Aquesta setmana, en Manel del bloc http://www.irreductibles.cat, un incansable i fantàstic cuiner, que domina tant la tècnica dolça com salada, va publicar una recepta, hipermegasenzilla, que de seguida em va robar el cor: la de la quesada pasiega, que, segons va explicar, era la de la mare d'una tal Montes...Només us puc dir que la Montes és moooolt afortunada que sa mare li hagi transmès aquest petit tresor del receptari tradicional. La quesada són unes postres a l'abast de tothom...fins i tot dels menys habilidosos a la cuina...no té cap secret a l'hora de preparar-la...però...et fa elevar al setè cel a l'hora de menjar-la....Us haig de dir que jo només em vaig tastar un bocinet de no res ahir al vespre, en acabar de preparar-la...perquè quan avui, després de dinar, he volgut tornar a degustar-la tranquilament, ja s'havia volatilitzat! En fi, moltíssimes gràcies Manel, Montes, i mare de Montes...aquesta recepta la guardaré, com dirien en terres veïnes, "como oro en paño"!
INGREDIENTS
2 ous
200 grams de sucre
150 grams de farina
460 ml de llet
50 grams de mantega fosa
Canyella en pols per empolsinar
PREPARACIÓ
En un bol, i amb l'ajuda del batedor elèctric, equipat amb l'accessori globus, es baten els ous i el sucre, fins que la barreja augmenti de volum i blanquegi.
Llavors enfornem, en opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), a 180 graus, durant una hora. Jo els darrers 15 minuts vaig tapar amb paper de forn la superfície per evitar es torrés en excés.
Justament fa un parell de dies que la vaig publicar jo també, no l'havia fet mai i està molt bona. Jo la recepte la vaig treure de canal cocina ''el toque de samanta'' i a diferència de la que has publicat tu porta 3 llesques de pa de motlle. Si vols passa't pel meu blog per veure la recepte per si un dia la vols fer i comparar. Jo provaré de fer la teva la propera vegada a veure quina ens agrada més.
ResponEliminaUna abraçada i que passis un bon dia.
*Pilar*
Ara la vaig a veure! Petons!
EliminaAla! Amb tanta canyella això ha d'estar de vici, a mi també em torna boja la canyella! Una abraçada maca!
ResponEliminahttp://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/
Jo l'haig de restringir a les peques...perquè quan n'agafem el pot sempre el deixen tremolant! Petons!
EliminaM'has fet venir moltes ganes de fer-ne, quina bona pinta!!
ResponEliminaSi la fas, ja veuràs qué bona! Petons!
EliminaQue bona i que fàcil de fer la quesada! T'ha quedat genial i amb la canyella, jo faig com tu, força, que està boníssima!!
ResponEliminaUna abraçada guapa!
És molt i molt fàcil de preparar...Barreges, al forn i a menjar! Petons!
EliminaCom m'agrada la quesada, fa anys anàvem a Cantàbria de vacances i sempre en portàvem. Quan en faig a casa, em passa com a tu, no dura gens perquè se la cruspeixen de seguida. Em copiaré la idea de la canyella per sobre, a casa també ens encanta i segur que li dóna un toc deliciós. Petonets.
ResponEliminaA mi m'ha agradat molt...idea del gran Manel i les seves fonts excepcionals! Petons!
EliminaMenuda pinta mas buena reina.Que pases un hermoso día.Besosss
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Doris! Una abraçada!
EliminaOstres doncs jo no l'he feta mai, i mira que tinc ganes de fer-la!
ResponEliminaT'ha quedat molt bé, i no recordava que portés canyella, però tan si la original porta com si no, aquesta segur que està de vici!
Petons!