diumenge, 4 de maig de 2014

PASTÍS DE PLÀTAN I LLET CONDENSADA AMB SALSA DE XOCOLATA

Hem estat uns dies a la platja...ha fet força bons dies i hem pogut prendre una mica el sol, i remullar-nos els peus, imalgrat que no he publicat res, perquè no tenia connexió a internet pel portàtil, he tingut temps de preparar algunes receptes dolces delicioses que ja us aniré ensenyant...llàstima que la tornada ha sigut una mica atropellada perquè només entrar al garatge de casa hem descobert que ens havien pispat les bicis, i hem estat toooota la tarda anant amunt i avall, de la comissaria al dipòsit municipal...N'hem localitzat una, la més trasto...però en fi...menys és res....Fet aquest preàmbul justificador de la meva absència dels darrers dies, us passo a explicar una recepta que va encandilar als de casa...una pastís de plàtan i llet condensada, amb salsa de xocolata, capaç de fer perdre l'oremus fins i tot als menys llaminers!! La veritat és que a en Marc li hagués anat de perles tenir-ne al davant un bon tros, per, si més no, oblidar una mica el disgust per la pèrdua de la seva estimada companya d'aventures ciclistes!!!



INGREDIENTS (per un motlle d'aprox. 24 cm de diàmetre)
Per la base
2 plàtans grossos
400 grams de formatge tipus philadelphia
3 rovells i 3 clares d'ou
125 ml de llet condensada
180 grams de sucre
50 grams de maicena
el suc d'una llimona


Per la salsa
200 ml de nata
200 grams de xocolata negra de cobertura trossejada

trossets de plàtan per acompanyar

PREPARACIÓ
Primer de tot tallem els plàtans a trossets i els ruixem amb el suc de la llimona (així no es tornaran negres).



Tot seguit hi afegim el sucre, el formatge tipus philadelphia, la maicena, la llet condensada i els rovells d'ou.


Barregem bé fins obtenir una crema homogènia i sense grumolls (jo ho vaig fer amb la "minipimer").



Després batem les clares a punt de neu...


...i les incorporem, poc a poc, amb moviments de baix a dalt, a la barreja.



Quan tinguem una massa suau i lleugera, l'aboquem en un motlle rodó prèviament untat de mantega.


Enfornem, a 180 graus, només amb foc per baix, durant uns 50-60 minuts. Un cop cuit, desenganxem de les parets del motlle amb l'ajuda d'un ganivet, i deixem refredar. Primer dins el forn mateix, després dins el motlle però fora del forn, i, finalment, ja desemmotllat, a la nevera (a la nevera, com a mínim, hi ha d'estar un parell d'hores abans de servir).


Un cop ben fred, ja podem servir...


En aquest cas, jo el vaig regar amb una salsa de xocolata feta amb nata i xocolata (vaig escalfar la nata i hi vaig abocar la xocolata de cobertura trossejada, i vaig barrejar fins obtenir una xocolata no massa espessa, que vaig repartir, bo i calenta, per sobre les porcions de pastís!


I a menjar s'ha dit!


Ja ho veureu que, si el prepareu, encantarà a petits i grans!
Que vagi de gust!

12 comentaris:

  1. Quina ràbia el tema de les bicicletes, Mònica! A nosaltres també ens van robar a casa i va ser tot un enrenou. Però com poca cosa s'hi pot fer, un cop has estat víctima d'un robatori, val més endolcir-se la vida i gaudir d'un pastís com aquest. I a les penes, punyalades! Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que, després de moooltíssimes gestions, en vam recuperar una!!! I tens raó...els dolços ensucren una mica les estones amargues! Petons!

      Elimina
  2. Ostres Mònica, quina pu** lo de les bicis!!
    Sort que amb pastissos tan bons com aquest us endolciu una mica el mal tràngol!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és la segona vegada...està clar que ens tenen una miqueta de mania!!! En fi...com diria la meva filla petita...això és la vida!!! PEtons!

      Elimina
  3. Que bo! Al meu li encanten els platans, segur que aquet pastís caura aviat! Una abraçada!

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si li agraden els plàtan li encantarà! PEtons!

      Elimina
  4. Quina pu***** aquest regal de tornada a casa no? Llàstima que el pastís ja deuria estar menjat i digerit per quan ho vau descobrir... Ja saps allò que diu la Mary Poppins, oi? "Con un poco de azúcar..."
    Bona recepta, molt llaminera :)
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta...jo sóc de filosofia Mary Poppins total!!! Petons!

      Elimina
  5. Ostres quinq llàstima les bicis!! Sort que aquest magnific pastís treu una mica d'amargor. M'encanta!!.

    ResponElimina