dimecres, 20 de març del 2013

PASTÍS DE CLARES D'OU I AMETLLA

Tanta crema de Sant Josep vaig fer, que em van quedar un munt de clares a la nevera mortes de riure. Així que, em vaig posar a inventar una recepta que es fes amb mooooltes clares. No les vaig gastar totes, però la reserva va disminuir notablement. Em va quedar un pastís a mig camí entre el bescuit i la conegudíssima "Tarta de Santiago", amb un punt de canyella, que literalment, no he vist sencera més de cinc minuts!!! Així que ja ho sabeu, si teniu clares despistades, no dubteu ni un moment en anar obrint el forn...


INGREDIENTS
125 grams de mantega a temperatura ambient
250 grams de su
cre llustre
150 grams de farina de blat
100 grams de farina d'ametlla
1 culleradeta de llevat tipus Royal
1 culleradeta de canyella
5 clares d'ou
un pessiguet de sal
sucre llustre per decorar

PREPARACIÓ
En un batedor elèctric, amb l'accessori globus, batem el sucre llustre i la mantega fins a obtenir una crema suau i lleugera (uns quatre-cinc minuts aproximadament a velocitat alta). 


Per altra banda, tamiseu la farina de blat, el llevat, la canyella i la farina d'ametlla.


Afegim la farina, poc a poc, a la crema obtinguda de batre el sucre i la mantega. No patiu amb la massa resultant, que queda seca i grumollada, perquè després "s'arregla".


Tot seguit, bateu les clares a punt de neu (si afegiu un pessiguet de sal a les clares, pugen fins al cel i més amunt!!!).

Finalment, aneu incorporant, poc a poc, les clares a la barreja grumollosa. Jo ho he fet en el mateix batedor elèctric, amb l'accessori globus, però a velocitat mínima.


Us ha de quedar una massa clara i esponjosa, que repartireu pel motlle, prèviament untat amb mantega o spray antiadherent.


Enforneu, a 170 graus, durant un 35 minuts. Un cop tret del forn, deixeu refredar durant uns minuts en el propi motlle.

Pel que fa la decoració, vaig utilitzar una blonda petita, a la que vaig retallar una estrella al bell mig.


La vaig col·locar al bell mig del pastís, i vaig tamisar el sucre llustre per sobre. Llavors, amb compte, retireu la blonda, i aquest és el resultat.


Servir en un plat, "embrutit" amb sucre líquid.


Que vagi de gust!!!

7 comentaris:

  1. Un molt bon i macu pastìs.....te una textura ben suau....m'agrada !!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era molt esponjós i gustós!!! I el toc de canyella li queda molt bé!! I a sobre, vaig poder gastar les clares, més no es pot demanar!!! Que bé que t'agradi. Una abraçada!

      Elimina
  2. Me va a costar trabajo seguirte pero lo intentaré, no sé si participas en premios, por si acaso te dejo uno en http://lacocinaylosanimales.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!!! Pots comptar si et costarà seguir-me!!! Una abraçada.

      Elimina
    2. Ara que torno a llegir aquesta resposta...crec que es pot malinterpretar... vull dir que seguir-me costa poc perquè faig receptes força senzilles!!! Aclarit doncs! I moltes gràcies per la nominació!!! Ja m'he fet seguidora del teu bloc. A casa els encanta la peli ratatouille (que és un plat genial)!!!

      Elimina
  3. Quina bona idea, Mònica! I tant esponjós que es veu, aquest pastís! La cuina d'aprofitament dóna agradables sorpreses. La decoració final que has fet a la coberta hi queda moníssima! Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que si...a vegades, amb les coses més senzilles aconsegueixes resultats sorprenents!!! Moltes gràcies Marina! Una abraçada!!!

      Elimina