MAXI MAGDALENA DE GERDS

Aquesta és la setmana dels gerds a casa meva, així que aquí us deixo una recepta en la que són els protagonistes indiscutibles. Una recepta hipermegasenzilla amb la que podeu sorprendre a la patuleia, a l'hora d'esmorzar o  berenar, un d'aquests dies d'aquest cap de setmana llarg, sant i festiu en el que ens trobem i en el que el dolç és més present que mai!

INGREDIENTS (per uns 6 racions)

210 grams de farina de blat, amb llevat incorporat

20 grams de farina d'ametlla

125 grams de sucre de canyella (*)

130 ml de nata

50 ml d'oli de girasol

1 ou

una safata de gerds
sucre llustre per decorar

(*)Aquest és el sucre amb canyella, però si no teniu, el podeu elaborar vosaltres barrejant sucre blanc amb una culleradeta de canyella.

PREPARACIÓ

Posem  l'ou i el sucre de canyella al bol del batedor elèctric, i batem, amb l'accessori globus, fins obtenir una massa cremosa.

Hi afegim l'oli, molt a poc a poc i batent a velocitat mitjana.

També la nata. Un cop tot incorporat retirem del batedor elèctric.

És hora d'incorporar les farines, amb un batedor manual, amb moviments de baix a dalt, i amb molta delicadesa.

Queda una massa força espessa.

Un cop feta la massa, entren en joc els protagonistes d'aquest dolç...els gerds...que rentareu i assecareu amb un paper absorvent de cuina, amb moooolt de compte perquè són especialment delicats.

Per fer aquesta maxi magdalena he fet servir un motlle de flam familiar, ben ruixat amb spray antiadherent.

Aboquem la meitat de la massa, i repartim la meitat dels gerds per sobre.

Cobrim amb la resta de la massa i repartim la resta de gerds per sobre, enfonsant-los lleugerament.

Enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 30 minuts, o fins que, en punxar-la, l'estri surti ben net. Si veieu que per sobre se us torra massa, tapeu-la, els darrers minuts, amb un tros de paper d'alumini.

Traieu del forn, deixeu refredar una mica, i desemmotlleu.

Quan estigui del tot fred, empolsineu generosament amb sucre llustre. Us haig de dir que aquest ensucrador vintage que vaig comprar al Natura (i que no era gens "barato") ha sortit d'allò més "resultón"...Va més que bé, o sigui que la despesa ha sigut ben aprofitada!

I, un cop ben emblanquinat, ja el podeu portar a taula i tallar en porcions...això si no us hi claven queixalada abans!

Mireu quin interior més esponjós i esquitxat del vermell intens i apassionat dels gerds!

Que vagi de gust!