Avui, en honor a la meva mare, que es diu Joana però que, per la família, ha estat sempre la Juanita, he preparat aquestes pastes de te, que porten el seu nom, la recepta de les quals feia temps tenia guardada. Un dia vaig llegir, no sé on, que se les havia inventat un pastisser, en honor a la seva dona...doncs bé, en tastar-les, podreu comprovar que va ser un gran homenatge a l'estimada, perquè són molt i molt bones!!! I, a més, no són gens complicades, o sigui que les podeu tenir enllestides pel berenar!!! A veure què us semblen!
INGREDIENTS (Per uns 30 juanites, encara que dependrà de la mida)
250 grams de mantega
165 grams de sucre llustre
1 ou petit
500 grams de farina
un pessic de sal
200 grams de fruita confitada
1 teula de xocolata de cobertura (en el meu cas, al caramel)
PREPARACIÓ
Treballem la mantega, amb la pala de la KA, fins a aconseguir una textura ben cremosa.
Afegim el sucre llustre i continuem treballant fins que quedi ben integrat.
Hi aboquem l'ou, i altre cop barregem fins a obtenir una massa homogènia.
Incorporem els trossets de fruita confitada, i mirem que quedin ben repartits.
Finalment, és el torn de la farina, amb el pessic de sal.
La massa final ha de tenir més o menys aquest aspecte.
Agafem la massa i, ja amb les mans, l'acabem d'amassar i li donem forma de cilindre (a mi me n'han sortit dos), que embolicarem de manera ben apretada, amb paper film. Deixarem reposar els cilindres a la nevera, perquè s'endureixin. Amb un parell d'hores n'hi ha prou, però jo els vaig fer el dia abans, i així van quedar perfectes per tallar.
Un cop la massa endurida, la traiem de la nevera, la desemboliquem i la tallem a rodanxes.
Col.loquem les rodanxes damunt una safata folrada.
Enfornem, a 180 graus, en opció rebosteria (amb escalfor a baix, dalt i ventilador), durant uns 13-15 minuts, o fins que estiguin dauradetes.
Un cop cuites, desenfornem i deixem refredar damunt una reixa. Un cop fredes, desfem la xocolata de cobertura -jo he fet servir la que té un toc de caramel, que trobo deliciosa-...
...i hi suquem el cul de cada pasteta.
Tornem a dipositar les galetes sucades damunt una safata folrada, i deixem que la xocolata s'endureixi completament, en un lloc fresquet.
I ja les podeu degustar!!!
Oi que, com us deia, són un gran acompanyament pel te, la xocolata o el cafè de mitja tarda???? Que vagi de gust!!!
Que bonitas!! y seguro que tu madre entre las Juanites y la emoción de esta entrada debió sentirse bien satisfecha.
ResponEliminaPetons
Blanca de JUEGO DE SABORES
Un homenatge ben dolç! Quines ganes de provar les juanites a casa que m'han entrat veient aquestes fotos! Me les apunto! Una abraçada!
ResponEliminaSegur que la teva mama, va estar molt contenta amb aquestes galetes, qeu a més de boniques i bones porten el seu nom, que per cert també era el nom del meu pare
ResponEliminaOooh, me les copiaré! M'encanten les pastes de te amb fruita confitada i xocolata! Quan vaig a esmorzar al forn de baix de casa, em menjo un entrepanet i, de postres amb el tallat, sempre cau una pasteta de te. Què bones! Petonets a tu i la teva mare.
ResponEliminaQuina història més maca, Mònica! I quines pastes, fan molt bona pinta!
EliminaLa meva sogra també es diu Juanita! Em penso que li faré pel seu aniversari!
ResponEliminaPetonets, Mònica!
Olga