dilluns, 29 d’abril del 2013

PASTÍS BAKEWELL

El pastís Bakewell és un clàssic anglès. És un pastís de pasta brisa amb farcit de melmelada i recobert d'un esponjós bescuit d'ametlla. En realitat, aquesta és una versió una mica lliure, però mantenint l'essència de l'original! I per ser la primera vegada que el feia, va quedar molt vistós i bo! Us haig de dir que crec que és més apropiat per berenar que per postres, perquè és un pastís força consistent! Suposo que el deuen prendre amb el te de les cinc!!! Nosaltres el vam menjar amb el "granini" de les sis, però ens va entusiasmar!


INGREDIENTS
Una placa de pasta brisa
Un pot de melmelada de gerds
200 grams de mantega (més la que fem servir per untar el motlle)
220 grams de sucre llustre (més el que fem servir per decorar)
2 ous
175 grams de farina d'ametlla
3 cullerades de farina de blat
unes gotes d'essència de canyella

PREPARACIÓ
En primer lloc, untem el motlle (rodó i de parets baixetes) amb mantega o amb spray antiadherent.


Hi estenem la placa de pasta brisa (que molt millor si és rodona), i l'apretem bé contra les parets.


Llavors hi repartim la melmelada de gerds per damunt.


Tot seguit, preparem la cobertura, barrejant bé, amb l'ajuda del batedor elèctric, el sucre i la mantega (a temperatura ambient).


Hi afegim els ous hi continuem batent.


Finalment hi afegim les farines (la d'ametlla i la de blat), i l'essència de canyella, i acabem de remenar bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats.


Repartim la massa obtinguda per sobre la melmelada de gerds.


Intentem tapar bé tota la melmelada, procurant que no es barregi amb la massa.


Finalment enfornem, a uns 170 graus, durant uns 35-40 minuts. La part superior ha de quedar ben daurada i quallada.


Finalment, quan ja estigui freda, abans de servir, empolsineu generosament amb sucre llustre.


Que vagi de gust!

12 comentaris:

  1. Sí que és consistent sí, però bo també ho ha de ser i molt!! La pasta brisa va molt bé per fer aquest tipus de pastissos i la melmelada de gerds ha de quedar-hi boníssima!

    Una abraçada Mònica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que si, i recoberta amb aquesta mena de bescuit d'ametlla, tipus tarta de Santiago, queda molt original! Una abraçada Cristina!

      Elimina
  2. Amb tot el que porta ha de ser boníssim... arribo a temps pel te de les 5? ;)
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant se val Sandra, si no fas com nosaltres, i te'l menges amb el suc de taronja de les 19:00 hores! Una abraçada!

      Elimina
  3. Apa que bo!! :) no coneixia aquest pastís i ja m'han vingut ganes de tastar-lo. Per un dia com avui, seria ideal per berenar!! Petons!!
    Bet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el vaig preparar per un berenar, i va tenir força èxit! Un altre dia provaré de fer el pudding Bakewell, que és una altra variant d'aquest dolç anglès! Una abraçada!

      Elimina
  4. Una versió lliure genial. I ha de ser boníssim!!! Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig mirar de seguir la recepta tradicional (cosa no gaire corrent en mi), però vaig afegir-hi l'essència de canyella que va acabar donant-li un gustet particular boníssim! Una abraçada Marina!

      Elimina
  5. Doncs no el coneixia aquest pastís i té molt bona pinta! Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si el proves, segur que t'animes a preparar-lo!!! Una abraçada Marta!

      Elimina
  6. Ha de ser molt bo aquest pastís.
    Un petò de part de la Ione

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest si que el vaig poder arribar a tastar, i ho era força! Una abraçada per tu també!!!

      Elimina