Des de que vaig descobrir els angel food cakes que me n'he fet una fervorosa fan! Són tan suaus i esponjosos..., tan lleugers! Hi ha qui els troba massa dolços, però jo trobo que són un tipus de pastís gens carregós, d'aquells que vas tallant i no te n'adones que ja ha desaparegut, especialment si tenen un toc cítric com el que avui us ensenyo!!! Fins i tot ma mare, que sempre és força exigent en el control de qualitat de les meves postres, ha dit que el trobava boníssim! I, a més, són divertidíssims de preparar! Això si, ja us vaig avisar en el primer que vaig publicar...heu de tenir el motlle especial! Si, si, el de la xemeneia al mig i potetes a les parets!
INGREDIENTS (per un motlle de 25 cm de diàmetre)
12 clares d'ou (uns 330 ml)
un pessic de sal
1 sobre de cremor tàrtar
400 grams de sucre llustre
125 grams de farina
2 cullerades de pasta concentrada de taronja
una miqueta de colorant taronja
PREPARACIÓ
Primer de tot, tamisem la farina i el sucre, i reservem.
Llavors posem en el bol del batedor elèctric les clares, la sal i la cremor tàrtar.
Barrejar a velocitat baixa fins que la cremor i la sal quedin ben integrades.
Batre a velocitat alta fins que les clares comencin a estar muntades.
Després baixar la velocitat i afegir, a cullerades, el sucre.
Després d'incorporar tot el sucre veureu com les clares estan ben lluents.
Llavors afegim la pasta concentrada de taronja, i la punta de colorant, per donar-li un to ataronjat.
Barregem bé a velocitat mitjana, i després, afegim la farina, també a cullerades, sense parar de remenar.
Ha de quedar amb aquesta textura.
Recollim bé les restes de la paret del bol, i fem una última barrejada a mà abans d'abocar-ho tot al motlle d'angel food cake, que ja sabeu que té una xemeneia al mig i unes potetes.
Alliseu una mica la superfície....
...i enforneu, a 180 graus, opció rebosteria (dalt, baix i ventiladro) durant uns 45 minuts, sense obrir en cap moment la porta del forn.
Un cop cuit, traieu del forn i deixeu refredar, boca avall, durant una hora.
Passat el temps, passeu una espàtula o ganivet per les vores (perquè en no engreixar el motlle, s'enganxa, i és per això que també puja tant), i desemmotlleu.
Fa un goig quan es veu tanta alçada en un pastís!
I en començar-lo, ràpidament es veu com n'és de suau i lleuger!
I amb un gust a taronja molt refrescant!
En definitiva, unes postres aptes per la taula d'un dia ben festiu!
Que vagi de gust!
