Quan era petita, la meva àvia Rosita tenia uns veïns , l'Antonio i la Mercè, que eren d'Horta de Sant Joan, un poble de les Terres de l'Ebre. Quan anaven al poble, sempre li portaven algun dolç i n'hi havia un de molt celebrat: els pastissets. Avui, quan els feia, m'han vingut un piló de records, fins i tot de la caixa de cartró on venien col·locats els pastissets. És un postre ancestral, de recepta senzilla, i de pocs ingredients -i dels de tota la vida-, però el resultat no té res a envejar a l'alta rebosteria actual!!! Estan més que bons i es poden menjar a qualsevol hora del dia. Aquesta recepta l'he tret de cuines.cat, del bloc Cultura del Pa d'en Jordi Morera i és genial!!!
A veure què us semblen!!!
INGREDIENTS (per uns 30 pastissets)
600 grams de farina
80 grams de moscatell
70 grams d'anis
300 grams d'oli
la pela d'una llimona ratllada
400 grams de cabell d'àngel
sucre per arrebossar-los
PREPARACIÓ
En el batedor elèctric, amb l'accessori pala, es barreja la farina, el moscatell, l'anís i la pela de llimona ratllada. Sense deixar de barrejar, es va afegint l'oli, a poc a poc. No cal que pugi, ni que canviï de color, ni res de res. Només cal que quedi tot ben barrejat. Més o menys així:
Després en fem boles, d'una mida una mica més gran que una nou.
Agafem cada una de les boles, les col·loquem entre papers de forn, i les aplanem fins aconseguir una placa d'un gruix aproximat de 0,3 cm.
.
Agafem qualsevol objecte circular que ens serveixi de tallador (jo he fet servir la part superior del pot de la minipimer), i talleu una rodona.
Reserveu la massa sobrant per fer més pastissets, i poseu les rodones sobre una safata de forn folrada de paper.
Poseu una culleradeta de cabell d'angel a un costat de cada rodona.
Doblegueu les rodones i, amb els dits, feu els doblecs del voltant.
Quan tingueu tota la safata plena, ja la teniu preparada per enfornar.
Heu d'utilitzar la funció rebostera del forn (dalt, baix i ventilador), i coure, a uns 200 graus, durant uns 10-12 minuts, fins que estiguin ben daurats.
En sortir del forn, deixeu refredar una mica, i arrebosseu, per dalt i per baix, amb sucre.
Queden espectaculars i duren en el mateix estat, en un recipient ben tancat, un parell de dies!
Que vagi de gust!!!
Aquests pastissets em tornen boja!! Tinc un amic de l'Ametlla de Mar. Cada vegada que ens trobem me'n porta una capseta... jo ja li dic, que no ho faci... perquè me'ls poleixo!! Ha ha ha. Els teus tenen una pinta... uf! Me'n menjaria un ara mateix! Petons
ResponEliminaAvui he estat en una fira que hem organitzat l'Associació de veïns del meu barri, i quan he arribat a casa volia menjar-me'n un, però havien volat tots. Ja veus que als de casa els passa com a tu (i com a mi si hagués rondat pel voltant de la cuina)!!! Petons!!!
Elimina