Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REPTE COCINEROS DEL MUNDO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REPTE COCINEROS DEL MUNDO. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de febrer del 2016

TARONJA CONFITADA I ENXOCOLATADA!!!

In extremis, com sempre, participo, amb aquesta recepta, en el repte de febrer 2016 de Cocineros del Mundo, en el seu apartat dolç!!! Un repte en el que he triat com a ingredient fonamental la taronja, per honorar al patrocinador de l'esdeveniment: naranjasLU.es. Segons explica la Victoria a les bases del repte, les tres millors receptes podran gaudir d'un lot de taronges, i a casa ens aniria molt i molt bé ja que en som menjadors quasi compulsius!!! En fi, a veure que us semblen aquestes dolçaines, ideals pel cafè, o per mitja tarda, o per matar el cuquet a qualsevol hora, que he preparat amb molta il.lusió!!! Ah...i m'oblidava...dir-vos que les he preparat seguint els consells de la companya i amiga blocaire Blanca, del fantàstic bloc Juego de Sabores, que en va preparar fa poc, i explicava els trucs per versionar la seva pròpia recepta!!!




INGREDIENTS (per unes 15-18 rodanxes)
3 taronges
275 ml d'aigua
400 grams de sucre
gotes de xocolata de cobertura per desfer
sprinkles d'estrelletes grocs i taronges

PREPARACIÓ
Triem unes taronges ben maques i les ben rentem.


Les tallem a rodanxes, tampoc massa fines no sigui que, un cop confitades, se'ns trenquin.


En una cassola posem l'aigua i el sucre.


Quan aquesta barreja arrenqui el bull, hi col.loquem les rodanxes de taronga, ben repartides, per tal que quedin cobertes de líquid.


Quan l'aigua torni a arrencar el bull, baixem el foc (jo ho he posat a 6), i deixem coure aproximadament una hora i mitja.


Passat el temps han de tenir més o menys aquest aspecte. Així ja les podríeu fer servir o fer-ne conservar en el propi almívar, però jo he decidit continuar el procés (això sí, guardant l'almívar per banyar un pastís o per donar gust a taronja a qualsevol altra recepta).


He escorregut bé les rodanxes i les he col.locat damunt una safata folrada de paper de forn.


I les he enfornat, a 150 graus, opció rebosteria (escalfor a dalt, a baix i ventilador), durant uns 15 minuts, o fins que es comencin a daurar un xiquet.


Llavors les he tret del foc i les he deixat refredar completament damunt un paper net.


Un cop ben freda, he desfet la xocolata de cobertura (amb compte es pot fer molt bé en el microones).



I he sucat les rodanxes de taronja a la xocolata fosa...


...per, tot seguit, tornar-les a dipositar damunt un paper vegetal, i, a correcuita, abans que la xocolata prengués, decorar-les amb uns sprinkles d'estrella de color groc i taronja, que hi queden molt i molt bé.


Només us quedarà deixar que la xocolata prengui...


...i a menjar! Que de coses tan bones com aquesta poques n'hi ha!


Que vagi de gust!

dimecres, 22 d’octubre del 2014

BUNYOLS DE CARBASSA

L'altre dia vaig fer al forn una carbassa ben grossa, obtenint-ne un bon bol de puré...així que, aquesta setmana toquen dolços fets aquest aquest gran fruit, que esdevé famós sobretot en aquesta època de l'any!!! Ahir, va ser el torn dels bunyols. Es veu que són típics de València, i us ben asseguro que, a partir d'ara, també ho seran de casa meva...Són uns bunyols deliciosos, que van desaparèixer abans i tot d'acabar de refredar-se, així que, si els proveu de preparar, i voleu que arribin a taula, guardeu-los sota pany i forrellat!!! Ah! Per cert, amb aquesta recepta participo en el Repte de Tardor 2014 de Cocineros del Mundo a Google +, en l'apartat dolç!!!



INGREDIENTS (en surten entre 20 i 30 bunyols...depenent de com de grossos els feu)
250 grams de puré de carbassa
200 grams de farina de força
1 sobre de llevat de flequer
1 cullerada de sucre
1 culleradeta de canyella
1 culleradeta de pasta de llimona
50 grams d'aigua calenta
1 rovell d'ou
una tassa de sucre per arrebossar-los

PREPARACIÓ
Poseu el puré de carbassa en el bol del batedor (si el teniu a la nevera, traieu una estona abans perquè temperi).



Hi afegiu el sucre, el llevat i la canyella.


Tot seguit, la pasta de llimona, el rovell d'ou i l'aigua calenta.



Remeneu bé, amb l'accessori pala, fins que tot estigui ben integrat. Ha de quedar una massa ben fina.


Després afegiu la farina de força, i amasseu uns minuts, també amb l'accessori pala.


Es tracta d'obtenir una massa homogènia, més o menys d'aquest color, i que, encara que enganxa força, es desprèn bé de les parets si fem servir una espàtula.


Deixeu llevar, en un lloc calentó, tapada amb un drap, durant un parell d'hores. Veure que, passat el temps, la massa ha crescut, i és plena de bombolles.


Llavors es tracta de, amb l'ajuda de dues culleres, fer-ne boletes, i posar-les a fregir en oli de girasol ben calent.


S'han de coure bé per tots dos costats, fins que quedin ben rossos. Si en poseu pocs cada vegada, són més fàcils de girar i de controlar-ne la cocció.


Un cop ben daurats, deixeu escórrer un parell de minuts damunt un paper de cuina...i


...ràpidament cap a arrebossar-los en abundant sucre.


Podreu trobar-hi similituds amb els bunyols de vent, tan exteriorment com per la seva lleugera textura, però el seu sabor és molt diferent!!! Ja veureu quina delícia




Ja veureu com desapareixen a mesura que els aneu coent.... Que vagi de gust, i com us deia, espero que agradi la recepta en el Repte de Tardor 2014 de Cocineros del Mundo a Google +, en l'apartat de dolçaines!!!



dimecres, 24 de setembre del 2014

BROWNIE DE REMOLATXA I FESTUCS

És la segona vegada que participo en el repte de "Cocineros del Mundo"...i aquesta vegada la cosa s'ha complicat intentant introduir la remolatxa en unes postres...La remolatxa s'empra com a colorant vermell natural per exemple en els famosos pastissos i cupcakes "red velvet", però jo volia fer unes postres on la remolatxa no només tingués un paper secundari...i, pensant, pensant, finalment vaig decidir adaptar un brownie que havia vist fa un temps per la xarxa...Els que em llegiu ja sabreu que brownies i gelats són dues de les meves perdicions (bé..i les galetes, els cupcakes...en fi..em sembla que tinc el cor mooolt dividit en qüestió rebostera), i aquest té un gust tan peculiar, i una textura tan amorosa, que el tornaré a fer ben aviat! Jo vaig fer servir un motlle quadrat de pam de costat aproximadament, i em va quedar força alt. Però si el feu en un de rectangular, només heu de tenir en compte que us quedarà un pel més baixet, i, per tant, haureu de reduir una mica el temps de cocció. A veure què us sembla!


INGREDIENTS (per un motlle quadrat d'un pam de costat aprox.)
1 tassa de farina
1/2 tassa de cacau en pols
2/3 de tassa de sucre
1 i 1/2 culleradetes de llevat químic tipus Royal
6 ous 
1/2 tassa d'oli de girasol
2 culleradetes de pasta de vainilla Bourbon
2/3 de puré de remolatxa
2/3 de tassa de trossets de xocolata o xips de xocolata (ben negra)
50 grams de trossets de festuc

Aquí teniu l'ingredient estrella...la remolatxa...que
jo ja vaig comprar cuita...a punt per triturar!

PREPARACIÓ
Primer de tot agafem una tassa com a mesurador...ni de les de cafè ni de les tipus "mug"...Aquesta és ideal a part de moooolt mona!!!


 Tot seguit, mesurem els ingredients secs (farina, cacau, sucre i llevat químic) i els col·loquem en un bol.


Després batem vigorosament (jo ho vaig fer a mà), els ous, l'oli i la vainilla en pasta.



Aboquem els ingredients líquids en un bol més gran, i hi afegim els sòlids, prèviament tamisats.


Remenem el just perquè quedi una massa homogènia.


Hi incorporem el puré de remolatxa, i el repartim bé per la massa.


Finalment és l'hora dels trossets o xips de xocolata i els trossets de festuc (de trossets de festuc en reservem un grapadet per repartir per sobre la massa un cop emmotllada...perquè així es vegin).


Aquests els compro el LIDL i són molt últims per decorar en pastisseria!


Aboquem la massa al motlle...


...i acabem de repartir per sobre els trossets de festuc reservats.



Enfornem a 180 graus (opció rebosteria: dalt, baix i ventilador), durant aproximadament uns 30 minuts (una mica menys si el feu en un motlle més gros, i, per tant, us queda més baixet).


Recordeu que el secret del brownie és que quedi cruixent per fora però humit per dins, com aquest! I si us el mengeu tebi, i acompanyat d'una mica de nata...el degustareu en el seu màxim esplendor!!!




La Dinke, ràpidament el va degustar, i va considerar que era deliciós (especialment, segons ella, tot i portar "VERDURA!!!").


Així doncs, us deixo amb la meva participació en el repte de setembre de "Cocineros del Mundo" a Google + en l'apartat dolç!!! Que vagi de gust!