dimecres, 21 de maig del 2014

PASTÍS DE CIRERES

Comença el temps de les cireres...si més no, comencen a estar un xiquet més bé de preu....i quina millor manera de celebrar aquesta època, que fins i tot va donar nom a una novel·la d'una de les grans escriptores catalana del segle XX, que fent amb aquest fruit roig, dolç i saborós un pastís. A veure què us sembla!



INGREDIENTS (per un pastis de 18 cm de diàmetre)
18 galetes digestives
120 ml de mantega fosa
5 cullerades de sucre amb canyella
2 ous
125 ml de nata
un iogurt natural
un rajolí de moscatell
un bol de cireres sense pinyol

PREPARACIÓ
Agafem les galetes tipus digestive i les triturem, fins obtenir una massa sorrenca.




Hi afegim dues cullerades de sucre a la canyella (o, en el seu defecte, de sucre una mica aromatitzat amb un toc de canyella).



Incorporem la mantega fosa, i barregem bé fins obtenir una massa densa i consistent.


La posem dins un motlle rodó, d'uns 18 cm, i la repartim entre el cul i les parets, formant una capa que premerem ben fort, perquè sigui prou compacta.


Tot seguit, rentem les cireres i els hi traiem el pinyol. Jo he fet servir un aparellet molt senzill i pràctic, que et facilita moltíssim la tasca.




Disposem les cireres dins el motlle recobert de pasta de galeta digestive.


Llavors anem per preparar la resta del farcit, que farà com de ciment -comestible i deliciós- entre les cireres. En un bol aboquem la nata, el iogurt, els ous i la resta del sucre de canyella...


...i un rajolí de moscatell.


Batem bé fins obtenir una mescla homogènia.


I aboquem aquesta per damunt de les cireres.


Enfornem, a 180 graus (opció rebosteria: dalt, baix i ventilador), durant uns 40 minuts. En estar daurat i cuit, traieu del forn i deixeu refredar una bona estona.


Finalment, i amb molt de compte, desemmotlleu i deixeu acabar de refredar fins al moment de servir.


És un pastís deliciós, amb un intens gust de cireres (ja que n'és el principal farcit), que farà les delícies de tots els comensals, especialment dels amants d'aquesta fruita.


Que vagi de gust!

19 comentaris:

  1. temps de cireres i temps de deliciosos pastissos.
    M'encanta,
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Quina delícia de pastís!! I m'ha encantat l'aparell per treure el pinyol! petons

    ResponElimina
  3. Ai que bé aquesta recepta, tenim excedent de cireres, ja he fet melmelada, n'hem menjat a quilos.. Perfecte, en pastís! Sembla molt bo!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort! M'encantaria tenir-ne excedent...el forn no pararia!!! Petons!

      Elimina
  4. Boníssim també, una altra vegada com tot el que ens expliques

    ResponElimina
  5. Ooooh, quin pastís tan deliciós, Mònica! L'he de provar sí o sí, a casa cada dia entren un parell de quilos de cireres I, si em descuido una mica, me'n puc quedar sense. Segur que aquest pastís seria un èxit total. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa però, quan entren les haig d'amagar si en vull fer alguna cosa especial...sinó, les peques les fan desaparèixer com per art de màgia! Petons!

      Elimina
  6. Una recepta enginyosa, vistosa i segur que deliciosa. I, és clar, digestiva!! ha ha ha. Petons

    ResponElimina
  7. Mmmmm!!! Super!!! Mònica te una pinta uncreible.

    ResponElimina
  8. Nyammm quina pinta!!! ja me'n menjaria un bon tros per berenar ja, però estic segura que no vau deixar ni les engrunes... el despinyolador és total!!! un petó!

    ResponElimina
  9. Gràcies Mònica, aquest pastis mel guardo per fer-lo, soc de una població en que es tradició la coca de cireres, es te que provar en aquesta forma.
    Petons!

    ResponElimina
  10. Ostres que bo! M'estic posant al dia i m'està venint una salivera... Aquest pastís ha d'estar taaaaant bo!! Amb aquestes galetes, el toc del moscatell i les cireres... que bo!! Apuntada!!!

    Petons bonica!

    ResponElimina
  11. Que me la perdia hija, es que estoy en casa de mi hijo y estamos de medicos.Que buena amiga.Besosss

    ResponElimina
  12. Ostres no t'haurà sobrat un trosset! Quina bona pinta té aquest pastís Mònica, i quin gran invent el treu pinyols!

    Petons!

    ResponElimina