MAGDALENES DE GERDS

Aquestes magdalenes porten gerds per partida doble: pasta de gerds i sucre de gerds!!! Ambdós ingredients deliciosos, i que han donat un magnífic resultat!!! No deixeu de comprovar-ho!!!

INGREDIENTS (Per a 24 magdalenes)
5 ous
175 grams de sucre blanc
175 grams de sucre de gerds (més una mica més per decorar)
380 ml d'oli vegetal
120 ml de llet sencera
420 grams de farina amb llevat incorporat
2 cullerades de pasta de gerds

Aquests són els ingredients secrets d'aquesta recepta:
la pasta de gerds i el sucre de gerds...mmmm!!!

PREPARACIÓ
Posem el ous i els dos sucres en un bol.

Batem amb la KA, equipada amb l'accessori globus, fins a triplicar el volum, i llavors, sense deixar de batre, encara que a menys velocitat, anem afegint l'oli molt a poc a poc.

I també la llet.

 En aquest moment afegiu la pasta de gerds...

...i la farina tamisada.

Incorporem amb un batedor manual, amb moviments de baix a dalt.

Tapem amb paper film i deixem reposar a la nevera, com a mínim un parell d'hores. Jo la vaig deixar tota la nit. Un cop reposada, bateu una miqueta, i llesta!!!

Prepareu els papers de les magadalenes, posant-ne un a cada forat.

Ompliu-los amb la massa fins als tres quarts de la seva capacitat. Jo sempre ho faig amb una cullera de gelat, i va genial!!!

Poseu una mica de sucre de gerds damunt de cada magdalena.

I enforneu a 180 graus, amb escalfor a baix, a dalt i ventilador, durant uns 20-25 minuts, o fins que estiguin ben inflades i daurades.

Un cop cuites, desenforneu i deixeu refredar damunt una reixa.

Queden d'un rosa genial, i, són molt i molt saboroses...en fi...que acompanyades d'un bon tall de xocolata, són un esmorzar o un berenar boníssim!!! Concretament aquestes van anar cap al despatx, per celebrar un esmorzar de comiat a en David, l'estudiant que, els darrers mesos, ha fet pràctiques amb nosaltres...per desitjar-li que la sort l'acompanyi en els seus inicis laborals!!!

Que vagi de gust!

MAGDALENES DE CLARA D'OU A LA VAINILLA

Tinc tanta..tanta calor, que, cosa molt estranya, no em ve de gust ni posar-me davant l'ordinador per preparar les entrades de tot el que he anat cuinant aquests dies. Estic ben aplatanada...i és que arribar, durant una setmana sencera, als 41 graus, és de difícil portar...Girona és, i no només figuradament, un forn!!! Bé...com que això s'allarga, i les receptes s'acumulen, he decidit posar-me l'aire acondicionat a tot drap, i ensenyar-vos aquestes magdalenes, que són tan lleugeres que quasi leviten...com menjar un trosset de núvol...i de gust, estan delicioses!!! Ah...per cert, la recepta base (que vaig modificar una miqueta) la vaig treure d'un bloc que no coneixia, Culinaina, però que ben aviat tornaré a visitar! A veure què us semblen!!!

INGREDIENTS (per 12 magdalenes mida mitjaneta)

3 clares d'ou grosses

un pessiguet de cremos tàrtar

un polsim de sal

125 grams de sucre

60 grams de farina

80 grams de mantega a temperatura ambient

1 cullerada generosa de pasta de vainilla bourbon

sucre al rom i la vainilla per decorar

PREPARACIÓ

Comencem batent les clares d'ou a punt de neu, i reservem. Prèviament hi dissoleu un polsim de sal i un pessiguet de cremor tàrtar, que ajudaran a la seva estabilitat.

Llavors batem el sucre amb la mantega a temperatura ambient, fins aconseguir una massa blanquinosa.

Incorporem la farina i la pasta de vainilla.

Us ha de quedar més o menys així.

Només us queda afegir, poc a poc, i amb moviments molt suaus, les clares a punt de neu. Veureu com la massa va agafant volum.

Al final, teniu una massa molt lleugera i molt lleugera, que haureu de repartir entre els paperets.

Abans d'enfornar, per donar un toc visual i també de gust, empolsineu generosament amb sucre, en aquest cas un de molt curiós i bo, que vaig trobar al LIDL, amb gust de rom i vainilla.

Enforneu a 170 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 14-18 minuts, o fins que les veieu ben dauradetes, i la massa no quedi enfonsada en tocar-la.

En treure del forn, deixeu refredar damunt una reixa...i a degustar!

Aquí a punt de clavar-li queixalada a una...

I aquí...post queixalada...perquè veieu quin interior més esponjós!!!

Que vagi de gust!!!

MAGDALENES DE XOCOLATA A LA MANDARINA

Aquesta setmana he tingut el bloc ben abandonat...la feina se m'ha acumulat, i, a més, vaig passar dos dies a Barcelona...En fi..que en arribar divendres només tenia ganes de remenar farines, sucres i aromes! De totes maneres, per començar, i per comprovar que quatre dies sense acostar-me als fogons no havien malmès el meu ull reboster, vaig començar fent una magdalenes ben senzilles, però que devien ser molt bones perquè van ser devorades tot just sortir del forn, i sense ni tan sols deixar-les refredar! 

INGREDIENTS (per a unes 20 magdalenes)
220 grams de sucre moreno
100 grams d'oli de girasol
2 ous
2 cullerades de pasta de mandarina
240 grams de farina
2 culleradetes de llevat químic tipus Royal
240 grams de llet
150 grams de trossets o gotes de xocolata negra
3 o 4 cullerades de sucre de xocolata

PREPARACIÓ
Per fer aquestes magdalenes només necessitarem un batedor manual. Primer de tot, en un bol, col·loquem el sucre i l'oli i batem bé.

Tot seguit, afegim els ous, un a a un, sense deixar de batre.

Arribats a aquest punt, incorporem la pasta de mandarina, que li dóna a les magdalenes un gustet deliciós...cal ser una mica generosos amb la porció de pasta, perquè el cítric hi sigui ben present.

Finalment, afegir la farina (prèviament barrejada amb el llevat i tamisada), i la llet, a tongades, fent una bones sacsejades amb el batedor.

Un cop la massa llesta, i aboquem els trossets o gotes de xocolata negra, mirant que quedin ben repartits. No poden ser molt grossos perquè després s'enfonsen i queden tots al cul de la magdalena.

Repartim la massa entre els papers escollits....i

...empolsinem generosament amb sucre de xocolata.

Enfornem, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 15 minuts, i ja tenim les magdalenes a punt per ser cruspides per grans i petits!

Mireu quin interior més flonjo i pigallat de xocolata!

Que vagi de gust!

MAXI MAGDALENA DE GERDS

Aquesta és la setmana dels gerds a casa meva, així que aquí us deixo una recepta en la que són els protagonistes indiscutibles. Una recepta hipermegasenzilla amb la que podeu sorprendre a la patuleia, a l'hora d'esmorzar o  berenar, un d'aquests dies d'aquest cap de setmana llarg, sant i festiu en el que ens trobem i en el que el dolç és més present que mai!

INGREDIENTS (per uns 6 racions)

210 grams de farina de blat, amb llevat incorporat

20 grams de farina d'ametlla

125 grams de sucre de canyella (*)

130 ml de nata

50 ml d'oli de girasol

1 ou

una safata de gerds
sucre llustre per decorar

(*)Aquest és el sucre amb canyella, però si no teniu, el podeu elaborar vosaltres barrejant sucre blanc amb una culleradeta de canyella.

PREPARACIÓ

Posem  l'ou i el sucre de canyella al bol del batedor elèctric, i batem, amb l'accessori globus, fins obtenir una massa cremosa.

Hi afegim l'oli, molt a poc a poc i batent a velocitat mitjana.

També la nata. Un cop tot incorporat retirem del batedor elèctric.

És hora d'incorporar les farines, amb un batedor manual, amb moviments de baix a dalt, i amb molta delicadesa.

Queda una massa força espessa.

Un cop feta la massa, entren en joc els protagonistes d'aquest dolç...els gerds...que rentareu i assecareu amb un paper absorvent de cuina, amb moooolt de compte perquè són especialment delicats.

Per fer aquesta maxi magdalena he fet servir un motlle de flam familiar, ben ruixat amb spray antiadherent.

Aboquem la meitat de la massa, i repartim la meitat dels gerds per sobre.

Cobrim amb la resta de la massa i repartim la resta de gerds per sobre, enfonsant-los lleugerament.

Enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 30 minuts, o fins que, en punxar-la, l'estri surti ben net. Si veieu que per sobre se us torra massa, tapeu-la, els darrers minuts, amb un tros de paper d'alumini.

Traieu del forn, deixeu refredar una mica, i desemmotlleu.

Quan estigui del tot fred, empolsineu generosament amb sucre llustre. Us haig de dir que aquest ensucrador vintage que vaig comprar al Natura (i que no era gens "barato") ha sortit d'allò més "resultón"...Va més que bé, o sigui que la despesa ha sigut ben aprofitada!

I, un cop ben emblanquinat, ja el podeu portar a taula i tallar en porcions...això si no us hi claven queixalada abans!

Mireu quin interior més esponjós i esquitxat del vermell intens i apassionat dels gerds!

Que vagi de gust!