb les ametlles. Xulíssima. Petons.
ResponEliminaMoltes gràcies Chus...fer mones m'encanta...llàstica que ara hagi d'esperar fins l'any que ve! Petons!
EliminaQue maca!! I deliciosa, sens dubte!!
ResponEliminaPetons!
Moltíssimes gràcies Cristina! Petons per tu també!
Elimina