diumenge, 15 de juny de 2014

PASTÍS D'ANIVERSARI ÓS PANDA

Aquesta cap de setmana, al meu voltant, han fet anys persones estimades, i per això el forn no ha parat de fer pastissos d'aniversari i altres dolçaines que ja us aniré ensenyant! I com per alguna havia de començar, aquí teniu el pastís d'aniversari ós panda que li he preparat a en Quirze, que avui ha fet 2 anys! Ja és tot un home! La veritat és que a mi el fondant no m'entusiasma gens ni mica...però haig de reconèixer que et permet fer coses dolces comestibles molt espectaculars!!! A veure què us sembla aquesta "animalada" de pastís!


INGREDIENTS
Per la base
125 grams de sucre
4 ous
125 grams de farina de blat
25 grams de farina d'ametlla

Per l'almívar
el suc de dues taronges
2 o 3 cullerades de sucre

Pel farcit
melmelada de taronja

Per la cobertura
Per la crema de mantega de mandarina
250 grams de mantega 
325 grams de sucre llustre
2 cullerades de llet
1 cullerada generosa de pasta de mandarina
2 galetes oreo
i fondant a dojo de diferents colors per cobrir tot el pastís i fer l'ós panda

INGREDIENTS
Comencen preparant els pans de pessic de base. En el bol del batedor elèctric disposem els ous i el sucre i batem, amb l'accessori globus, a velocitat màxima, fins que tripliquin el volum i formin una crema ben lleugera.


Hi afegim les farines barrejades i tamisades, que incorporarem a mà, amb l'ajuda d'un batedor manual, i sempre amb moviments de baix a dalt (i només els justos per aconseguir una massa homogènia).



Repartim la massa, per meitats, en dos motlles rodons de 18 cm de diàmetre, que prèviament haurem ruixat amb spray antiadherent o untat amb mantega.


Enfornem a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventilador), durant uns 20 minuts. Veurem que estan cuits quan estiguin dauradets i els marges es separin de les parets. Un cop cuits desenforneu i deixeu refredar.


Mentre els pans de pessic es refreden, anem per l'almívar amb els que farem encara més melosos els pans de pessic.


En un caçó posem al foc el suc i el sucre. Quan el sucre està ben dissolt i hagi arrencat el bull, traiem del foc i deixem refredar una mica.


El pas següent, ja amb els pans de pessic freds, és ruixar-los tots dos, amb l'almívar de taronja. El que farem servir de part de baix el ruixem pel damunt, i el que farem servir com a a part de dalt, per la cara que quedarà a l'interior.


Repartim la melmelada per sobre la part de baix.


I tapem amb l'altre pa de pessic. hem de procurar que, com a part de dalt final, quedi una cara ben uniforme.


Ara anem per la crema de mantega amb la que el recobrirem. Aquesta cobertura l'he fet per dues raons: per tal de donar gustet al pastís, i per facilitar l'enganxada del fondant amb el que farem l'ós panda. Per fer la crema, posem al bol del batedor la mantega, el sucre llustre, la pasta de mandarina i la llet, i batem, amb l'accessori globus, primer a velocitat baixa (per tal que el sucre llustre no s'escampli), i després a velocitat alta, durants uns 5-7 minuts, fins obtenir una crema blanquinosa i molt lleugera.


Amb la crema obtinguda, recobrim tot el pastís. No cal que quedi perfecte, perquè aquesta capa la taparà completament el fondant.


Un cop tot cobert, el posem uns 10-15 minuts a la nevera per tal que la capa adquireixi una mica de duresa.


Ara ha arribat la part més complicada del pastís, obtenir una placa de fondant blanc, primeta, i prou grossa, per cobrir tot el pastís (val a dir que jo no en sóc massa experta en treballar-lo, i que se m'ha trencat una mica d'alguns punts, que han quedat estratègicament amagats sota altres elements de decoració!).


Recobrim tot el pastís amb aquesta placa de fondant blanc.


Per tot el voltant, hi col·loquem decoracions amb fondant verd, simulant vegetació. Jo l'he feta amb alguns motlles de fondant, i amb un cúter culinari.


Només queda fer els ulls i els bigotis amb fondant negre i blanc, i les orelles, amb fondant negre enganxat en dues galetes oreo, per tal que s'aguantin ben dretes.


Oi que queda divertit?


A en Quirze em sembla que li ha agradat prou...


...i ràpidament ha volgut tastar-lo!


Ja veieu quina animalada de pastís! A veure si us animeu a sorprendre a algun dels petits de casa! Que vagi de gust!

6 comentaris:

  1. El paso a paso muy bueno el resultado genial y el niño es preciso.

    ResponElimina
  2. Una passada de pastís! I en quirze està per menjar-se'l també, quina cara que posa! jejejeje nomès per això ja val la pena la feina... una abraçada maca!
    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es

    ResponElimina
  3. Qué mono en Quirze i com es mira l'orella de l'ós panda, jaja. Molt maco el pastís, t'ha quedat molt bé ja poden estar contents tots tenint-te a tu de pastissera, eh??? A mi em passa igual amb el fondant, no m'agrada menjar-me'l és sucre pur i ben empalagós, jo el trc i em menjo el pastís de dintre, pero sí és cert que es fan verdaderes obres d'art.

    Una abraçada i que passis bona setmana!

    *Pilar*

    ResponElimina
  4. Doncs moltes felicitats al Quirze i a la rebostera, que Déu n'hi do el pastís que has fet! Per ser que dius que el fondant no és el teu fort, ningú no ho diria. Petons.

    ResponElimina